Opinió

Retornem al Batxillerat Unificat i Polivalent amb Curs d’Orientació Universitària i Professional

La pedagogia ha de pensar les alternatives en funció de l’alumne en primer lloc, però amb la vista posada en tota la cultura i la societat concreta on es viu. Veiem que, actualment, el batxillerat ens està sortint econòmicament més car del que caldria. En comptes d’aplicar models d’uniformitat mal adaptats, els hauríem de pensar de manera generativa a partir dels recursos que els mateixos alumnes tenen a l’abast, a vegades solament per a lleure i consum. (p.10) [ El Batxillerat : contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica, seminari a l’Institut d’Estudis Catalans, 2012]

Els mini batxillerats de dos anys i d’itineraris incerts implantats el 1994 amb les successives modificacions no han millorat i no funcionen. Ha estat un projecte impossible i molt costós. Voler fer en dos cursos el compendi de cultura que es necessita per viure en la nostra societat és ignorància o temeritat, resultat de la confrontació d’interessos dels diversos sectors professionals, científics i humanístics. Però és encara més greu constatar que poden ser els dos anys més durs de la vida d’un jove que malgrat els pocs suports decideixi no abandonar. Efectivament, se’n poden sortir una minoria d’alumnes altament capacitats i uns quants més gràcies al suport familiar o a hores extres de professorat particular. Un batxillerat  de trenta hores per setmana de classe que exigeix dedicar-ne vint més, fins a cinquanta setmanals per sortir-ne acceptablement, és sobreexplotació infantil. La nostra societat ha establert la setmanada de quaranta hores. D’altra banda, els joves han de fer altres activitats com esport, música, activitats en colla per a una bona salut mental i un bon desenvolupament personal i social. Ens estranyem de l’increment de patiments mentals dels joves?

Els mini batxillerats de dos anys i d’itineraris incerts implantats el 1994 amb les successives modificacions no han millorat i no funcionen

Una iniciativa magnífica del Batxillerat LOGSE, catalana per cert, va ser incloure el treball de recerca. Però com es pot fer aquesta recerca? Ja l’han de pensar el primer curs per presentar-la a l’inici del segon curs, abans d’haver d’abocar-se a preparar les PAU, Proves d’Accés a la Universitat, finalitzant les classes el mes de maig. Ens hem d’estranyar que nois i noies es vegin abocats a l’estrès? D’altra banda, ¿pensem potser que assoleixen efectivament una cultura àmplia, una estructura cultural, per a construir pensament ajustat a la realitat i alhora propi? S’han fet molts canvis d’ajustaments legals en els darrers vint-i-cinc anys centrats en matèries comunes o optatives, d’especialitats o de selectivitat. No s’ha considerat ni la càrrega horària, ni la incertesa de les modalitats, ni l’encaminament a estudis professionals o tecnològics superiors. Al terme del batxillerat, sembla que l’únic criteri de valoració sigui el percentatge d’alumnes que superen les proves PAU, s’oculta el percentatge dels qui han abandonat i s’exclouen els qui s’orienten a estudis professionalitzadors. L’indicador de màxima orientació erràtica es produeix quan els mitjans de comunicació es fan ressò dels alumnes que han obtingut les puntuacions més altes a les PAU. No es fa cap seguiment d’aquests entre qui no sap ni què estudiar i va a uns estudis fàcils, qui arriba als estudis que aspirava i se sent decebut, qui, casos preocupants, es veuen abocats a desànim o depressió.

El sistema polític democràtic afavoreix l’alternança de majories polítiques i això és garantia però indueix a demostrar que es fan les coses millor que la majoria precedent. Això és gravíssim en l’educació, el procés que ha de garantir a tots els ciutadans un desenvolupament personal i social per viure junts. L’educació és ineficaç amb trencaments i desautoritzacions. Cal una continuïtat evolutiva que admet ajustaments i canvis però no trencaments de confrontació com hem vist en els vuit canvis legislatius d’educació dels darrers quaranta anys. Justament, per aquesta confrontació per sistema, s’ignoren els valors del sistema anterior i es vol presentar tot nou. Així és com no hem consolidat l’educació en els darrers quaranta anys.

S’han fet molts canvis d’ajustaments legals en els darrers vint-i-cinc anys centrats en matèries comunes o optatives, d’especialitats o de selectivitat

Tornem a posar sobre la taula d’estudi el Batxillerat Unificat i Polivalent de tres cursos. Era un bon model integral que incloïa algunes matèries d’elecció orientada, especialment les Ensenyances d’Aplicació Tècnica Professional (EATP). Les incloïa però no es van desenvolupar, no es va fer la consignació econòmica per pagar hores de professionals que col·laboressin amb els docents. De fet, la Ley General de Educación de 1970 estava molt ben pensada, però mai se li va assignar el finançament que li corresponia. Tanmateix, tampoc no es va considerar que la dedicació del professor no podia ser exclusivament d’hores lectives i calien hores de preparació i de treball d’equip docent. Tres cursos de batxillerat amb un mateix equip de professors ben conjuntat permet una atenció més personalitzada dels alumnes que setmanalment haurien de tenir sols vint hores de classe col·lectiva i vint hores de feina personal, en equip o de suport personalitzat. Així, tant hi entra el treball de recerca com activitats de recuperació o de projecció inventiva segons les necessitats dels alumnes.

El Curs d’Orientació Universitària no havia de ser un curs més de batxillerat com efectivament va ser. Avui hauria de ser un curs d’orientació, tant a estudis universitaris com a estudis tècnics superiors, com a estudis artístics i de creació. Alguns podrien optar per ser ‘influencers’, atès que el mercat els cotitza, però amb consistència cultural o podrien orientar-se pel circ i la dansa reflectint un fons de cultura oberta. Tot el batxillerat seria més pausat per permetre el pòsit cultural, sense neguit, amb satisfacció. Un quart curs d’orientació permet estabilitzar, consolidar, si cal reforçar, evidentment preparar unes proves selectives i sobretot, ser persona, gaudint de la vida, del coneixement i de les bones relacions.

Si el BUP i COU eren un bon pla d’estudis per a joves de catorze a divuit anys, avui encara ho serà més si sabem regular l’ús d’accés obert a la informació, dels dispositius i xarxes digitals i les plataformes d’intercomunicació. Activitat d’aprenentatge contínua i diversificada i res d’educació passant llista i avorrits als pupitres. A l’escola s’hi va avui a aprendre junts, a escoltar i a parlar, a interessar-se i a discutir. Ja hi haurà estones de treball personal potenciat per l’ús de recursos digitals. Tot forma part de la cultura; l’educació ensenya a fer-ne un ús cognitiu i emotiu, personal i social, atrevit i assenyat, per fer feina o per distreure’s.