Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Escola Nostra Senyora del Carme, ubicada al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, ha comunicat al Consorci d’Educació de Barcelona que cessa la seva activitat i no continuarà el curs vinent a causa de la pèrdua d’alumnat. Aquesta setmana, la direcció del centre i el Consorci ho han explicat a les famílies, tot informant del procés de reubicació de l’alumnat.
Es tracta d’una nova escola concertada que, a causa de la caiguda demogràfica i la competència de l’escola pública, es veu obligada a tancar o bé a passar a la xarxa pública. En els últims cinc anys, l’escola concertada catalana ha perdut 15 centres a Barcelona i altres ciutats catalanes.
L’Escola Nostra Senyora del Carme està situada a l’avinguda Madrid 214 i al carrer Vallespir 79. Disposa d’una sola línia i compta amb 185 alumnes, repartits entre 55 a educació infantil (15 a llar d’infants i 40 a infantil) i 130 a primària.
El centre es va fundar l’any 1927 gràcies a la vocació educativa de la seva fundadora, Elena Girol. Es va consolidar després de la Guerra Civil i va esdevenir un referent del districte. L’any 1970 va passar a ser mixta i el 1982 es van ampliar els espais obrint el Parvulari al carrer Vallespir.
Projecte inviable
Segons ha explicat el Consorci, el centre educatiu fa temps que treballa intentant trobar solucions, però la pèrdua d’alumnat a infantil i primària, a causa del descens demogràfic agreujat per la pandèmia de la covid-19, fa inviable el projecte. A més, amb l’actual oferta d’escoles públiques a la zona, tampoc no és possible adequar les instal·lacions per incorporar-les a la xarxa pública.
A data d’1 de gener del 2022 a la ciutat hi vivien 1.639.981 persones, dada que suposa una davallada de l’1,2% amb relació a l’any 2020, segons les dades del padró municipal. A més, la xifra de naixements (11.510) és la més baixa des del 1939, durant la Guerra Civil.
Reubicació de l’alumnat
Ara es treballa per la reubicació de l’alumnat de l’Escola del Carme, tenint en compte la disponibilitat de vacants en altres centres i la voluntat de les famílies. La titularitat de l’escola i representants del Consorci han informat personalment a les famílies en una reunió el 31 de gener.
“Es farà un acompanyament personalitzat a les famílies per facilitar-les el procés d’escolarització dels seus fills i filles de cara el curs vinent i es prepararà un dispositiu per donar a conèixer quins són els centres de proximitat que els poden acollir”, assegura el Consorci en un comunicat.
Les famílies d’educació infantil i de 1r de primària fins a 5è podran triar centre abans del procés de preinscripció per garantir una plaça en un centre públic o concertat de la zona o de tota la ciutat. Per fer-ho, es posarà en marxa un procediment extraordinari específic, previ a la preinscripció, perquè les famílies puguin donar a conèixer les seves preferències, i en el mateix centre s’habilitarà una unitat de suport a disposició de les famílies per orientar-les i acompanyar-les mentre duri el procés. Els alumnes de 6è de primària hauran de participar del procés de preinscripció ordinari.
Fonts del Consorci han explicat que a curt termini no hi ha previst que altres centres segueixin l’exemple de Nostra Senyora del Carme.
El Diari de l’Educació, 2025
4 comentaris
El artículo deja de lado según mi punto de vista algunas temáticas:
Ideología: hay gente que es coherente con los valores que dice preconizar y sus vástagos naturales o artificiales van a la escuela pública.
Situación económica: hay gente por más que un prohombre catalán dijo o al menos se le atribuye que dijo algo así como “en la escuela concertada todos hemos hecho trampas” así es menos grave, el usar el aforismo todos, bien, pues no pueden pagar aunque quieran las cuotas.
Marketing: cada vez cuesta más hacer llegar la propaganda, que busque la definición, publicidad pagada que loa las virtudes del producto o servicio. Si el servicio no es diferenciado, ¿Para qué pagar?
En definitiva habría que saber si existe algun estudio concienzudo en que se hable del dinero que se destina a la escuela concertada y cuanto costaría si toda la red fuera dual: pública o privada. Lo que destinan, lo que ahorran de hacer nuevos equipamientos, dotarlos financieramente, de personal, de medios materiales, pagar el justiprecio, indemnización por el terreno si no se tiene y cuanto ahorra en el modelo desigual que queda aunque sea solo un alumno atras, agravan las desigualdades según mi parecer, discutible pero mi parecer, con instalaciones en propierdad o alquiladas, de sus dueños privados, sociedades, empresarios individuales, órdenes religiosas. Por no decir que al ser subsidiarios de la red pública, sus condiciones son harto peores (la endogamia de haber estudiado, conocer a alguíen de los directivos o del profesorado tiene su qué, el no tener que ir como un bolo o peonza de aquí para allá, si se entra en la bolsa pública, todo incertidumbres, al menos está reconocido). Eso provoca ahorro en la Administración: con menos docentes se atiende a más alumnos, a diferencia que en la pública. Y por otra parte las desgravaciones fiscales si los titulares son fundaciones.
P.D.: se me hace raro ver el trato desigual, que algunos centros pasan a la red pública, mantienen a su profesorado y otros no. Así que otro ejemplo que quedan atrás, no gestionan y transforman con el calentamiento no ya global, de parte de la profesión esté o no en la red pública.
És una llàstima que una escola amb tanta història hagi de tancar. I si deixem d’obrir escoles públiques i ajudem a les concertades que ja tenen un gran recorregut i estan fent bé la feina? I si deixem de tractar als mestres de la concertada com a mestres de 2a i els reconeixem la gran i valuosa feina que fan? I si deixem que TOTS els infants puguin tenir els mateixos drets i no com fins ara, on els de la concertada (tot i que les famílies paguen els seus impostos) no poden rebre perque primer són els de la pública? Ja n’hi ha prou no? On és la igualtat de drets dels infants (i mestres)?
D’acord amb la primera frase.
Amb la resta ja no…
Precisament si el que reclames és la igualtat de drets de tots els infants el que s’ha de potenciar és l’escola pública, que és l’única que pot garantir aquesta igualtat (sense desmerèixer els grans professionals que hi ha a la concertada).
Fins l’empunyadura, l’has deixada sense cap arguments.
La concertada, mal et pugui pesar, és una xarxa subsidiària de la pública.
Son empresaris o empresàries individuals, societats de tota mena, fundacions.
Sense guanys llevat que reguin amb molts diners tancaríen.
La família o en plural, famílies que no poden pagar les quotes “voluntàries”, poden accedir en igualtat de condicions? Hom coneix la resposta.
Són negocis privats on part del finançament és públic. O és que mares, pares, tutors o el mateix alumnat de la pública, les i els que treballen, no paguen impostos?
Afegir que l’Administració estalvia calerons, no edificant ni mantenint els edificis i les instal·lacions.
Si hi ha que construir un centre nou i el terreny no és públic, hi que expropiar, pagar el justipreu, partida pressupostària per edificar i després equipar-lo des de mobiliari, diners pel funcionament diari i docents.
En canvi en l’ensenyament privat el titular o té les instal·lacions o són de lloguer. S’ha de fer càrrec del manteniment, d’equipar-lo, de pagar el PAS i els subministraments a canvi d’uns diners per aula i tipus d’estudi. Els docents si tots els nivells estan concertats o en aquells que estan concertats, es la Generalitat qui els paga, pagament delegat. Entre els diners per aula i quotes els hi surt rendible, sempre que tinguin matèria primera, és a dir, usuaris – o segons com es miri i depèn del centre, clients -. No generalitzo. Quan baixa la matrícula es perd el concert.
Si una o un és vol dedicar a l’ensenyament, deu entre a la borsa o directament fer concursos-oposicions o si no ja sap que treballarà possiblement amb selecció d’alumnat, més aprop que lluny de casa, però més hores i pitjor remunerada l’antiguitat.
Moltes docents i molts docents, no poden entrar ha treballar a l’ensenyament concertat per l’endogamia, haver estudiat en el centre, ser familiar de, ser conegut de. Aquí tampoc hi ha igualtat d’oportunitats, perquè tot i que l’empresa és privada, el pagament de sous i seguretat social és públic i selecciona, tria i escull un empresari privat.
Justícia és una cosa que molt es parla però en multitud d’àmbits, àrees, situacions no n’hi ha, ja sigui des d’una visió subjectiva esbiaxada per definició com objectiva. Si estic a la privada concertada diré que hi ha que potenciar-la i si estic treballant a la pública diré que és molt millor la pública. Les argumentacions seran antagòniques.