Opinió

L’ús de les pantalles durant la primera infància

Actualment, els nens i les nenes neixen en un entorn totalment digital on els dispositius electrònics són ràpidament al seu abast. Aquest fet origina molts debats i preocupacions entre les famílies i els professionals relacionats amb la infància, així com  les persones educadores, els psicòlegs i els pediatres, entre d’altres.

Algunes de les preguntes habituals que es plantegen són: com afecta l’ús de les pantalles als infants? Com saber si el meu fill o filla en fa un ús excessiu? Quina és la diferència entre un ús habitual i una addicció a les pantalles?

Segons citen múltiples estudis recents, la seva reiterada exposició es vincula a efectes negatius en la salut emocional i física. Organitzacions especialitzades en ajuda humanitària i de salut pública, així com UNICEF i l’OMS, alerten del risc que té l’abús de les pantalles en els menors de sis anys. Aquests en són alguns impactes que pot generar l’ús inadequat de les pantalles:

• Retard global en el seu desenvolupament cerebral i físic.
• Alteracions del son i sedentarisme.
• Inatenció, irritabilitat i hiperactivitat.
• Dificultats conductuals i de regulació.
• Retard o trastorn en l’adquisició i l’expressió del llenguatge.
• Menor capacitat lectora.
• Dificultats relacionals.
• Risc de depressió i ansietat.

En aquest sentit, evitar-ne l’ús abans dels dos anys i limitar-lo a menys d’una hora al dia entre els dos i els cinc anys, evitarà la repercussió negativa que pot tenir en infants tan petits, i les possibles conseqüències que puguin aparèixer en un futur quan aquests siguin més grans.

La realitat és que no és difícil trobar nens i nenes que van al cotxe mentre miren un mòbil o que juguen amb una tauleta tàctil durant les sobretaules dels adults. El fet de recórrer a l’oferiment de dispositius amb pantalla per tal que es tranquil·litzin en certs moments del dia, com poden ser el moment dels àpats, l’estona d’abans d’anar a dormir o per calmar una rebequeria, fa que es perdin oportunitats d’aprenentatge.

Així, accions com agafar el menjar amb cullera i portar-lo a la boca, identificar els aliments que hi ha al plat i descobrir si els hi agrada, esdevenen ocasions perdudes per afavorir la formació de la seva identitat i, en conseqüència, la millora de la seva autoestima. Si utilitzem els dispositius com a substitut de la presència física i emocional de l’adult, no hi haurà la influència de les relacions; hi haurà menys joc i capacitat simbòlica, menys capacitat per raonar i entendre i menys capacitat per a la seva autoregulació emocional.

Perquè es puguin establir les connexions neuronals durant la primera infància, és necessària l’atenció i el joc físic, ja que és a través d’ell que els infants aprenen, es coneixen a si mateixos i al món que els envolta. Així doncs, jugar amb l’entorn es converteix en una necessitat vital pel seu desenvolupament.

Mai no és tard per fomentar la relació personal, el joc compartit i els hàbits i rutines del dia a dia de manera equilibrada, així com una saludable interacció amb l’àmbit digital.