Reportatge

Què passa amb l’oci i l’alimentació dels infants a l’estiu?

Des de dilluns passat, nens i nenes ja no han d’anar a l’escola. I què faran? En algunes llars ja fa temps que tenen aparaulats els campus esportius, els campaments o colònies. L’estiu amb els avis al poble fins que els pares tinguin vacances també acostuma a ser l’opció de moltes famílies. Però, i si no es pot anar de colònies, ni a cap lloc i els pares treballen tot el dia? Quan hi ha germans més grans, seran aquests els encarregats de tenir cura dels petits però, quan els petits són els únics que no tenen una activitat fora de casa, les seves vacances poden acabar concentrant-se en llargues hores davant d’una pantalla, sols o soles, bona part del dia.

En això és on els pediatres d’Atenció Primària han volgut posar el seu toc d’alerta. L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) reclama a les autoritats competents en educació i serveis socials –locals, autonòmiques I estatals– que implementin mesures i ofereixin alternatives accessibles a totes les famílies per a evitar que els menors passin massa temps sense la companyia d’adults. 

Malgrat que no hi ha una edat establerta perquè els menors puguin romandre sols al seu domicili, perquè dependrà de la seva maduresa, aquesta soledat es desaconsella totalment per part dels professionals de la salut infantil. Entre altres arguments, aquests s’emparen en el resultat d’un informe de la Fundació Educo fet públic fa unes setmanes segons el qual, només un de cada cinc nens i nenes de famílies amb pocs recursos assisteixen a campaments d’estiu en els quals inclouen menjar. La mateixa oenegé i altres entitats, com Unicef, han alertat en diverses ocasions de les mancances en alimentació i la falta d’activitats d’oci a l’estiu, que repercuteixen de manera negativa en el benestar de la infància. Educo es refereix a aquesta realitat com a “l’oblit vacacional”. Els pediatres de l’AEPap, que també han alertat d’aquestes situacions, posen el focus en tot el temps que alguns nens i nenes passen sense la companyia i supervisió d’adults. 

Situacions de vulnerabilitat

Des de la Fundació Pere Tarrés recorden que l’estiu és un dels moments de l’any on més s’evidencien les desigualtats socials. Per això, aquesta entitat beca cada any infants, joves i adolescents perquè gaudeixin d’activitats a l’estiu com casals o colònies. En el darrer informe de la fundació sobre les condicions socioeconòmiques de les famílies que sol·liciten beca per a participar en activitats de lleure a l’estiu, s’evidencia que les situacions de pobresa i vulnerabilitat a què s’han vist abocades moltes famílies per les crisis dels últims anys continuen creixent. L’any passat, la campanya de beques de la Fundació va permetre que 6.734 infants poguessin gaudir de colònies i casals d’estiu.

La meitat de famílies becades per participar en casals i colònies a la Fundació Pere Tarrés es troben en situació de pobresa severa, és a dir, viuen amb el 40% dels ingressos mitjans d’una família a Catalunya. L’informe de la Fundació detecta situacions de fragilitat molt cronificada, com ara que dues de cada tres llars es troben sota el llindar de pobresa, mentre la renda mitjana anual per persona se situa en 7.108 €, menys de la meitat que la catalana. La pobresa creix en totes les franges i disminueixen els ingressos mitjans de les llars respecte a l’anàlisi de l’any passat.

Segons exposa el director adjunt de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, “avui en dia, acompanyar ciutadans de futur no passa només per l’escola. Tot el que esdevé fora de l’aula té un paper cada cop més rellevant i, en aquest sentit, tendir a la universalització del lleure educatiu és un factor d’èxit”. De fet –afegeix– “que tots aquests infants no puguin participar en activitats de lleure és educativament equivalent a perdre dos anys d’escolarització”. Són activitats, a més, “que suposen una eina d’equitat i inclusió per a aquells infants que més les necessiten: Amb l’emergent augment de la neurodivergència, hi ha infants amb necessitats educatives especials que tenen també una especial necessitat de gaudir d’aquestes activitats”, diu Ruiz de Gauna. «Fem una crida a mobilitzar recursos per atendre aquests infants», ha afegit.

Per això un any més, sota el lema “Transforma el seu estiu”, la Fundació va posar en marxa una campanya de beques per garantir l’accés a les activitats de lleure a l’estiu a infants en situació de vulnerabilitat. L’estiu passat van aconseguir 2.184.576,71 € per becar 6.734 infants i joves perquè poguessin participar en casals o colònies. Aquesta és la xifra més gran mai assolida per l’entitat. Des del 2020 la Fundació ha ofert un 82% més de beques i la Fundació espera superar aquestes xifres aquest estiu i arribar a oferir almenys 7.000 beques. Els ajuts són possibles gràcies al suport d’administracions, empreses i particulars.

A quina edat poden quedar sols a casa els infants?

Tot i que la legislació espanyola no regula l’edat perquè un nen o adolescent pugui quedar-se sol a casa, segons explica el Dr. Ignacio Pérez Candás, coordinador del Grup de Pediatria Social de AEPap, “quan les famílies ens consulten, solem dir que depèn molt de la maduresa de cada menor, encara que com a norma general, no recomanem deixar a un menor sense supervisió per sota dels 12 anys”.

El Dr. Pérez Candás assenyala que, encara que no hi ha xifres concretes, sí que tenen la certesa que aquesta situació és comuna durant l’estiu. Encara que afecta de manera més destacada a famílies en situació de vulnerabilitat, o amb un cercle familiar i de contactes més reduït, com poden ser les persones que viuen fora del seu país o ciutat d’origen, també es dona en una altra mena de famílies, fins i tot, amb una situació acomodada. “Algunes famílies consideren que el seu fill o filla és prou responsable, han tingut ocasió de deixar-los sol alguna altra vegada, i creuen que ja tenen resolts els problemes de conciliació. No obstant això, cal tenir en compte que, encara que un menor sigui madur, no és el mateix deixar-lo sol a casa perquè els pares han de sortir de manera puntual a fer un encàrrec, que optar perquè romangui sol a casa durant les vacances mentre els pares treballen. La segona opció implica que els menors passin sols llargs períodes de temps i creiem que pot ser perjudicial, almenys en alguns casos”.

En concret, AEPap alerta d’algunes situacions de risc que es poden donar i que les famílies, però també les administracions, haurien de tenir en compte. “Potser un menor de 14 anys és responsable per a romandre sol un dia de treball, però a vegades se’ls assigna la supervisió de germans més petits. La maduresa també hauria d’avaluar-se en aquest sentit”, explica el responsable del Grup de Pediatria Social. “En piscines i altres espais d’oci aquàtic, per exemple, sempre incloem entre les recomanacions no deixar nens a cura d’uns altres més majors. Aquesta situació es pot donar quan es deixa els menors sols en vacances”, afegeix.

Per tot això, AEPap vol fer una crida a les autoritats per a oferir alternatives d’oci a famílies, i també que siguin atractives per als adolescents. “Romandre llargs períodes sense la supervisió, però, sobretot, sense la companyia d’adults de referència, pot resultar perjudicial per als nens i nenes, que necessiten socialitzar amb els seus iguals, però també referents per al seu correcte desenvolupament”, explica la Dra. Carmen Fidalgo, secretària de la Junta Directiva de AEPap. “De vegades, els serveis que s’ofereixen són merament assistencials, pensats per als nens i nenes més petits. Obliden els adolescents i de vegades són els que més necessiten la guia i el suport de familiars o educadors”, afirma. 

Desafiaments per a les famílies a l’estiu

Les vacances escolars són el moment més esperat de l’any per a molts nens i nenes. No obstant això, l’AEPap recorda que persisteixen desafiaments. En primer lloc, el 33,4% de les llars espanyoles no va poder permetre’s sortir de vacances almenys una setmana a l’any, d’acord amb l’Enquesta de Condicions de Vida del 2024, per la qual cosa aquesta època no ofereix les mateixes possibilitats de descans i oci a tots els menors.

Aquest període també suposa un desafiament per a l’alimentació dels menors. La vicepresidenta de AEPap, la Dra. Teresa Cenarro, vicepresidenta de AEPap i membre del seu Grup de Gastroenterologia i Nutrició, explica que “en aquesta època, hi ha nens que poden patir malnutrició. Aquesta pot donar-se per defecte o per excés, amb nutrients insuficients o obesitat. Quan l’alimentació no és saludable, alguna cosa que succeeix sovint en famílies de baixos recursos, molts cops és perquè una alimentació no saludable és més econòmica”. 

Els professionals també tenen en compte aspectes com la temperatura en les llars. Per a tots aquests problemes, AEPap dóna la mà a famílies, comunitat educativa i administracions per a oferir l’ajuda dels pediatres d’atenció primària en una època pensada per a l’expansió i l’oci de la infància.