Actualitat

Quina influència té el temps escolar en el nostre dia a dia?

El Consell Escolar de Catalunya ha acordat que la jornada de reflexió que celebrarà el mes de novembre –la qual arriba a la seva 27a edició– la dedicarà al debat sobre els horaris i calendaris escolars, un assumpte que ja s’havia posat sobre la taula abans de l’estiu, però que el conseller Bargalló ha acabat senyalant com a prioritari, per prendre decisions aquest mateix curs, en la conferència impartida la setmana passada a la seu de Rosa Sensat.

Així, el 16 de novembre, a la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, tindrà lloc aquesta jornada de reflexió, amb la participació de diversos experts i la presentació de l’informe de l’OCDE sobre el temps educatiu 2019. Abans d’aquesta data, però, el Consell Escolar ha organitzat unes converses a quatre localitats del Vallès Occidental. La primera, sobre educació i reforma horària, va tenir lloc dimecres passat a l’Institut Escola Industrial de Sabadell.

Controvèrsies des de fa 25 anys

La ponència va començar amb la intervenció de Ricard Aymerich, membre de la FRMP i del Moviment Educatiu del Maresme, el qual va recordar que, tot i els nombrosos canvis que s’han anat produint en l’horari escolar, la situació segueix pràcticament igual com era fa dècades.

Per exemplificar-ho, es va remuntar fins al 1994 per recordar les primeres ordres dictades al voltant del temps escolar, que ja reclamaven que els horaris s’havien d’adaptar als laborals, alhora que també qüestionaven la durada desigual dels trimestres.

La intervenció va posar especial èmfasi en dues de les decisions més controvertides al voltant d’aquest aspecte: la sisena hora i la setmana blanca. Totes dues implementacions, que van durar tan sols 2 anys i van ser àmpliament qüestionades, van servir a Aymerich com a exemple del que considera “un desgavell d’horari que no respon a cap planificació”.

En aquest sentit, va concloure que els plans des de la Conselleria d’Educació s’ideen a 6 mesos o un any vista, i que urgeix un pla on es contemplin 5-10 anys d’implementació.

Ha arribat l’hora de canviar els horaris?

La segona intervenció de la conversa va anar a càrrec de Fabian Mohedano, impulsor del Pacte per la Reforma Horària, el qual es va encarregar d’enumerar els problemes que suposen els hàbits horaris que imperen a l’hora de treballar, de dormir o, fins i tot, als informatius i al prime time dels mitjans de comunicació. Unes pràctiques que, com explica Mohedano, són úniques a Europa i, pràcticament, al món. “A l’Estat espanyol som 47 milions de desestructurats, no hi ha manera de fer un àpat conjunt”, va afirmar.

A partir d’un conjunt d’estudis analitzats, Mohedano va acabar la intervenció fent tres propostes per tal que el canvi d’hàbits horaris permeti una millor qualitat de vida i que s’haurien d’aplicar en el termini d’un any:

• Posar fi a la jornada intensiva
• Que l’escola s’acabi a les 16 hores, com a molt tard.
• Que a les 20 hores tots els membres de la família puguin de ser a casa sopant.

Finalment, va desmentir la creença que la clau de volta de la reforma horària pertany a l’horari laboral, ja que l’horari escolar pot ser també un factor desencadenant per marcar els nous hàbits temporals de la societat.

I la calor? I els hàbits digitals dels infants?

Un cop acabades les intervencions dels ponents semblava que el torn de preguntes aniria encaminat a plantejar dubtes al voltant d’allò que s’havia explicat. El públic, però, va optar per aportar la seva visió de la situació des d’altres àmbits, com ara el camp de la docència o, senzillament, el punt de vista d’un pare o mare.

Aspectes com l’excessiva i creixent calor a principi i final de curs, o l’ús de les noves tecnologies en detriment d’hores de son, per posar dos exemples, són qüestions que no havien aparegut durant les ponències i que també demanen una reflexió general.

Aquesta va ser la primera de les quatre converses que es celebraran sota el nom d’El temps a l’educació i veient les preguntes que van quedar a l’aire, sembla que el debat continua encara ben obert. Les pròximes converses se centraran en la mirada de les famílies (9/10 a Sant Cugat); l’alumnat (23/10 a Terrassa) i el professorat (6/11 a Rubí).