Reportatge

Smilemundo o com educar en el canvi social

Smilemundo és una organització nascuda a Barcelona el 2011 que aporta eines educatives, tecnològiques i creatives per promoure valors socials. Recentment, ha guanyat el certamen internacional Erase Indifference Challenge organitzat per l’Auschwitz Pledge Foundation gràcies a un nou joc interactiu que recrea mecanismes de discriminació i alerta sobre la indiferència.

Es tracta d’un projecte que es desenvoluparà en els pròxims mesos amb el finançament obtingut i que enfatitza en els primers símptomes de la discriminació. La directora i fundadora de Smilemundo, Aleksandra Zemke, assenyala que és “una experiència social gamificada que recrea els mecanismes de discriminació perquè puguis sentir com se sent ser minoria o pots sentir com ser sent ser un perpetrador o una persona indiferent”.

“Tenim més de 10 anys d’experiència en educació per al canvi social. Hem fet tallers a Espanya, Polònia, Xile, Holanda, Sri Lanka… i hem vist que les arrels de la discriminació són les mateixes”, afegeix Zemke.

El projecte d’educació antidiscriminatòria, un dels quatre guanyadors de les prop de 120 iniciatives que es van presentar a concurs, vol mostrar els riscos de ser indiferent davant les injustícies per posar en valor “el poder de la teva veu, el poder que tens per protegir les minories discriminades”.

“Dissenyarem un joc que recrearà els mecanismes de discriminació, sense que l’alumnat sàpiga que ho estan recreant”, remarca Zemke, i és que un dels objectius de Smilemundo és introduir en la història contemporània el paper de les migracions, les minories i els drets de les persones tradicionalment invisibilitzades, com les dones o el col·lectiu LGTBIQ+, sota el convenciment que la identitat europea no es pot construir d’esquena als moviments socials.

Història i Ciències Socials

En aquest sentit, l’organització treballa en la posada en marxa del projecte ‘Digital Historytelling’ (DIGHIST), juntament amb la Fundació Escola amb Classe, de Polònia, i la Fundació Rei Balduí, de Bèlgica. Les tres entitats han rebut finançament de la Unió Europea per elaborar un conjunt d’eines digitals dirigides a facilitar la feina dels docents d’Història i Ciències Socials. El projecte està dirigit a alumnes d’entre 12 i 16 anys.

A DIGHIST hi ha material sobre els totalitarismes a Europa, per exemple, i sobre les migracions. “Ens interessa treballar amb docents d’història que busquen eines innovadores per treballar a l’aula i, després, deixar-los el material per a ús obert”, indica Zemke.

Un altre projecte és Fake kNOw More, de la mà de la Fundació Escola amb Classe com a organització líder i les associacions AdFaber de Romania, FakeScape de la República Txeca i Demagog de Polònia. Les entitats volen treballar directament amb el personal educador de centres terapèutics, centres comunitaris, entorns educatius informals i escoles, per dotar-les de materials i eines formatives amb les quals treballar amb joves en situació de vulnerabilitat.

Matemàtiques i rols de gènere

L’origen d’aquestes sensibilitats per educar tenint en compte les persones que pateixen discriminació, però, té a veure amb l’aprenentatge de matemàtiques. Van constatar, en un programa conjunt amb entitats de Polònia, Irlanda i Holanda, que calia reorientar la manera en què aquesta matèria s’havia impartit tradicionalment, allunyant-la d’un enfocament més teòric i abstracte, per apropar-la a l’economia del dia a dia.

El projecte de matemàtiques volia resoldre problemes de la vida real i així, per exemple, van veure que, en elaborar el pressupost d’una família, els rols de gènere estaven molt més marcats en alguns països que en altres, tot connectant amb qüestions locals i de l’entorn de l’alumnat. I van voler anar més enllà.

“Fins i tot en aquest tema vam veure que hi havia moltes diferències d’aprenentatge: en calcular el pressupost de la família, el que es dissenyava a Polònia semblava discriminatori a Espanya, segons si la figura principal era el pare o la mare. Fins i tot en les matemàtiques ens costava trobar aspectes comuns per aplicar als països europeus”, recorda Zemke.

“Tenim molt bona relació amb els socis amb els quals treballem. Vam anar aprenent i vam decidir usar les eines digitals també. La covid ens va inspirar per crear més contingut interactiu. Vam estar mesos per arribar a dissenyar-ho. La història d’Espanya, per exemple, explicada des d’Europa no semblava acceptable”.

Les identitats i les realitats, remarca, estan plenes de complexitats i és per això que, en l’actualitat, Smilemundo està enfocada en el tema de les minories, la discriminació i la història contemporània europea, per mostrar-les de manera creativa, didàctica i eficaç.