Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El Consell d’Educació enviarà una queixa a TV3 pel ’30 minuts’ sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Prohibició total del mòbil a l’educació obligatòria a Catalunya

    Ana Basanta

    L’educació en temps de pobresa

    Rosa Cañadell

    La Teoria de l’Embut Educatiu

    Joan Subirats Berengué

    Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

    Redacció
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Makers: aprenent amb el cap, el cor i les mans

    Opinió
    Makers: aprenent amb el cap, el cor i les mans

    Eduard Muntanernovembre 24, 20154 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Shanti Bhavan, una escola de l'Índia
    Shanti Bhavan, una escola de l'Índia / Foto: Eduard Muntaner
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Shanti Bhavan, una escola de l'Índia
    Shanti Bhavan, una escola de l’Índia / Foto: Eduard Muntaner

    Aquest article va sortir publicat a ‘Ed – La revista d’El Diari de l’Educació’

    Durant els dos últims segles grans pensadors han fet aportacions brillants al món de l’educació. Les seves teories de l’aprenentatge s’estudien a totes les facultats, sabem que funcionen i hi ha estudis científics que ho demostren. A més, està sorgint una nova ciència de l’aprenentatge, que beu de moltes disciplines, i que ha arribat a conclusions significatives sobre com aprenem les persones. Malgrat tot això, a la majoria d’escoles seguim ensenyant i aprenent com al segle XIX (amb noves eines tecnològiques, però amb metodologies antigues). Les reflexions que comparteixo aquí són un resum de per què crec que les tecnologies digitals i el moviment maker —a les espatlles de bones teories de l’aprenentatge— tenen el potencial de canviar profundament les maneres d’ensenyar i aprendre.

    Fins ara el canvi era molt difícil d’assolir. Els que se n’han sortit ho han fet a còpia de grans esforços. El principal agent de canvi hauria de ser el mestre, que primer s’ha de transformar a si mateix, esdevenint el que alguns n’han dit arquitecte d’experiències d’aprenentatge. En la meva opinió, les tecnologies digitals (en especial l’ordinador personal i internet) ens ajudaran a aprendre de maneres que teníem clar que funcionaven, però fins ara eren difícils d’aplicar o directament inviables.

    Un dels primers en adonar-se del potencial dels ordinadors en l’educació fou Seymour Papert, un matemàtic que treballà amb Jean Piaget i que participà en la fundació del MIT Media Lab. Papert va definir una teoria de l’aprenentatge, el Construccionisme, que a partir de les teories constructivistes de la psicologia, pren una visió de l’aprenentatge com una reconstrucció més que no pas com una transmissió de coneixement, i afirma que l’aprenentatge és més efectiu quan la persona es compromet activament en la construcció d’algun artefacte significatiu per a ella. Aquest artefacte que després es pot compartir, pot prendre qualsevol forma: un poema, un robot, una conversa o un joc d’ordinador. El Construccionisme d’alguna manera busca alliberar els estudiants de la seva dependència d’ésser ensenyats. Papert va proposar l’ordinador com a eina fonamental per desenvolupar aquests principis.

    Tenint en compte tot això, a Papert se’l podria considerar un dels pares del Moviment Maker, que ha ressorgit els últims anys i que emfatitza l’aprendre fent. La cultura maker promou l’aprenentatge informal, cooperatiu i en xarxa, fomenta un ús creatiu de les tecnologies, i proposa l’exploració de les interseccions entre disciplines tradicionalment separades (com per exemple la robòtica i les belles arts). A més, els makers són compromesos socialment i sovint intenten solucionar problemes que ells han detectat a les seves comunitats.

    La (potencial) revolució de les tecnologies digitals en l’educació radica en que l’ordinador (o la tauleta digital, el mòbil, etc.) és una màquina de propòsit general (la primera en la història de la humanitat), i ens permet dissenyar, simular, adquirir informació, o programar, entre d’altres infinites possibilitats. Fer-ne un ús transversal a tota l’escola, per donar resposta a la curiositat i per promoure un aprenentatge basat en projectes, i a més, aprofitar Internet per fer un aprenentatge connectat (Connected Learning), són elements clau per convertir les aules en veritables maker spaces. Per suposat, mentre a l’escola continuem fent servir els ordinadors només per aprendre ofimàtica o com a substituts dels llibres, tot el descrit més amunt no té cap sentit.

    Aquesta visió no és en absolut tecno-cèntrica, i els llocs on veritablement ja s’està desenvolupant en són exemples vius, on podem veure com s’integren de manera fluïda les arts, les ciències i la tecnologia.

    Fa més de 200 anys J. H. Pestalozzi parlava d’aprendre amb el cap, el cor i les mans, un lema que podria assumir perfectament el moviment maker. Pestalozzi creia en una educació que empodera i que ajuda a crear ciutadans responsables. Siguem makers!

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Moviment Maker noves tecnologies opinió pedagogia programació Robòtica
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Deu preguntes per entendre la teoria de la relativitat general d’Einstein
    Next Article
    Actualitat
    El procés i l’educació en comunicació
    Eduard Muntaner

    Related Posts

    Opinió
    Educació i trencament social

    juny 20, 2025

    Opinió
    Competències i resultats PISA. La pandèmia de l’educació. A Catalunya, i arreu

    juny 19, 2025

    Opinió
    Orientació com a remei contra a la incertesa

    juny 19, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}