Opinió

Preparar bé el curs

Preparar bé el curs no és cap caprici, és un requisit de professionalitat. Potser altres oficis no necessiten preparació prèvia i un pot incorporar-se a la feina des del primer dia sense més. No és el cas de qui tindrà la responsabilitat de deixar els espais, racons, material, planificació dels temps educatius, del personal de suport des del primer moment en cada aula i grup… A punt per acollir com cal els menors que tindràs al teu càrrec. Perquè d’això va la cosa: de responsabilitat total envers uns menors que estaran al teu càrrec des del primer dia i amb els que convé tenir-hi bon vincle. La primera impressió i la vivència dels primers moments són claus.

Preparar bé el curs demana temps. No és el mateix la preparació del curs d’un catedràtic de batxillerat que fa quinze anys que «dona» la mateixa assignatura (amb les seves obres, lectures, temes «obligatoris» que es repeteixen curs rere curs) que el treball minuciós, acurat, gairebé artesanal al que dediquen hores i hores mestres i educadores d’educació infantil (i, cada cop més, d’inici de l’ESO) abans del primer dia d’escola. Sobretot si tens clar que un infant de mesos o pocs anys que comença en un espai, un horari i uns adults nous necessita un espai, un temps i uns adults acollidors. I això no s’improvisa.

Preparar bé el curs no fa més irracional el calendari escolar. La racionalitat del calendari escolar passa sobretot per fer més sostenibles i encertats els períodes de treball (trimestres o bimestres) i les pauses durant l’any. Després de més de 70 dies de vacances estivals no vindrà de dos o tres dies més de preparació, de bona preparació. Un millor repartiment durant el curs dels 176 dies lectius i les pauses adients (poques, desiguals i massa influïdes encara per una arbitrarietat que arrenca d’un concili del segle IV que fa impossible un calendari estable de setmana santa) minimitzarien la por a atorgar els dies necessaris de preparació que calen.

Després de més de 70 dies de vacances estivals no vindrà de dos o tres dies més de preparació, de bona preparació

Preparar bé el curs és important per al benestar de l’equip docent i educatiu d’un centre. No està resolta la inestabilitat, la discontinuïtat dels equips docents que en alguns, molts, casos pateixen la renovació de bona part del personal any rere any. Un bon projecte educatiu precisa d’un mínim d’estabilitat; però, quan no és possible, hi ha d’haver un mínim de «posada a punt». L’arribada i la incorporació de persones noves a un equip educatiu no suposa automàticament l’assimilació immediata d’aquest potencial nou a l’empenta d’aquest projecte. Escoltar, conèixer i conèixer-se, aprendre… Quan parlem d’un projecte educatiu potent o, com a mínim, seriós té molt a veure amb uns intangibles clau: la confiança i el benestar. Estar bé i a gust, sentir-te part útil i positiva d’un projecte que t’engresca. Això també és preparar bé el curs.

Preparar bé el curs és una mostra de consideració envers les famílies. És donar més garanties a les famílies que aquell infant, fill o filla que deixen en mans dels responsables de l’escola estarà ben atès des del primer dia. I aquest menor és, com diem moltes vegades entre col·legues, el «millor i més estimat que tenen a casa» aquests pares i mares que fan un acte de confiança i consideració envers l’equip educatiu de l’escola amb aquest gest generós, de vegades disfressat d’obligatori.

En definitiva, preparar bé el curs és el millor acte de responsabilitat que podem donar a aquests infants i joves abans que comencin a compartir amb nosaltres espais, moments, aventures i desventures, descobertes i aprenentatges de vida. Perquè convé que surti bé des del primer dia. I perquè això passi hi ha molta feina prèvia, silent, col·lectiva, minuciosa, generosa, que resulta imprescindible. Com en qualsevol obra mestra. I la dels mestres ho ha de ser.

Per tot això, reconsiderar el disbarat d’una mesura unilateral que va generar un gran rebombori i ser sensible al clam unànime del col·lectiu docent no és cap error. Sincerament crec que és un acte de valentia política de la qual no anem sobrats. El 2009, quan el curs començava un 15 de setembre després de nou dies de preparació, ja parlàvem al Consell Escolar de Catalunya d’un mínim de cinc dies de preparació necessaris perquè enteníem que el raonable prec de les famílies d’escurçar el tall estival portaria a avançar la data d’inici del curs. Segurament continua sent el mínim necessari a hores d’ara. Però el més urgent és posar en context aquesta minúcia i atrevir-nos a racionalitzar el calendari de tot el curs, posant per davant el benestar, les conveniències i les necessitats dels infants, adolescents i joves que estan al nostre càrrec, cura i responsabilitat. Preparem-nos bé i siguem valents.