Opinió

Pel reconeixement (social, laboral i acadèmic) de l’FP de grau superior

Aquest recordatori segurament és per a alguns innecessari, però per molts altres és indispensable. Repassem la legislació. Els requisits d’accés general són idèntics tant per al cicle formatiu de grau superior (CFGS) com per a la universitat, ja que, entre altres, s’accedeix des del batxillerat. A banda, el Reial decret 1027/2011, pel qual s’estableix el Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior, apunta en el seu article 2 quins estudis estan reconeguts com a estudis superiors, i en el 3 estableix que “l’àmbit d’aplicació del Marc el constitueixen les titulacions oficials procedents de l’ensenyament universitari, els ensenyaments artístics superiors, la formació professional de grau superior, els ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior, així com aquells altres títols que s’hagin declarat equivalents”.

També es fa aquesta analogia al Reial decret 1618/2011, sobre reconeixement d’estudis en l’àmbit de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), a fi d’augmentar la compatibilitat i comparabilitat entre els sistemes europeus d’educació superior, respectant la seva diversitat, amb la intenció de promoure la mobilitat d’estudiants, titulats, professors i personal d’administració. Aquesta mobilitat no té només una dimensió internacional, sinó que també es persegueix dins d’Espanya entre els diferents ensenyaments que configuren l’educació superior. En aquest sentit, la Llei orgànica 2/2006determina que «l’ensenyament universitari, els ensenyaments artístics superiors, la formació professional de grau superior, els ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior constitueixen l’educació superior» (article 3.4).

Per tant, l’FP de Grau Superior forma part de l’Educació Superior i de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i conseqüentment els seus titulats han de ser reconeguts i tractats com a titulats superiors amb caràcter general, tant a nivell laboral com acadèmic i per tant administratiu.

Des d’AMITS considerem que és urgent la necessitat d’abordar una reordenació curricular de l’FP, que entenem ha de ser de tres anys per als cicles formatius de grau superior, equiparant-se la titulació al grau universitari. Un primer any comú per a tots els cicles de la família professional, on s’imparteixin coneixements genèrics de la família. Un segon any d’especialització del cicle formatiu. I un tercer any de projecte final i pràctiques a empresa, amb especial rellevància de l’FP Dual.

El tipus de contracte, conveni o beca no ens toca a nosaltres definir-ho, però sí que és imprescindible que qualsevol que sigui la fórmula ha de beneficiar en primer lloc l’alumne, reconeixent-li la vida laboral; en segon evidentment l’empresa, amb incentius fiscals, ja que dedica temps, esforç, personal i diners a formar; i per descomptat al centre educatiu, que ha de destinar professorat al seguiment d’aquesta tasca i per tant això ha de ser reconegut en temps i diners.

Cal establir unes passarel·les clares entre les dues institucions que imparteixen estudis superiors, segons ho entenem nosaltres són dues vies paral·leles d’un mateix nivell educatiu. En finalitzar els estudis de grau superior, el titulat superior de formació professional ha de tenir accés directe als estudis de màsters universitaris específics en funció dels interessos de l’alumnat. Per tant, s’aconseguiria un augment d’alumnat en la universitat, ja que estem oferint dues titulacions superiors en quatre anys.

No cal oblidar que, en aquesta asimetria entre els estudis d’FP de grau superior o els estudis universitaris, un dels grans oblidats ha estat el professorat d’FP, que ha hagut i ha de reciclar-se contínuament per impartir aquests estudis de grau superior, sense que se li reconegui laboralment ni salarialment que està formant titulats superiors.

Considerem que és important evitar termes tan gastats com dignificar l’FP, que recorden lleis ja superades com la del 1970, on es deia que l’alumnat que serveixi per estudiar s’orienta al batxillerat i el que no, a la FP. L’FP són estudis superiors amb un grau d’inserció laboral molt acceptable, que dóna solució als diferents interessos personals i socials.

Finalment, considerem que seria un greu error que la universitat interferís en els estudis d’FP impartint cicles formatius, ja que la formació professional superior i els estudis universitaris són dues realitats que segueixen camins diferents però paral·lels, i els objectius dels quals i funcions també són diferents. Ara bé, insistim, s’han d’establir passarel·les entre tots dos estudis superiors i ha de ser cada persona qui triï el seu camí en funció dels seus interessos