Entrevista

Rosa Bosch, psicòloga i investigadora: «Situar un centre educatiu a prop d’una àrea verda fa disminuir els problemes de conducta»

Estudia els factors psicobiològics, familiars, sòcioeconòmics i culturals que influeixen en un baix rendiment escolar i que motiven alteracions de conducta en infants i joves d’entre 6 i 18 anys. Els resultats vinculen la contaminació atmosfèrica i la manca d’espais verds amb l’aparició de símptomes que podrien causar problemes emocionals i de conducta.

Com influeix la contaminació ambiental en els trastorns emocionals d’infants i joves segons aquest estudi?

Hem observat que la presència d’una partícula contaminant en suspensió molt específica –la PM10– augmenta la probabilitat de tenir més símptomes de caire emocional, com ara ansietat o depressió, en el grup poblacional que va dels 6 als 18 anys. Si ens centrem en els coneixements que hem adquirit en aquesta recerca, observem dos tipus de variables. Per una banda, hi ha aquestes variables que afavoreixen la presència de problemes de salut mental; per una altra banda hi ha variables que protegeixen, que són els espais verds. En aquest sentit, també hem detectat que la ubicació de centres educatius a menys de 100 metres d’un entorn verd disminueix la probabilitat de tenir trastorns de conducta o símptomes d’agressivitat.

És correcte, doncs, dir que l’entorn et pot emmalaltir?

L’entorn t’ajuda a emmalaltir, però hi ha moltes altres variables que hem de tenir en compte. Nosaltres fem estudis amb la part genètica i, probablement, en un futur sabrem si tindrem més probabilitats de tenir problemes de salut emocional en funció de la predisposició genètica, dels nivells socioeconòmics o socials, del tipus d’escola i d’aquestes variables contaminants… En salut mental, tot és un trencaclosques, no és una causa directa. I les variables mediambientals formen part d’aquesta equació; ens cal fer és molta més recerca per saber quin pes té cada cosa.

Aquests resultats es podrien traslladar a l’edat adulta?

En adults ja hi ha estudis que ho confirmen, i també en persones amb autisme o TDAH. El que té d’innovador el nostre estudi és ser el primer a fer-se amb població infantojuvenil on es veu aquesta relació entre medi ambient o contaminació i problemes de salut mental o salut emocional. Quan treballem amb simptomatologia de salut mental és complicat fer relacions molt directes, perquè hi ha moltes variables que hi influeixen… La contaminació és una variable més que afegim, i veiem que és independent de les que ja coneixíem (nivell socioeconòmic, edat, gènere…); pert tant, hem de donar importància a les polítiques de prevenció mediambientals. 

«En salut mental, tot és un trencaclosques, no és una causa directa»

Sobre polítiques prevenció, què es podria fer en aquest aspecte?

Hauríem d’incorporar en el nostre dia a dia variables de les quals ja tenim dades científiques. Poso un exemple: fa temps que coneixem la relació entre el consum de tabac durant l’embaràs i el TDAH; per tant, hem d’evitar que la gent amb més predisposició a tenir símptomes de TDAH fumi durant el període d’embaràs… En el cas que ens ocupa, hem d’afavorir entorns mediambientalment més saludables, i això és una cosa que tenim clara però a la qual encara no li hem donat la importància necessària. Hauríem d’ubicar els centres educatius el més allunyats possible de llocs amb moltes partícules en suspensió i, si això no és possible, s’hauria d’afavorir al màxim les sortides a l’aire lliure i a zones verdes perquè van bé per respirar, però també per a la salut mental.

Així, els infants i els adolescents que viuen en entorns rurals es pot dir que són més saludables?

En base al nostre estudi no podem dir-ho així, però sí hem vist que, com més contaminació ambiental hi ha, més probabilitats tindràs de patir problemes de salut mental a nivell d’ansietat i baix estat d’ànim. Els estudis són molt costosos, i a cada recerca donem resposta només a algunes preguntes. Encara n’hem de fer moltes altres i fer més recerca. De tota manera, si hi ha un impacte de la contaminació ambiental en la presència de símptomes, la disminució d’aquesta contaminació probablement faci disminuir també aquesta simptomatologia.

«És el primer estudi que es realitza en població infantojuvenil on es veu aquesta relació entre medi ambient o contaminació i problemes de salut mental o salut emocional».

La població infantil i juvenil pateix més els efectes de la contaminació? 

Un infant està en desenvolupament des de que els seus pares el concebeixen fins que compleix 20 anys, aproximadament. I és molt important tot el que té a veure amb l’abans de quedar-se embarassada, durant la gestació, els primers anys de vida… perquè no és el mateix introduir un tòxic en un cervell d’una persona adulta que en el d’un infant. Amb ells hem de ser molt més curosos: qualsevol variable impacta molt més en el cervell d’un infant. A nivell de contaminació, també; per això és prioritari tenir centres educatius preservats de la contaminació o amb espais verds.

Pel que fa als espais verds, és complicat saber de què depèn la disminució dels problemes d’agressivitat que hem observat; potser la presència d’aquests espais verds purifiquen l’ambient d’alguna manera, o potser el fet de disposar d’espais verds a prop de l’escola facilita que es visquin més aquests espais després de les classes i això afavoreix la relació amb els companys… No podem assegurar que sigui exclusivament per la presència d’arbres, però el fet que hi hagi arbres potser porta que jo faci una sèrie d’activitats que si no no faria. 

Quina seria la següent pregunta que faria o els propers passos a seguir?

Quan estàs fent recerca sempre penses que podries demanar més coses. En aquest cas, com que el nostre estudi no és concretament d’efectes contaminants, la part de contaminació estudiada és molt reduïda, i segur que es poden preguntar moltes altres coses… cada vegada sorgeixen més qüestions sobre com cuinem, què mengem… pensem que la dieta és interessant estudiar-la, i tot allò que té a veure amb els components més contaminants, els plàstics, etc. Nosaltres ja fa anys que demanem a les famílies quin tipus de campana extractora tenen a casa, si fumen… Són variables que analitzem i analitzarem encara més en els propers anys, perquè poden impactar en moltes parts de la salut. 

Però el nostre és un projecte que estudia la salut mental i el rendiment acadèmic; hem inclòs també la variable de la contaminació i estimem com pot afectar la salut mental i el rendiment escolar. Es tracta d’incloure aquestes noves variables a les nostres equacions, des de la part genètica, la part social i ara també aquesta part més mediambiental, però són estudis molt costosos perquè són a llarg termini i moltes vegades no es disposa de finançament per fer aquestes recerques. Ara es tracta d’ampliar més aquests resultats i de donar més coneixement científic. 

«Qualsevol variable impacta molt més en el cervell d’un infant»

En els darrers anys, els problemes de salut mental en joves i adolescents s’han incrementat. Creieu que d’alguna manera el factor ambiental hi pot haver influït? 

Podria ser, sí, són variables que s’han de tenir en compte. Però també els han passat moltes coses: un efecte de tancament, deixar de socialitzar de la manera clàssica… La contaminació és una variable més, i és important. I una altra vegada torno a aquest trencaclosques del qual hem de tenir totes les dades. És molt important entendre les coses no amb unes causes úniques, sinó en un entorn molt més complex que hem d’anar afavorint.

Quina seria la solució als problemes de salut mental que es viuen en grans ciutats on hi ha un alt grau de contaminació?

Això és complicat i no depèn de nosaltres; és més una qüestió de polítiques; per exemple, a Barcelona –que és probablement la ciutat catalana amb més partícules en suspensió– fa temps que s’ha implantat la mesura d’emissions zero a l’entorn de la ciutat i, en moments concrets, hi ha cert tipus de cotxes que no poden circular per la ciutat. Les polítiques ambientals dels governs han d’anar dirigides a reduir aquest tipus de partícules i a afavorir la presència d’espais verds. I crec que això ja ho estan treballant.

La sobreexposició a les pantalles seria també un dels factors que afavoreix l’aparició de problemes de salut mental en infants i adolescents? 

Creiem que és una altra variable que s’ha de tenir en compte. És veritat que estem veient com el consum de pantalles en menors afavoreix dificultats en el llenguatge i en la capacitat de desenvolupament. O, en nens ja més grans, les xarxes socials poden influir en certs aspectes de relació. I ja estan començant a sortir estudis. Però hem d’analitzar si és només això o si hi ha també predisposicions genètiques, factors ambientals, culturals, etc… El problema és que són estudis molt costosos de fer i les xarxes han vingut molt ràpid; els que fem recerca anem més lents, no tenim temps de recollir mostra i segurament hi ha hagut un impacte diferent els últims anys, postpandèmia, i els hem d’estudiar. 

«Estem veient que el consum de pantalles en menors afavoreix dificultats en el llenguatge i en la capacitat de desenvolupament»

Quins serien els símptomes que ens haurien d’alertar?

Aquí estem parlant de problemes d’ansietat; infants i joves que es preocupen molt, tenen moltes pors, els fa vergonya fer les coses, estan més tristos, amb menys ganes d’actuar. Això no té per què ser un trastorn psicopatològic, però hem vist que fa que tinguin més probabilitat de tenir símptomes. 

Fa ja uns anys que paraules com ansietat o depressió formen part del vocabulari habitual dels joves. Això és banalitzar una mica la salut mental? 

No, penso que en salut mental és bo que puguem parlar sense estigma, i veig que els joves són els qui més estan afavorint que es pugui parlar d’aquest tema que no tenim del tot resolt. Reconèixer que estàs nerviós, angoixat, o que tens un examen i no saps com afrontar-lo, són variables emocionals que s’han de tractar. No s’han de tractar amb un psicòleg ni amb un psiquiatre, però sí que hem de poder donar eines per afrontar-les i que no ens paralitzin, no les hem d’amagar. Parlar-ho fa, primer, que ho puguem tractar de la manera més normal amb les nostres famílies, amb els nostres companys, tenir-ho en compte i, si algun cas es complica, poder demanar ajuda sense tenir la percepció que tens un problema estigmatitzat. És bo que aquestes coses es normalitzin. I que els adolescents en parlin està bé, jo penso que és millor parlar-ne més que no parlar-ne. La salut mental és una part més del nostre funcionament, l’hem de cuidar, no ens hem d’estressar, hem de dormir bé…

«Els joves són els qui més estan afavorint que es pugui parlar de la salut mental sense estigmatitzar-la»

Creu que hauríem de consultar més els especialistes en salut mental?

Hi ha moltes coses que es poden tractar des del dia a dia i és el que hem d’afavorir. Per exemple, quan tractem infants amb ansietat, amb pors, etc., donem pautes per aquesta ansietat, que els acompanyarà, i moltes vegades consisteix a tractar-ho ara, que és molt senzill,. Hi ha gent que es posa més nerviosa, que té més vergonya, que és més pausada, són maneres de fer i de ser. Si hi ha alguna d’aquestes parts que pot generar problemes, resolem-ho de ben petits, donem-los pautes perquè això no vagi més enllà i evitarem que quan siguin més grans, tinguin més problemes. Això no tot és salut mental de consultes especialitzades, però sí que forma part d’aquest benestar de cadascú.

 Com a societat, tenim una mala educació en salut mental?

Penso que a les escoles es fa molt treball a nivell emocional que no fèiem nosaltres quan érem més petits. Se’n parla més i es fan més coses. I el fet que se’n parli ha fet que hi hagi un gran avenç. Es fan molts projectes a les escoles. Sempre hi ha coses a millorar, però anem pel bon camí. 

Quan creu que aquesta recerca que vau iniciar ara fa 14 anys es podria donar per acabada? 

Ui, segons la meva companya de genètica del VHIR encara tenim 10 anys per analitzar dades; perquè tenim 14.000 variables de tot tipus reportades per pares, mestres, joves, variables de salut mental, de diagnòstic, de rendiment acadèmic, de genètica, ambientals… Jo crec que nosaltres no l’acabarem. Però és que estem parlant del cervell, que és un òrgan molt complex!