Opinió

El sentit de la formació de lleure

Tot comença per algun motiu. Una raó més o menys conscient que convida a dir ‘sí’.

Sí, vull ser monitor o monitora! I compartir part del meu temps amb infants i joves a l’esplai, el cau, el casal, les colònies, els extraescolars, el menjador escolar… Aquesta decisió potser es tria per l’empremta màgica que van deixar els monitors que han format part de la pròpia infància i adolescència. O potser pel fet de decidir contribuir a una millora i transformació social des de l’educació en el lleure. O potser pel fet de projectar un camí professional relacionat amb el món dels infants. O potser senzillament per obrir una porta que pugui servir per descobrir una vocació. O potser… Mil-i-una possibilitats que porten al mateix punt: decidir “Sóc monitor! Sóc monitora!”.

Aquest “sóc monitor o monitora” és possible que l’acompanyi la il·lusió, l’energia, la vitalitat i fins i tot la utopia. A vegades també apareix una dosi d’incerteses, interrogants i misteris. Què implica ser monitor? Què fa un monitor? Vigilar? Jugar? Tocar la guitarra? Preparar activitats? Dinamitzar-les? Parlar amb les famílies? I la resposta és tan clara com complexa: educar. Els monitors i monitores eduquen!

I és en aquest punt on ajuda aturar-se. Regalar-se un moment per pensar en el sentit, en l’essència del què és i què implica ser monitor o monitora. La formació dels cursos de lleure ens facilita aquest espai. Una aula. Un grup de persones. Un camp potent i potencial de possibilitats. Un ampli ventall d’oportunitats per preguntar (i preguntar-se), descobrir (i descobrir-se), plantejar (i plantejar-se), qüestionar (i qüestionar-se), inspirar (i inspirar-se), respondre (i respondre’s), per mirar (i mirar-se), estructurar (i estructurar-se) i tantes coses més que només es poden viure en aquesta experiència formativa. Un espai-temps per endinsar-se en la mirada de la pedagogia, la psicologia i les tècniques i recursos que permeten pensar i trobar sentit en el fet de ser monitor o monitora. La mirada de la Pedagogia per reflexionar sobre elements relacionats amb el fet d’educar. Les aportacions de la Psicologia per facilitar processos de comprensió i intervenció amb infants i joves. I un tram final per ampliar el banc de Recursos que ens serveix per dinamitzar els grups de participants. Més enllà de l’experiència prèvia, aquest moment sempre ajuda per plantejar-se el què i el com fem la tasca. A vegades per descobrir i a vegades per reafirmar-se en el que un ja feia.

I en el procés de creixement i desenvolupament personal pot arribar l’oportunitat de decidir fer un pas més. Assumir més responsabilitats en el centre i en l’equip: ser director o directora de lleure. Un lloc diferent amb una mirada més àmplia per sumar en el projecte com és la coordinació. Aquesta etapa requereix una sèrie d’eines, reflexions, coneixements i habilitats que permeten desenvolupar les funcions directives de qualitat educativa, gestió, acompanyament a l’equip educatiu i relacions externes. Dirigir una entitat no lucrativa, des de les més grans a les més petites com pot ser un centre d’esplai, demanda aquestes competències i habilitats, atès que estem parlant de tenir la responsabilitat de liderar un equip i tirar endavant un projecte.

En definitiva, les formacions d’educació en el lleure són oportunitats excepcionals endinsar-nos en el món de l’educació i per reflexionar sobre el sentit la nostra tasca des del lloc que ocupem. Sobre el fet de ser monitors i  directors de lleure. Sobre aquest ‘sí’!

Carles Porrini és professor de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés