És el tercer any consecutiu que els representants de les famílies i del professorat a les escoles llancen una campanya per oposar-se a les proves de competències bàsiques que la Generalitat passa als alumnes de Tercer i Sisè de Primària, així com als de Quart d’ESO. Entre aquest dimarts i el 13 de març, tots els qui cursen Tercer hauran de realitzar aquesta sèrie de testos que avaluen els nivells de llengua catalana, castellana, i matemàtiques. El 4 i 5 de maig serà el torn dels de Sisè, mentre que els de Quart d’ESO ja la van fer a mitjans de febrer.
En un comunicat que signen entitats com la FaPaC, els sindicats majoritaris o col·lectius en defensa de l’escola pública, lamenten que aquestes proves provoquen una “regressió pedagògica” consistent en “reorientar” les classes cap a la puntuació i els resultats, i critiquen que en alguns centres s’utilitzen aquestes proves per etiquetar i separar els alumnes en funció del seu nivell. Per raons com aquestes expressen que donen suport a les famílies que decideixin fer boicot a les proves. Des de fa dos anys són centenars de pares i mares arreu de Catalunya els que opten per no dur els fills a l’escola el dia de l’examen.
Les proves de competències bàsiques, que es duen a terme a Catalunya des de fa vuit anys, presenten lleugeres diferències segons l’etapa. A les tres avaluacions que es fan a Tercer s’hi suma la llengua anglesa en el cas de Sisè i Quart d’ESO. A més, la correcció a les primeres corre a càrrec del propi centre, que després envia els resultats al Consell Superior d’Avaluació de Catalunya –organisme responsable de les proves–, que en fa un tractament estadístic i les retorna als centres. A Sisè, la correcció l’assumeix el Consell directament.
A diferència d’altres protestes contra les avaluacions externes, aquesta vegada les entitats han optat per dibuixar alternatives concretes. Proposen que les proves de competències bàsiques deixin de ser censals com ara –és a dir, que les passen absolutament tots els alumnes– i passin a ser mostrals –que les realitzin grups representatius d’alumnes, com es fa amb l’informe PISA–; un canvi que, diuen, permetria que l’Admnistració continuï al corrent del nivell de l’alumnat en conjunt i, a la vegada, evitaria “conseqüències pedagògiques” citades.
Les mobilitzacions contra les proves externes tenen el seu origen en l’aprovació de la LOMCE ara fa tres anys. La llei plantejava un horitzó de revàlides, ara paral·litzat, que va sublevar la comunitat educativa, perquè plantejava unes avaluacions externes que havia de superar tot l’alumnat per passar de curs. El mes de desembre passat, però, el ministre d’Educació Íñigo Méndez de Vigo va anunciar la fi de les revàlides, i va assegurar que a Primària les proves externes no només no anirien lligades a la nota dels alumnes, sinó que serien de caràcter mostral.
