Actualitat

Lluitar contra el racisme des de la base: els manters expliquen la seva experiència als joves

“Vam estar nou dies al mar. L’últim d’ells el menjar i la benzina se’ns van acabar, i… “. Els caps s’alcen, els colls –coberts amb fulards de dos tons enroscats, verd i groc llampants– es posen drets. Esperen més. “Per sort, al cap d’unes hores, ens van trobar. Sinó no seria aquí amb vosaltres. Això va ser fa deu anys. Tot i això, avui mateix, si surto al carrer em poden detenir i deportar-me”. Les poques persones que encara es miraven els genolls (tothom està assegut amb les cames creuades, com és rutinari a les dinàmiques de grup), s’enfoquen a la història. Observen amb atenció els braços de Lamine Bathily, que no paren de moure’s, i s’escolten les seves paraules, encuriosits.

Bathily, que està explicant el que sembla un conte per a una vintena de xavals bocabadats del cau (agrupament escolta) Terra-Nova al barri del Camp de l’Arpa del Clot de Barcelona, sap bé que la realitat que han viscut ell i els seus companys del Sindicat Popular de Venedors Ambulants té poc de faula i molta veritat. Té força suficient perquè els joves es qüestionin la seva visió sobre la migració i l’alteritat. Perquè de pas desmuntin mites sobre l’acció policial i la venda ambulant.

L’objectiu dels venedors també és transmetre als nois els valors de solidaritat i lluita que els han permès sobreviure a Barcelona els últims anys. Per això, el col·lectiu de manters –al costat del Espai de l’Immigrant– realitza des de fa uns mesos xerrades antiracistes en escoles, instituts i esplais (el cas d’aquest dissabte) amb nens i nenes de totes les edats.

L’activitat és una de les moltes que porta a terme la cooperativa que el mateix Sindicat Popular de Venedors Ambulants va posar en marxa l’octubre de 2016 i que ha afavorit la marca del col·lectiu (Top Manta), a més d’obrir la persiana d’un local autogestionat pels manters al Raval.

En aquest cas, qui va contactar al col·lectiu va ser la mateixa agrupació escorta. “Va ser senzill, un mail i ho teníem”, diu Pau Valera, un dels monitors del Terra-Nova, davant la mateixa seu del cau . Valera saluda els últims nois, els més endarrerits, que arriben mentre el cel –ben gris– amenaça amb trencar-se.

L’activitat amb Bathily forma part d’un dels molts objectius que els caps –responsables voluntaris dels joves– persegueixen els dissabtes en les seves tres hores de dinàmiques amb els nanos. Ja han treballat temes de gènere i ara volien parlar de migració i racisme. Segons comenta Valera, els xavals coneixien els venedors només pels titulars de premsa. I els últims dies, els manters han tornat a estar a la picota.

Segons alguns mitjans, els venedors han augmentat la seva activitat en els intercanviadors del metro i la Renfe. Cosa que el Sindicat Popular de Venedors Ambulants desmenteix, ja que els manters ja baixaven a les andanes a vendre davant la pressió policial. El col·lectiu atribueix a una “nova campanya de desprestigi dels venedors” el ressorgir de titulars contra la seva activitat en els mitjans.

“¿I per què no us podeu empadronar?”

La xerrada de Lamine Bathily i Jonara Caero, la membre de l’Espai de l’Immigrant que ha explicat als joves la història de l’hospitalucho –així l’anomenaven els usuaris per les visites mèdiques que oferia– i la seva activitat actual com àgora migrant, s’ha demorat poc més d’una hora. Un temps en què els joves s’han mostrat sorpresos diverses vegades: així ho han fet notar a les seves cares quan Bathily ha dit que va arribar a Espanya sent encara menor d’edat (com tots ells) o que ell també era estudiant al Senegal.

La riallada ha estat global quan el portaveu ha explicat que uns dels motius pels quals va voler venir a Barcelona era perquè veia amb els seus amics partits de Leo Messi a la televisió.

“Va ser molt diferent al que esperàvem en arribar”, ha compartit Bathily. Una altra de les qüestions que ha canviat el gest dels joves ha estat conèixer que al Senegal la venda no és una activitat marginal i que, ben al contrari, es tracta d’un “treball digne i noble”. “Tots tenim família a la venda ambulant”. Després de donar un repàs pels xocs amb la policia que ell i els seus companys han tingut en els últims anys, rialler, ha llançat: “Espero que ningú volgués ser policia”.

Els joves també han abocat algunes preguntes. I si no pots tenir feina pel fet de no tenir papers, per què els papers no els relacionen amb alguna altra cosa? Com és el procés d’empadronament? Per què no us podeu empadronar si viviu aquí? Davant la majoria de les qüestions, Bathily ha arquejat les celles. Ja ho diuen que els nens s’atreveixen a preguntar el que els adults no saben contestar. Amb les intervencions, la xerrada ha arribat a la seva fi. Moment en el qual Bathily, Caero i la resta de joves s’han agafat de les mans per donar la benvinguda al berenar. Iogurt i galetes per a tothom.