Les elevades ràtios de docent per alumnes a l’aula, la manca de recursos per a l’educació inclusiva i l’infrafinançament del sistema educatiu a Catalunya són les principals causes que explicarien la davallada de resultats en informes com PISA, segons una enquesta elaborada per CCOO Educació presentada aquest dimarts per la seva secretària general, Teresa Esperabé, i el responsable de Política Educativa, Cristòfol Ortolà.
La consulta del sindicat demanava també per les solucions per millorar l’estat de l’educació i els resultats acadèmics i, entre les respostes, destaquen la necessitat d’augmentar la inversió, disminuir les ràtios, atendre la diversitat amb més professionals, lluitar contra la segregació escolar, incrementar els recursos especialment per als centres d’alta complexitat o internalitzar el personal vetllador. Es tracta d’unes mesures compartides i reclamades per CCOO Educació, segons han explicat Esperabé i Ortolà, que han posat èmfasi en la necessitat que hi hagi un reconeixement real per part de l’administració cap a les professionals de les aules.
El 62% culpa les ràtios
El qüestionari, contestat per 3.541 professionals del sector, preguntava sobre les principals causes de la davallada dels resultats PISA i n’oferia 32 possibles causes. Un 62% de les persones que han contestat han considerat que les elevades ràtios són el problema més important. Li segueixen la manca de recursos per a l’escola inclusiva i les aules d’acollida (53%), la manca de finançament en el sistema educatiu (48%), la falta de continuïtat de les lleis educatives (39%) i la manca de disciplina de l’alumnat al centre (35%).
Esperabé ha parlat d'”emergència educativa” i ha destacat que “falten mans a l’aula per atendre l’alumnat en condicions”. Segons les dades, no hi ha prou inversió, especialment en la contractació de més professionals: “No hi ha docents. No podem cobrir les classes de català o de matemàtiques”, ha dit.
Reconeixement en forma d’inversions i participació
L’enquesta preguntava sobre la creació d’una comissió de persones expertes proposada per la Conselleria d’Educació: quasi el 32% ha indicat que no creu que sigui la millor opció per trobar estratègies davant de la davallada dels resultats educatius i el 42% està poc d’acord. Només un 5% de totes les persones hi està totalment d’acord.
En aquest sentit, Esperabé ha instat la Conselleria a consultar la comunitat educativa i a reconèixer la tasca dels i de les professionals del sector: “El reconeixement no és només donar ànims, també és preguntar-nos. Un 95% creu que la Generalitat hauria de preguntar. La Conselleria encara està a temps de preguntar a la comunitat educativa què en pensa de l’emergència educativa”.
Altres aspectes destacats són quines mesures s’haurien d’implementar en el treball diari, una pregunta oberta de la qual un 23% ha respost que s’han de reduir les ràtios i dotar de més recursos les aules. El 18% destaca la importància de mantenir una estructura curricular clara prioritzant els continguts acadèmics fonamentals i el 14% expressa una demanda de més professionals de suport a l’aula per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat.
L’11% ressalta la importància dels programes de formació perquè les professionals es mantinguin actualitzades i la necessitat d’estades formatives per millorar les seves habilitats. El 9% remarca la necessitat de minimitzar la càrrega administrativa i burocràtica del personal docent que permeti centrar-se en les tasques d’ensenyament-aprenentatge. També el 9% valora com a molt important la necessitat de reconeixement social de la tasca docent i educativa i aconseguir un entorn educatiu on es valori l’esforç de l’alumnat i es pugui millorar la disciplina a l’aula.
Estabilitat
Consultades sobre quins cinc factors poden ser més decisius per millorar en la qualitat de l’educació, d’un total de 28 possibles causes, el 71% ha mencionat la disminució de ràtios a l’aula. Són remarcables l’augment de recursos per a l’educació inclusiva i les aules d’acollida (50%), un finançament adient que arribi al 6% del PIB (49%), l’estabilitat de les lleis educatives (45%), la millora de les condicions laborals (43%) i el reconeixement del personal educatiu (34%).
Sobre l’afirmació “Actualment treballar en l’educació és gratificant. Indica el teu grau d’acord”, només el 7% diu estar totalment a favor. Un 34% està bastant d’acord, mentre que un 59% estan poc (49%) o gens d’acord (10%).
Ortolà ha subratllat que la professió demana “estabilitat” i ha considerat “extremadament greu” que el sector no se senti reconegut per l’administració. El sindicat enviarà els resultats de l’enquesta a la Conselleria d’Educació, el Consell Escolar i les diferents taules de negociació.
