Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El nou concepte emergent anomenat “The IQ Era” (l’Era del Quocient intel·lectual) ha estat d’actualitat durant els darrers dies en Barcelona, present també com una nova descoberta més entre alguns visitants en general i dels entorns educatius en particular.
El Mobile World Congress (MWC) l’ha situat en primer pla perquè va ser el seu lema de l’edició de 2026. El concepte apunta cap al pas de l’era digital a “un escenari on la intel·ligència s’integra de forma massiva en l’entorn físic, en una combinació d’Intel·ligència Artificial (IA), robòtica, Internet, que dona lloc -segons la UOC-, a sistemes capaços d’entendre situacions i prendre decisions operatives en temps real, integrats en xarxes, dispositius i infraestructures”.
Escenaris
Els grans esdeveniments internacionals i l’actualitat immediata impacten inevitablement en la societat i també haurien de servir per estimular aprenentatges en els centres d’ensenyament, en un món global i obert. És el cas dels avenços i novetats de la tecnologia, amb el seu glamur i atractius enlluernadors bé en fires, congressos, aparadors de botigues físiques o virtuals, xarxes socials i en d’altres mitjans de comunicació.
La vintena edició del MWC celebrada a Barcelona n’ha estat un bon exemple. Tenint com a referent “The IQ Era”, el congrés ha posat el focus en la IA, present a tot arreu. El concepte de quocient intel·lectual, en aquest context, s’aplica simbòlicament a les màquines creades per les persones.
El congrés 2026, però, s’envoltava sota el paraigua d’una actualitat internacional convulsa. Cal tenir present el clima bèl·lic amb els darrers i terribles atacs ocorreguts en els països del Golf Pèrsic, sense oblidar Palestina i altres punts calents del món, entre els quals hi ha llocs on es produeix la matèria primera perquè la tecnologia funcioni, o bé hi treballen persones que, per salaris ínfims, gestionen dades perquè la IA s’alimenti.
A les portes del congrés, diversos grups d’activistes denunciaven aquesta cara menys visible del progrés tecnològic: la sang humana vessada en l’extracció de metalls i minerals en països empobrits, explotació laboral contínua i, fins i tot, morts associades a la producció de recursos essencials per a la indústria tecnològica.
Tot plegat posa de manifest que la geopolítica i la geoeconomia formen part inseparable de l’ecosistema tecnològic. Per això, la mirada educativa hauria de ser transversal i àmplia, amb la implicació de diverses assignatures i amb una perspectiva crítica que permeti comprendre els efectes -molts, positius i alguns, negatius- dels avenços tecnològics constants.
Entorns
Potser és casualitat, però dies abans de les darreres fires del MWC, van anar sorgint notícies educatives estatals de caràcter prohibitiu respecte a la tecnologia. Si en edicions anteriors el debat se centrava en la prohibició dels telèfons mòbils a les aules, enguany s’ha posat sobre la taula una altra limitació que ja s’ha aplicat a Austràlia: la prohibició de l’ús de xarxes socials per a menors de 16 anys.
Aquestes mesures conviuen amb una realitat paradoxal: d’una banda, restriccions educatives periòdiques; d’altra, Catalunya projectant-se com un dels grans referents mundials de les TIC i exhibint la consolidació del teixit productiu de Barcelona. Enmig, centres educatius se suposa que formant alumnat sense poder utilitzar la telefonia mòbil a les aules (incloses xarxes socials via dispositiu mòbil).
Al mateix temps, Europa intenta avançar cap a marcs de regulació ja imprescindibles, en un continent que sovint queda endarrerit en el desenvolupament de la IA. El debat és complex: mentre les grans empreses tecnològiques ofereixen productes altament addictius amb plena llibertat, moltes famílies regalen dispositius digitals a les seves criatures i després demanen solucions a les escoles o a les institucions per evitar addiccions, sovint sense mostrar interès en formar-se sobre què impliquen realment conceptes com l’extracció de dades, els algorismes, les aplicacions gratuïtes, l’esclavitud darrere d’un clic o el valor de la informació personal.
En aquest sentit, el MWC ofereix pistes interessants per reflexionar sobre els entorns tecnològics. Un dels àmbits destacats ha estat el de les comunicacions per satèl·lit, orientades a garantir cobertura del telèfon mòbil d’ús habitual arreu del planeta. Una necessitat global que, alhora, es converteix també en una nova oportunitat de negoci.
Paral·lelament, diverses entitats socials reclamaven dispositius i connexions per a persones migrants, refugiades o en situació de pobresa en molts països. Mentrestant, la indústria de la defensa també hi era present —de manera més o menys visible— a través de diverses empreses tecnològiques de renom que comparteixen projectes i productes complementaris.
Malgrat les protestes d’activistes a l’entrada del congrés, Israel continuava present al MWC. I en un dels dos espais 4YFN, dedicats a l’impuls d’empreses emergents (amb molta gent jove que transmetia gran il·lusió en allò que presentaven), hi havia una petita representació de nou iniciatives vinculades al Ministeri de Telecomunicacions i Economia Digital de Palestina.
Realitats
Les dimensions del congrés continuen sent impressionants: gairebé 105.000 assistents procedents de 207 països i territoris, 2.900 expositors i patrocinadors —més de la meitat vinculats a sectors adjacents al món del mòbil— i 1.700 ponents. L’impacte econòmic i empresarial també és notable, amb xifres milionàries; i amb uns 13.000 nous llocs de treball generats.
Només el 27% dels assistents eren dones, una dada que continua evidenciant el repte de la igualtat en el sector tecnològic.
Un dels espais destacats ha estat el Talent Arena, amb 25.000 participants, orientat a joves programadors i desenvolupadors, amb molts estudiants amb ganes d’aprendre. Allà s’hi han abordat qüestions amb clares implicacions educatives, com l’ètica tecnològica, la robòtica o la computació quàntica.
Entre els ponents, va destacar Tim Berners-Lee, creador de la World Wide Web (WWW), que va defensar la necessitat d’allunyar els menors de xarxes socials addictives com TikTok, tot i insistir que la sobirania digital hauria de continuar estant en mans de cada persona.
El món educatiu ha d’estar atent a novetats mundials exposades: presentació del 6G, la robòtica aplicada a tot, drons de darrera generació, IA per tot arreu, exoesquelets humans robòtics per ajudar en lesions humanes, IA i prevenció d’incendis, seguiment d’arbres com l’olivera amb IA (escanejant conreus amb sensors i anàlisi de dades en temps real), aplicacions per a la medicina i la salut, la batalla de la producció de xips i memòries, IA al servei de l’ús militar i comentaris sobre la negativa d’empreses com Anthropic a demandes de l’actual govern dels EUA per envair el dret a la privacitat i protecció de dades amb la seva eina Claude. I, en paral·lel, en d’altres espais de la ciutat, el Mobile Social Congress sota el lema: “Desconolitzem la tecnologia”.
mSchools
El darrer dia del congrés se celebra tradicionalment l’acte educatiu d’mSchools, sota el lema “Changing Education Together”, conduït pel seu director, Albert Forn. L’edició d’enguany portava per títol “La tecnologia amb propòsit: educar per al bé comú en l’era dels algorismes?”.
Les intervencions van oferir reflexions i experiències sobre la presència de l’IA a les aules. El CEO de l’empresa organitzadora del MWC (la GSMA), John Hoffman, va resumir-ho amb una idea clara: “Tot comença a les mans dels docents”.
Entre les aportacions d’Albert Forn i de ponents com Cristóbal Cobo, Helen Crompton, Mark West, Rafa González, Núria Ferré, Montserrat Jiménez, Miquel Àngel Prats o Carlos Magro, van destacar algunes idees:
- La integració de la IA ha de formar part d’un ecosistema sostenible, no com una eina aïllada.
- La tecnologia només té sentit si reforça la dimensió humana en educació.
- La IA ja no és una promesa, és una infraestructura.
- Com donem sentit a un canvi tecnològic que va més ràpid que nosaltres docents?
- Cal implicar l’alumnat en els protocols i usos de la IA.
- La IA ja està en els centres, els protocols no són el més important, són les converses i la responsabilitat compartida. Prohibir no és educar.
- Ull davant els imaginaris tecnològics: no surten de l’educació sinó que neixen en les empreses de tecnologia.
- Hi ha la sensació de què la IA allibera temps per dedicar-lo a allò important en els centres, però sembla que amb la tecnologia ha augmentat la càrrega burocràtica del professorat, amb el que s’aconsegueix empitjorar el benestar docent.
- Hi ha processos en què no cal fer servir la IA, d’altres només són humans i d’altres són amb les màquines.
- Els canvis, en definitiva, hauran de ser cooperatius si volen ser realment transformadors.
- Miquel Àngel Prats, coordinador del grup d’experts en l’àmbit digital de la Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya (FECC) i Montserrat Jiménez, van explicar i compartir en obert els resultats del seu treball en el document (enllaç) “Recomanacions d’ús responsable de la IA”, com a punt de partida i ajut per al sector educatiu.
Projeccions
En un món cada vegada més tecnificat, amb societats vigilades en tot arreu -per exemple, a la Xina ara ja hi ha prop de 700 milions de càmeres de videovigilància per a 1.414 milions d’habitants- i amb un control creixent a través dels dispositius mòbils personals, es fa imprescindible fomentar una reflexió i consciència crítica d’aquestes realitats des del món educatiu.
La intel·ligència artificial ja forma part del nostre entorn quotidià i es presenta sovint com un assistent i agent personal que ens coneix gairebé millor que nosaltres mateixos, amb capacitat de decidir. Mentrestant, les empreses tecnològiques continuen projectant futurs immediats que cal observar amb atenció.
Per exemple, un alt executiu ho sintetitzava així en la presentació d’un nou telèfon mòbil de gran impacte en el MWC, amb robot i IA: “Creiem que l’essència de la IA ha de continuar centrada en l’ésser humà. El nostre objectiu és dotar la intel·ligència tant de quocient intel·lectual com d’intel·ligència emocional: amb el poder de resoldre, però també amb l’ànima per comprendre”.
L’Era IQ és això i més. Juntament amb tants avenços presentats al MWC, disposem de moltes pistes per fer-les servir en l’educació de l’alumnat, dins d’un món tecnològic en el qual vivim. En tecnologia el demà ja és avui.
