Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després de només tres mesos funcionant com a cooperativa, la nostra escola pot afirmar amb orgull que el balanç és extraordinàriament positiu. El que va començar com un repte ple d’incerteses s’ha convertit en una experiència col·lectiva de creixement, cohesió i esperança.
Els primers dies d’aquest nou camí no van ser fàcils. El professorat, assumint per primer cop la gestió completa del centre, va haver d’afrontar una etapa marcada per la incertesa i el desconeixement. Tot era nou: maneres de fer, processos administratius, responsabilitats compartides. I, malgrat això, també hi havia un element que ho sostenia tot: la convicció profunda que l’escola mereixia continuar viva.
Amb el pas de les setmanes, les peces han anat encaixant. El treball conjunt, la dedicació i l’aprenentatge accelerat han fet que el funcionament de la cooperativa esdevingués cada vegada més sòlid. Avui, podem dir que el resultat és brillant: no només hem après a autogestionar-nos, sinó que hem descobert capacitats i fortaleses que fins ara estaven latents.
Hem salvat la nostra escola! I aquesta satisfacció, compartida i col·lectiva, és potser el motor més poderós de tots
La incorporació del nou personal ha estat clau en aquest procés. La seva energia, frescor i mirada renovadora han aportat un aire nou a l’escola. Aquesta diversitat generacional i professional ha esdevingut una de les nostres grans riqueses. Entre les persones amb més trajectòria i les que s’hi acaben d’afegir s’ha creat una química natural, una harmonia que es nota tant als passadissos com en les reunions i en el dia a dia de l’aula. La germanor és palpable, i l’esperit cooperatiu impregna totes les accions, dins i fora del centre.
Aquesta cohesió contrasta profundament amb el final del curs passat, marcat per la tristesa i el desànim després que els antics propietaris anunciessin el tancament de l’escola. Aquells mesos previs a l’inici d’aquest curs van ser d’angoixa, de pors i de preguntes sense resposta. Però, malgrat tot, també van ser mesos d’organització, de mobilització i de confiança.
I així, el que semblava un final inevitable s’ha transformat en un començament ple de vida. Convertir-nos en socis de la nostra pròpia cooperativa no només ens ha donat una estructura; ens ha donat un sentiment profund de pertinença. Hem salvat una escola. Hem salvat la nostra escola! I aquesta satisfacció, compartida i col·lectiva, és potser el motor més poderós de tots.
Aquest primer trimestre ha demostrat que, quan una comunitat educativa creu en el seu projecte i hi posa el cor, és capaç no només de resistir, sinó de renéixer. El futur ja no es mira amb por: es mira amb il·lusió, força i una alegria que feia temps que no es respirava.
