Format als Jesuïtes, Francesc de Borja Aragay (Barcelona, 1934) va abandonar la seva vocació religiosa per fundar el 1962 l’Escola Tàber, cooperativa de mestres aleshores ubicada al barri de Sant Gervasi que va dirigir durant molts anys. D’aquí va passar a ser un dels impulsors i dirigents del CEPEPC, el col·lectiu format per escoles creades al llarg dels anys seixanta i setanta que van lluitar fins a aconseguir, a mitjan anys vuitanta, el seu traspàs a la xarxa pública de la Generalitat. Era llicenciat eclesiàstic i civil en Filosofia i doctor en Pedagogia.
Durant el tardofranquisme, Aragay també va formar part del moviment antifranquista, com a cofundador de la Comissió Coordinadora de Forces Públiques de Catalunya el 1969 i de l’Assemblea de Catalunya el 1971, per la participació en la qual va ser empresonat. Segons recordava fa uns anys Antoni Batista en un article publicat a l’Ara, a l’Assemblea per Catalunya Aragay va exercir un paper clau en l’acostament de posicions entre els sectors provinents de la democràcia cristiana d’UDC, com ell mateix, i els del PSUC.
Aragay també va dirigir l’escola Edumar, de Castelldefels, que com l’Escola Tàber es va acabar incorporant a la xarxa pública. Més endavant va dirigir l’Institut d’Esparreguera i al final de la seva carrera com a docent va ser professor de Llatí i Grec a l’Institut de Sant Just Desvern. Amb 59 anys va fer la tesi doctoral dedicada a la didàctica del llatí, basada en un joc de cartes per aprendre les declinacions que havia anat testant al llarg dels anys amb els seus alumnes, un projecte de gamificació avant la lettre amb el qual, en efecte, aprenien llatí.
En política, després del seu pas per l’Assemblea de Catalunya va militar a diverses formacions, en el que es podria considerar una evolució atípica de dreta a esquerra: UDC, PSC-Reagrupament (Pallach), PSC i ICV. L’any 2012 va publicar l’assaig Europa: Cruïlla de persona i comunitat (Editorial Base).
Francesc de Borja Aragay era el pare del periodista Ignasi Aragay, el guionista i director teatral Tomàs Aragay, i la catedràtica de Filologia anglesa de la UB i experta en Harold Pinter Mireia Aragay.
