Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Confessions d’un terrorista
Ocuparen el meu país,
expulsaren el meu poble,
anul·laren la meva identitat.
I em van dir terrorista.
Confiscaren la meva propietat,
arrabassaren les meves collites,
enderrocaren casa meva.
I em van dir terrorista.
Legislaren lleis feixistes,
instauraren l’apartheid.
Destruïren, dividiren, humiliaren.
I em van dir terrorista.
M’assassinaren les alegries,
Em segrestaren les esperances,
m’engrillonaren els somnis.
I quan vaig refusar totes les barbàries
i vaig decidir defensar-me, ells, aleshores… mataren un terrorista!
Mahmoud Darwish(1941-2008)
En un article anterior[1] parlàvem de la necessitat d’estar informats, com bons professionals de l’ensenyament, del que passa al nostre món que, d’una manera o altra, ens afecta. La humanitat és una sola espècie i homes i dones de tot el món ens influïm mútuament. Importa saber què passa per poder parlar-ne obertament a les aules.
Palestina és una part del nostre món, de la nostra història; està immersa en la realitat que vivim tota la humanitat.
Una criatura europea pot esmorzar llet amb cacau perquè una africana, a Costa de Marfil per exemple, està treballant a la selva en lloc d’anar a l’escola o jugar[2].
Dit d’una manera més crua: cal matar palestins perquè occident tingui gas i petroli. Al subsòl de Gaza i a les seves aigües territorials s’han descobert importants jaciments de petroli i gas.
Petro, el president de Colòmbia, va dir en una entrevista: el poder militar dels països del Nord està aixafant Palestina, però no és res més que el primer pas del que farà contra els països del Sud quan la crisi climàtica obligui a buscar aigua (la qual cosa provocarà, a més, uns grans èxodes de persones del sud cap al nord)[3].
Què ha passat al llarg dels anys al territori on s’està aniquilant a una població?
El segle XX ens va deixar diversos genocidis, l’armeni, el dels aborígens australians, el jueu, el dels gitanos, el dels tutsis, el dels Khmer rojos a Cambodja, entre d’altres. Ara assistim en directe al del poble palestí!
L’actual genocidi no queda al marge de la memòria sobre l’holocaust i la persecució dels jueus que va produir-se a tot Europa. Una mala consciència que dificulta posar en qüestió el que fa Israel. A més, el genocidi es dirigeix a persones d’altres cultures o religions: el racisme també influeix. I, curiosament, els governs europeus van acceptar la creació artificial de l’estat d’Israel (1948) per promoure que els jueus dels seus països se n’hi anessin i sortissin dels seus estats.
L’actual genocidi no queda al marge de la memòria sobre l’holocaust
Repassem alguns elements històrics en la línia de conèixer per poder debatre amb l’alumnat. Un article de Laura Casamitjana[4] en dóna molts. N’afegeixo. Després dels acords d’Oslo (1993) un dels signants, Isaac Rabin (Israel), és assassinat pels mateixos israelites (1995); Arafat (Palestina) és enverinat per part d’Israel (2004). El 2006 Hamàs guanya les eleccions a Palestina. Israel no ho accepta. Cal recordar que el 1987 el Mossad israelià va ajudar a la creació de Hamàs; la qual cosa va ajudar posteriorment a dinamitar els acords d’Oslo (massa favorables als palestins des de l’òptica del govern d’Israel i per debilitar el moviment palestí, va promoure l’enfrontament entre Al Fatah (Y. Arafat) i Hamàs (germans musulmans). Tàctiques semblants a les promogudes per la CIA en la creació d’Al Qaeda. Els acords d’Oslo van ser patrocinats per EUA, i els signants van rebre el Premi Nobel de la Pau (1994). Que diferent el panorama actual. Estem avançant com els crancs.
La pel·lícula “El Pianista” va retratar com els nazis humiliaven jueus fent-los ballar dins el gueto de Varsòvia (1940). Aquests dies (2023) hem vist soldats sionistes fent ballar a presoners palestins també per humiliar-los. Revenja?
És una altra de les guerres d’occident contra la resta del planeta. Israel actua com ha actuat USA en altres moments i territoris, amb el suport explícit o implícit de la UE.
El 1972 es van publicar fotografies de la invasió dels nord-americans al Vietnam, fent servir bombes de napalm (una va guanyar el premi Pulitzer). Les fotos de la invasió d’Israel a Gaza fent servir fòsfor blanc també rebran premis?
Diria que el món en el seu conjunt ha fet passes enrere. Per què ens vam mobilitzar tant en contra de la guerra contra IraK i ara tan poc en contra genocidi palestí? El record de l’holocaust dóna carta blanca als jueus? Com es pot suportar tanta barbàrie i reaccionar tan poc?
Quins mecanismes influeixen? Llegim o veiem imatges: una criatura pregunta cada dia pels seus pares i es vol aixecar del llit. Pare i mare han mort, i té les cames tallades. Israel és una màquina de matar. Ens fa mal tantes desgràcies que mirem a un altre lloc.
Què ens toca fer?
No ens ha de fer por parlar-ne. És dur explicar-ho a les criatures. Potser és difícil aconseguir que els adolescents li donin la importància que té. Estant, ells i nosaltres, sotmesos a les desinformacions, a les fake news. Cal donar elements per fer-hi front.
Alguns comportaments que apareixen avui al nostre país: nois i noies aplaudint eslògans feixistes, de l’època de Franco, imatges i expressions d’abans, són, en gran part, conseqüència del desconeixement que tenen de fets històrics que han marcat i marquen la història del nostre país. Els traumes de la guerra espanyola perduren fins a la quarta generació. Si no expliquem el que passa; si no fem reflexionar sobre els perquès estarem col·laborant a la desinformació general sobre aspectes importants (la guerra de 1936-1939, la repressió franquista, la matança de grans i petits a Palestina, la història del poble gitano…). No farem bé la nostra tasca d’educadors ni d’ensenyants.
No s’hi val a excusar-nos en una pretesa neutralitat, en una separació entre ensenyar i educar
El nostre alumnat ho necessita: ha de rebre informacions clares, sense por i amb interès per part del seu professorat. No s’hi val a excusar-nos en una pretesa neutralitat, en una separació entre ensenyar i educar. Estem formant persones per al futur, persones que seran ciutadanes amb tots els drets i deures d’una societat democràtica. Hem d’aconseguir que ho siguin de debò.
No m’oblido d’altres instàncies: els grups familiars, els esplais, els clubs esportius, els centres cívics… també són corresponsables del que exposem. I les administracions, els governs i ajuntaments elegits són qui tenen més responsabilitats, ateses les seves competències i les seves obligacions d’aconseguir millorar la vida de tota la ciutadania.
No ho podrem arreglar tot, però hem de poder dormir tranquils per haver fet la nostra part, per haver contribuït a fer un món millor, una societat més lliure, més informada, més democràtica en el sentit més ample de la paraula.
Per això, malgrat la boira, cal caminar (Lluís Llach). Continuarà…
[1] https://diarieducacio.cat/genocidi-a-palestina-com-ensenyar-i-educar-avui/
[2] Jalis de la Serna
[3] Rafael Poch de Feliu. Planeta Gaza
[4] https://diarieducacio.cat/ullalmon/2023/11/14/la-destruccio-de-gaza-el-darrer-capitol-de-cent-anys-dodi/
El Diari de l’Educació, 2025
2 comentaris
Tenim ina ocasió única per comprendre el món i fer nostres els problemes dels altres. Els fets són coneguts i interpretacions i comentaris favorables a una o altra part són fàcils de trobar. Quina ocasió tan bona per pensar i argumentar críticament#
Gràcies Joan per demostrar que encara hi ha gent que s’horroritza i busca una manera de cridar i reaccionar davant de tanta injustícia.
No pensem que el lloc on hem nascut és només una casualitat.
Aquí, molts joves aprofiten avui les ofertes del Black Friday i es preparen per Nadal.
Si haguessin nascut a Palestina ja serien morts o fugirien desesperats cap al sud, veient pols, morts i destrucció al seu voltant. Sense aigua, sense casa, sense menjar, sense esperança i sense futur. Fa vergonya pertànyer a occident quan, des de la pantalla, els ulls immensos dels infants de Palestina demanen ajuda i només sabem plorar. No entenc perquè aquest genocidi importa tan poc.