Opinió

L’observació entre iguals, una pràctica per fomentar la col·laboració i professionalització docents

El passat 1 de juny va tenir lloc l’acte de presentació dels resultats del projecte de recerca I+D+i 2020, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, “Observació entre iguals com a desenvolupament professional docent: cap a una cultura col·laborativa en centres d’educació primària i secundària”. Al llarg de l’acte, que va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de docents i altres professionals, els investigadors principals del projecte, David Duran (Universitat Autònoma de Barcelona) i Begoña de la Iglesia (Universitat de les Illes Balears), juntament amb els altres membres de l’equip, van presentar les principals conclusions de l’estudi. En el mateix acte es va fer pública la pàgina web del projecte, que posa a disposició de la comunitat educativa aquests resultats, així com recursos per dur-la a terme. La presentació es va organitzar a través de sis espais de debat i reflexió sobre sis temes centrals, que van permetre la participació del públic.

En aquesta recerca han participat 328 docents de Catalunya, tots membres de la Xarxa de Competències, programa d’Innovació de la Subdirecció General d’Ordenació Curricular del departament d’Educació, que potencia la formació docent sobre el nou currículum per mitjà de l’aprenentatge entre iguals i en xarxa. Juntament amb els 244 participants de les Illes Balears, en total la recerca es basa en l’experiència de 572 docents, la qual cosa la converteix en una investigació puntera en l’àmbit internacional.

El model d’observació docent que s’ha desenvolupat en el marc dels centres participants consisteix en que parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències de la pràctica docent a l’aula. Aquestes evidències s’utilitzen, posteriorment, per oferir-se feedback o retroalimentació constructiva mútua que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d’ambdós docents. Els docents han rebut formació prèvia i recursos per implementar la pràctica, a partir d’un model senzill però estructurat, que cerca minimitzar les resistències inicials.

Parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula

Aquest model d’observació és una adaptació de la proposta de Matt O’Leary, professor de la Universitat de Birmingham, especialista internacional de l’observació entre iguals, i té com a propòsit principal potenciar el diàleg professional: la persona observadora esdevé un “parell d’ulls extra”, que ajuda l’observada a reflexionar sobre la pròpia pràctica. Només així, deixant de banda altres models centrats en el judici o en l’eficàcia, l’experiència de l’observació pot tenir impacte en la millora de la docència i en la professionalització. Segons l’informe Talis 2018, a l’Estat espanyol només un 19% dels docents es formen en activitats basades en l’aprenentatge i l’observació entre iguals (la mitjana de l’OCDE és 44%). El 80% del professorat dels països de l’OCDE considera que la formació contínua que més influència ha tingut sobre el seu treball és la basada en la col·laboració entre iguals (OCDE, 2019). Per contra, “és encara minoritària, ja que es tracta d’una pràctica contracultural que xoca amb la tradició individualista del treball dels docents”, segons David Duran.

El curs 2019-2020, la Xarxa de Competències va iniciar una línia de treball per potenciar la pràctica de l’observació entre iguals entre el professorat, amb el suport del GRAI (Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals) de la UAB. Anys abans, 920 docents de les Illes Balears havien participat en el Programa d’Observació i Feedback entre Iguals, liderat per la UIB amb el suport de la Conselleria d’Educació.

A banda de col·laborar en el projecte esmentat, es va elaborar una guia en format web per donar suport als centres de la Xarxa de Competències i a qualsevol altre centre interessat en implementar-la; es va elaborar un material audiovisual de suport i es va organitzar un acte públic al departament d’Educació, que va comptar amb la presència del Professor Matt O’Leary, en què es van avançar ja alguns resultats provisionals de la recerca.

L’observació entre iguals es pot convertir en una intervenció sostenible i eficaç per millorar la pràctica docent

“Es va plantejar doncs oferir als docents condicions per fer una pràctica estructurada, senzilla d’aplicar, i que fos voluntària”, diu David Duran, per minimitzar les resistències inicials, que fins i tot es van advertir entre els docents que voluntàriament van acceptar realitzar la pràctica i que, en conseqüència, tenien una bona predisposició. Justament, els resultats de la recerca mostren una disminució estadísticament significativa en les resistències inicials en acabar la pràctica. Abordant amb cura aquestes resistències, l’observació entre iguals es pot convertir en una intervenció sostenible i eficaç per millorar la pràctica docent, i el cert és que en molts centres de la Xarxa, aquesta pràctica ha trobat el seu espai dins l’organització interna.

Una creença que la recerca planteja és si el grau de connexió interpersonal i la confiança és un prerequisit per implementar una pràctica d’aquest tipus. Els resultats apunten que la percepció de proximitat entre els docents que s’observen mútuament no és un prerequisit sinó més aviat la conseqüència d’aquesta pràctica, ja que aquesta proximitat s’incrementa considerablement.

Els docents sovint reconeixen millor els propis punts forts i febles a partir d’identificar-los en l’observació de les pràctiques dels altres

Un altre element que aporta la recerca és la importància que té el feedback entre docents, abans, durant i després de la pràctica. “No tota conversa la podem considerar de qualitat. Caldrà planificar-la d’acord amb un pla d’acció i d’uns objectius concrets”, segons Begoña de la Iglesia. Podria semblar que els docents més experimentats seran capaços de donar feedback constructiu, però la recerca diu que és més rellevant la consciència de crear un espai de diàleg o conversa de qualitat i rica en interaccions entre persona observadora i observada. No és fàcil però cal ajudar el professorat a fer-ho, perquè impacti realment en el seu desenvolupament professional. De la mateixa manera, la redacció de propostes de millora de qualitat -un cop realitzada l’observació- té més impacte sobre la millora professional i, de retruc, sobre els aprenentatges de l’alumnat.

En definitiva, com passa amb l’alumnat, també els docents sovint reconeixen millor els propis punts forts i febles a partir d’identificar-los en l’observació de les pràctiques dels altres. En posar en pràctica l’observació entre iguals, és com si, mirant l’altre (fent-li de mirall), ens hi mirem també nosaltres. 

Els resultats d’aquesta recerca permeten, doncs, aportar evidències per a tota la comunitat educativa sobre els beneficis d’una pràctica que pot ser la porta d’entrada a escenaris de col·laboració més sistemàtics, com la docència compartida, que proporcionen oportunitats de participar i aprendre i propicien la satisfacció i el benestar i una manera d’atendre les necessitats de l’alumnat de manera més eficient.