Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Dijous passat la coalició que farà govern en la Generalitat Valenciana, el PP amb VOX, va fer públics els 50 punts principals que conformaran el seu govern. Si bé encara no hi ha polítiques concretes, els sindicats i associacions mostren inquietud pel que pugui passar i per com els afectarà.
Els punts que més polèmica n’han causat han sigut la supressió de la figura dels assessors, la «lliure elecció de la llengua d’ensenyament entre les dues oficials en totes les etapes educatives» i el «reforçament de la inspecció educativa per a preservar la qualitat de l’ensenyament llevant la ideologia de les aules i permetent que els pares trien l’educació dels fills». A tot això se li afegeix l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics, una mesura «urgent», segons ha declarat Carlos Mazón, actual president del País Valencià, i a la qual denomina «Oficina de Policia Lingüística».
Seguint aquesta línia, Mazón ha reivindicat les «senyes d’identitat valencianes» i no «les que es volen imposar des de fora», referint-se a Catalunya, i carregava contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per estar «fent massa política». Continuant amb aquest discurs, el passat 14 de juny declarava que el que es pretenia era «eliminar qualsevol política que incentiva la igualtat lingüística». Malgrat tot això, va emfatitzar en què el PP en matèria lingüística pretèn la «convivència i la llibertat», un discurs que ha repetit en diverses ocasions i que està inclòs en els 50 punts anomenats.
Però què suposen realment aquests punts? Segons exposa la Federació d’Associacions per la Llengua – Escola Valenciana, «negar l’aprenentatge del valencià no sols és perjudicial per als coneixements de l’alumnat. És negar-los una oportunitat no sols d’aprendre una segona llengua, sinó de facilitar-los l’aprenentatge de més llengües». A més, expliquen que «és també negar-los oportunitats a nivell social, cultural i laboral». Així mateix, afirmen que eliminar l’Oficina de Drets Lingüístics és «una declaració d’intencions que no deixa lloc a dubtes: el nou govern considera que les persones valencianoparlants som ciutadans i ciutadanes de segona».
Possibles candidats a la Conselleria d’Educació
Les negociacions continuen en marxa. Fins fa poc s’havia considerat la possibilitat que Julia Llopis, recent membre de VOX, fos la futura consellera d’Educació. Aquesta va ser regidora d’Acció Social i Educació en el PP d’Alacant i la responsable de polítiques com la multa a captaires i prostitutes o el tancament d’una escola per perill d’esfondrament.
Al ‘Diario de La Vega’ declarava al maig que «la imposició lingüística en els centres escolars amb l’excusa de potenciar i promoure el valencià com a llegua minoritària – ells la denominen minoritzada, victimitzant-la – ha aconseguit en els joves i no tan joves generar un rebuig a la riquesa cultural de la nostra comunitat autònoma». Igualment afirmava que «el requisit lingüístic, una altra mostra més del totalitarisme del govern valencià, és el màxim exponent de la intolerància i el sectarisme de l’administració educativa».
Aquestes declaracions no difereixen del document electoral de VOX, que resa: «Garantirem que l’espanyol sigui llengua vehicular en totes les etapes educatives, eliminarem tota normativa que atempti contra la igualtat educativa entre els menors en les escoles i eliminarem el valencià com a requisit en l’accés a places de professorat i personal d’administració».
Per altra banda, el document electoral del PP posa en rellevància l’equilibri: «Garantirem el dret a l’educació en castellà, llengua oficial de l’Estat, així com en les altres llengües cooficials en les comunitats autònomes que estiguin reconegudes, sota el principi d’equilibri i en totes les etapes educatives».
Aquesta última sembla que finalment serà la línia educativa en la Generalitat tenint en compte les últimes declaracions en les quals anomenaven que el seu partit es reservava la Conselleria d’Educació per a «acabar amb el procés a la valenciana» dels col·legis. De moment es desconeix la persona pensada per a aquest lloc.
El futur educatiu al País Valencià: «Continuarem defensant-nos»
Marc Candela, responsable del sindicat STEPV, exposa la preocupació davant la coalició i assenyala que seguiran intentant arribar a acords. «Anteriorment amb el PP en vam signar molts, però amb les declaracions que han fet aquests dies, especialment les relacionades amb el tema de la llengua, no comencem amb el millor peu», explica. Davant els punts de govern, exposa que des de l’STEPV defensen l’Oficina dels Drets Lingüístics», i remarca que hi ha una «certa amenaça respecte als assessors de plurilingüisme en els centres, cosa que no acabem d’entendre».
Quant a visió futura, subratllen que no saben en què es traduiran aquests punts, ja que no hi ha res concretat. «Nosaltres el que podem dir és que continuarem defensant la nostra llengua i barallant-nos perquè el valencià estigui present en centres educatius, i sigui la llengua vehicular majoritària i principal». Per altra banda, Escola Valenciana clama per la defensa dels valencians «de qualsevol atac o vulneració als drets fonamentals i la llibertat individual».
Tot això va acompanyat del ja promulgat decret d’homologació del C1 de valencià en educació, realitzat pel Govern del Botànic, que dictamina que qualsevol persona que haja superat Batxillerat amb mínim un 7 en l’assignatura obtindrà aquest certificat sense cap prova de nivell. Aquesta mesura que va criticar STEPV, Escola Valenciana i El Tempir, suposa «no tindre en compte criteris educatius, pedagògics, lingüístics o sociolingüístics». Igualment consideren que «repercuteix negativament al prestigi social del valencià i no contribuirà al seu ús social, aspecte sobre el qual cal una intervenció real i urgent per evitar el greu retrocés social de la llengua».
En suma, tots dos coincideixen en la necessitat d’incentivar la parla valencià, una feina que s’aconsegueix a les aules, com afirma Candela, i també en l’àmbit cultural i social, reincorporant-la perquè estigui present en tots els nivells; un objectiu que «ara sembla que es difuminarà o inclús desapareixerà institucionalment». No obstant això, les organitzacions remarquen que continuaran treballant perquè no hi hagi «cap retrocés en tot allò que hem aconseguit», com proclama STEPV.
