Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Obrir TikTok o Instagram aquests dies vol dir, gairebé segur, trobar-hi continguts polítics. A un mes de les eleccions generals del 29N, les xarxes socials es consoliden com un dels principals escenaris de la comunicació política. Les campanyes dels partits, les opinions de la ciutadania i els missatges institucionals conviuen en un mateix espai i configuren un flux d’informació que influeix l’alumnat, tant si ja poden votar com si encara no tenen edat per fer-ho.
En aquest escenari, els influencers i creadors de contingut guanyen protagonisme. Ja es va veure durant les eleccions presidencials dels Estats Units del 2024, amb iniciatives com “Creators for Kamala”, que incorporava creadors de contingut a l’estratègia electoral de la candidata demòcrata. A Espanya, durant la campanya de les últimes eleccions generals, Pedro Sánchez va participar en el pòdcast La Pija y la Quinqui. Ara, Jordi Wild ha anunciat que vol entrevistar els principals candidats al seu pòdcast The Wild Project, i Pedro Sánchez (PSOE), Alberto Núñez Feijóo (PP), Santiago Abascal (Vox) i Ada Colau (Front Ampli) ja han acceptat. Exemples com aquests mostren com els creadors de contingut i influencers han deixat de tenir un paper secundari per convertir-se en actors cada vegada més rellevants de la comunicació política.
Segons un estudi del Reuters Institute del 2025, les xarxes socials i els formats audiovisuals són la principal font d’informació dels joves de 18 a 24 anys. A més, el 51% presta més atenció als creadors de contingut informatiu que als mitjans tradicionals. Davant d’aquesta realitat, com pot informar-se l’alumnat a través de les plataformes de manera crítica i segura, sense caure en desinformació, especialment en procés electoral?
Comunicació política i biaix d’autoritat
Els creadors de contingut i influencers tenen la capacitat de captar l’atenció i generar confiança entre les seves audiències i aquesta relació pot influir en la manera com interpretem els missatges que transmeten, també quan parlen de política. Així s’explica al llibre Influencers y comunicación política (UOC).
Això ens porta a pensar fins a quin punt ens creiem una informació pel que explica i per qui ens l’explica. Aquí entra el joc el biaix d’autoritat, un mecanisme psicològic que ens pot portar a confiar en una afirmació pel fet que prové d’algú que considerem digne de la nostra confiança, enlloc de valorar la qualitat de la informació que aporta. A les xarxes socials, la popularitat, la seguretat amb què algú s’expressa o la proximitat que transmet poden reforçar aquesta percepció. Així, podem acceptar una afirmació no perquè estigui ben fonamentada, sinó perquè ens la comunica algú a qui admirem o seguim habitualment.
No significa, però, que tots els creadors de contingut difonguin informació poc rigorosa. De fet, les xarxes també han afavorit l’aparició de perfils especialitzats que busquen oferir continguts divulgatius amb més profunditat. L’article de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Quan pensar es fa viral: l’auge dels influencers intel·lectuals analitza precisament el creixement de creadors que parlen de filosofia, ciència, cultura, política i actualitat, i que aspiren a aportar coneixement i criteri més enllà de l’entreteniment.
Com expliquen els acadèmics, aquests perfils poden apropar qüestions complexes a noves audiències i despertar la curiositat per aprofundir en determinats temes. Tanmateix, també ens recorden que cal distingir entre l’autoritat que una persona projecta i el rigor de la informació que ofereix.
Com identificar les fonts confiables
Davant d’aquestes figures que ens capten a les xarxes, des de Desfake, el projecte educatiu de Verificat, proposem aplicar la “confiança crítica”, en contraposició a la “confiança cega”. Confiar no vol dir acceptar qualsevol informació sense qüestionar-la, sinó reconèixer que necessitem fonts de qualitat que ens ajudin a entendre qüestions que no sempre podem comprovar per nosaltres mateixos, però sense deixar de validar-les.
La clau és saber valorar qui ens informa, quines motivacions pot tenir i en quines proves es basa. Precisament, aquesta serà una de les qüestions que es tractaran el pròxim 31 d’octubre a la jornada “Més enllà de les xarxes: qui influeix en la nostra família?”. L’acte, dirigit a les famílies i els seus infants, convida a reflexionar sobre la influència dels creadors de contingut i a aprendre a detectar la desinformació. Inscripcions a la jornada.
En període electoral, aquestes habilitats crítiques són especialment importants perquè ens ajuden a distingir els fets de les opinions, a detectar els missatges enganyosos i a formar-nos una visió pròpia a partir d’informació contrastada.
