La basca Isabel Celaá (Bilbao, 1949), fins ara presidenta de la Comissió d’Ètica i Garanties del PSOE, serà la nova ministra d’Educació al Govern de Pedro Sánchez, cartera que ja no estarà associada a l’esport. Catedràtica de llengua i literatura anglesa, Celaá és llicenciada en Filosofia, Filologia Anglesa i Dret, i acumula una dilatada trajectòria professional en la gestió de l’Administració i en la política, sempre lligada al terreny educatiu.
Entre 2009 i 2012 va exercir el càrrec de consellera d’Educació, Universitats i Recerca al Govern basc del lehendakari Patxi López. Durant el seu mandat va impulsar de manera molt decidida el trilingüisme, l’escola 2.0 i la recerca. Amb tot, els seus primers mesos en el càrrec no van resultar gens pacífics, ja que la seva primera mesura va ser derogar el currículum escolar aprovat pel seu antecessor, Tontxu Campos (Eusko Alkartasuna), amb la intenció de despullar-lo de la càrrega ideològica nacionalista que li havia inculcat el Govern basc anterior, on governava el PNB en coalició amb EA i Izquierda Unida. Entre altres qüestions, aquest currículum fixava el basc com a llengua preferent a la comunitat. Celaá va equiparar euskera i castellà al mateix nivell, d’acord al bilingüisme d’Euskadi.
Isabel Celaá era viceconsellera d’Educació amb Fernando Buesa (assassinat per ETA l’any 2000) quan el 1992 es va impulsar el Pacte Escolar. L’evolució de l’escolarització de les dues xarxes (pública i concertada) juntament amb el desenvolupament de l’anglès han estat dues qüestions que sempre li han preocupat durant la seva gestió. En la seva opinió, la culpa del desequilibri a favor de la xarxa concertada a Euskadi es deu a “la política nacionalista”.
“El nacionalisme”, ha sostingut, “ha estat sempre favorable a la xarxa privada i molt insensible a les necessitats de la pública. No vol adonar-se que els col·legis públics són els únics que garanteixen la igualtat d’oportunitats perquè estan en tots els llocs, allà on la xarxa privada no vol arribar. I la privada, excepte honroses excepcions, no atén a la població amb més problemes, com als alumnes amb necessitats educatives especials, els que fracassen i als immigrants”. És la seva declaració d’intencions.
Com a presidenta de la Comissió d’Ètica i Garanties del PSOE, Celáa va jugar un paper clau al Comitè Federal de 2016 pel qual posteriorment Pedro Sánchez va acabar renunciant a l’acta de diputat al Congrés. Allà, Celaá va formar part del nucli que recolzava a l’actual president del Govern.
Un “animal polític”
“A priori és una bona elecció”, assegura Pablo García de Vicuña, secretari general de CCOO a Euskadi. Ha treballat amb Celáa quan ella era oposició, sent consellera d’Educació i després, quan va tornar a l’oposició. Negociant amb ella van aconseguir els sindicats importants acords laborals per al professorat que, per mor de la crisi, no han aconseguit recuperar encara. “Té molta experiència en educació, coneixement del sistema educatiu, ha estat docent”, afirma García de Vicuña. A més, “té coneixement de l’Administració, tant des de dins com sent oposició”.
Altres fonts properes a l’ara ministra, la qualifiquen de “animal polític”. “Confio que ho faci bé”, asseguren, al mateix temps que, sense llançar les campanes al vol i contenint l’optimisme, s’atén a les circumstàncies que haurà d’enfrontar per davant. Malgrat això, “sens dubte és la millor de les persones” per al càrrec.
Entre els mèrits que aquestes fonts li donen es troba el fet que ha estat l’alma mater de bona part del pacte escolar a Euskadi, encara que ara es trobi en hores baixes, amb propostes interessants. En el seu temps de consellera, afirmen, “va engegar acords que segueixen vigents malgrat els canvis de govern”. Mesures relatives a l’avaluació del sistema, al bilingüisme, als plans de millora… Entre altres avantatges, gràcies al seu càrrec en la Comissió d’Ètica i Garanties del PSOE, destaquen que “coneix a Pedro Sánchez, els seus defectes i les seves virtuts”.
“Es pot confiar en ella” assegura García de Vicuña. És una dona de “diàleg i consens, sens dubte, però caldrà veure què temps li toqui i les circumstàncies” en les quals haurà de treballar. Les pressions, assegura vindran “per tots els costats”.
Dibuixant els reptes
El primer repte possiblement sigui l’exigència d’un canvi de llei educativa, compromís del PSOE i de tota la resta de l’arc parlamentari. Un compromís que no serà possible de complir, ja que el temps de legislatura i les enormes dificultats en la negociació amb propis i estranys. Queden, però, algunes escletxes en les quals probablement sí pugui actuar, encara que “cal esperar a veure què es troben al Minsiterio”, diu Luz Martínez Seijo. Ho afirma en relació a les beques, un dels cavalls de batalla que més ha enfrontat al PSOE i al Govern, el canvi de criteris per aconseguir una beca.
Francisco García, secretari general de CCOO, ha afirmat aquest matí que el sindicat està estudiant la manera de revertir algunes de les mesures de la LOMCE. No s’ha atrevit a assenyalar cap en concret fins que les coses no estiguin més clares, encara que també ha assenyalat el Reial Decret 14/2012, el que va portar les retallades més importants en educació, com un dels elements que caldria eliminar. De fet, el sindicat ha portat aquest Reial Decret als tribunals pel fet que no hagi estat derogat malgrat el seu caràcter transitori.
Per a Martínez Seijo, a més del tema de les beques hi ha un altre assumpte importantíssim: tot el relacionat amb la segregació escolar provocada per la LOMCE i que voldria solucionar el més aviat possible. També és moment de revisar mesures, assegura la socialista, com els PEMAR de 4º de l’ESO.
Per davant, a més d’intentar arribar a equilibris molt complicats amb la resta de partits polítics al Congrés dels Diputats, començant per aquells que han donat el seu suport al president Pedro Sánchez, queda també dialogar amb la comunitat educativa. Un diàleg que en bona mesura no s’ha vist recompensat en els últims anys.
Però els reptes també els tindrà, no solament en la seva capacitat de diàleg per introduir canvis en la LOMCE, sinó en la pura gestió del Ministeri. “Els segons nivells” seran importants. Les Secretaries d’Estat. Necessitarà “persones de prestigi, amb coneixements teòrics sobre educació i també experiència en gestió”. Com podria ser el cas d’Alejandro Tiana, ara rector de la UNED i pare en el seu moment dels acords necessaris que van portar a l’aprovació de la LOE amb el suport de tots els grups menys el PP i de la major part de la comunitat educativa.
Article elaborat amb aportacions de El Diario de la Educación i eldiario.es
