Opinió

Tutories, famílies, comunicació, acompanyament i orientació

Des de Fapaes (Federació d’Ampas de Secundària) plantegem un seguit de reflexions entorn d’aquestes preguntes i altres aspectes que ens han arribat de famílies d’escoles públiques de secundària, de reunions amb diversos agents de la comunitat educativa i del nostre propi debat.

Pensem que és molt important que els nostres joves de l’ESO se sentin acompanyats per les famílies i pels professors durant la seva etapa escolar des dels punts de vista acadèmic, personal, emocional i social, i creiem que la tutoria n’és una eina clau per aconseguir-ho i permet tenir una relació de més qualitat humana.

Som molts els que tenim ben clar que famílies i centres educatius hem de treballar en equip. Sabem que d’una bona comunicació, d’un contacte freqüent i d’una autèntica confiança mútua, en surten millors resultats. L’objectiu és sempre que els nostres fills aprenguin al màxim, tinguin una experiència benestant i positiva i surtin ben orientats.

A continuació exposem una recopilació de qüestions i arguments que ens han anat arribant i hem anat reflexionant.

El tutor hauria de conèixer molt bé l’alumne i la seva situació familiar 

• Considerem molt valuós que el tutor conegui bé l’alumne més enllà del seu historial acadèmic, tal com aficions, esports, preocupacions, situació familiar i econòmica, què voldria fer en el futur, etc. Malauradament es donen casos de tutors que no arriben ni a tenir una assignatura amb l’alumne. Aquesta poca relació tutor-estudiant s’hauria d’invertir.
• Ens van sorgir les següents preguntes: Per què no tenir tutor i alumne una reunió individual a principi de curs per mirar de parlar de tot això? I una altra a final de curs per repassar tot com ha anat i quines recomanacions i orientacions poden ajudar-lo més? De ben segur que això crearia un vincle millor entre docent i estudiant.
• Aquest coneixement i aquest canal de comunicació establert entre tutor i alumne podria ajudar en molts aspectes acadèmics i de convivència com per exemple en la detecció i prevenció de l’assetjament escolar.
• El tutor tindria més informació i criteris per requerir i fonamentar. si fes falta, els serveis de l’EAP, o per decidir aplicar un pla individualitzat, o per recomanar reforç escolar, etc.
• Pensem que és molt important assegurar que el centre té un bon procés per tal que el nou tutor del curs següent disposi d’una bona informació de l’anterior per seguir fent una bona tutoria i acompanyament de l’alumne. I això és crític quan l’alumne passa de primària a secundària.
• Els tutors dels últims cursos d’etapa són sobretot els més importants a l’hora d’ajudar l’alumne a orientar-lo en els estudis i opcions formatives i professionals futures en base les seves capacitats i talents. Per tant convindria que poguessin disposar del temps per prioritzar aquest aspecte

Tutor i família haurien de poder comunicar-se fàcilment

• Moltes vegades els tutors només es reuneixen una sola vegada en tot el curs (o ni això) amb la família per fer la reunió de tutoria, i a vegades a correcuita i per telèfon o per e-mail i sovint cap a final de curs. Creiem que s’han de trobar fórmules per tal que pugui haver-hi una reunió presencial de tutoria amb la família com a mínim un cop per trimestre, tot i que l’alumne pugui estar tenint bon rendiment acadèmic i bona actitud, i més quan estem a l’època complexa de l’adolescència.
• Pensem que aquestes reunions de tutoria cal preparar-les bé i aprofitar-les per comentar no només els aspectes acadèmics, sinó també els personals, emocionals i socials que puguin ser rellevants. Des de Fapaes hem preparat una Guia per a les reunions amb tutores i tutors que pot ser d’ajuda i que es troba a la web.
• Sabem que sovint hi ha tutors que diuen que no els queden prou hores per fer aquestes reunions amb les famílies o sembla que no les volen prioritzar prou. Insistim que cal que les direccions dels centres, els sindicats i la Conselleria han de trobar mecanismes per assegurar que els tutors tenen suficient temps i motivació, i reben la formació adequada per a gestionar aquests aspectes.
• Alguns centres des de fa temps fan formacions a tutors sobre com fer una entrevista amb les famílies, però són pocs. Estaria molt bé que això es fes en tots els centres educatius.
• Hem detectat també que hi ha tutors que posen moltes pegues a reunir-se amb les famílies fora de l’horari lectiu. Cal tenir en compte que la situació laboral actual fa que alguns pares no es puguin “permetre” deixar la feina en aquestes hores. Cal també trobar la manera d’aconseguir flexibilitat per part de tots per no perjudicar les reunions de tutoria.
• Algunes famílies es queixen que no els arriba ni ben explicat ni a temps la comunicació de les sancions i “partes” dels seus fills per mal comportament i de cop se n’adonen que n’hi ha força d’acumulades des de fa setmanes. En aquests casos s’haurien d’intentar millorar i agilitzar els protocols de comunicació amb les famílies per poder actuar més ràpidament.
• L’agenda escolar en molts casos pot ser una eina útil i pràctica per comunicacions breus en ambdós sentits però el que ens sembla millor és el que en molts centres s’està estenent que és l’ús de plataformes digitals que permeten comunicar-se per e-mail tutors i famílies de forma ràpida i privada.
• El butlletí de notes trimestral, a part de tenir les notes, hauria de tenir sempre els comentaris entenedors dels diversos docents donant les explicacions necessàries i deixant-hi molt clar si s’han de recuperar assignatures i fer exàmens extraordinaris i tornar a presentar deures per exemple, per tal d’evitar confusions.
• Ens sembla molt positiu, per cert, que en el nou model d’avaluació de l’ESO, aprovat recentment, el tutor tingui una funció principal a l’hora d’aconseguir una avaluació formativa i competencial, motiu pel qual la bona comunicació amb la família és també essencial.
• L’entrega de notes de final de curs, independentment dels resultats, creiem que és molt important que es produeixi en una reunió presencial on hi hagi el tutor, l’alumne, i la família per tal de poder explicar bé com ha anat, què cal fer, donar recomanacions, poder preguntar i resoldre dubtes directament, proposar què treballar a l’estiu i acabar d’orientar el futur de l’alumne el millor possible.
• Ens consta també que malauradament hi ha famílies que no col·laboren en aquest procés i, per exemple, no fan cas a les propostes de reunió que els fan els tutors. Creiem que per aquestes situacions és important que els tutors coneguin el procediment a seguir per tal de comunicar-ho i fer-ho saber a la direcció i als ens que correspongui i es mirin de solucionar aquests casos com més aviat millor.

Informació per acompanyar i orientar millor

• Considerem molt important que es faci la reunió informativa de principi de curs amb les famílies com més aviat millor i que es pugui fer arribar per escrit els punts que s’hi han tractat pels pares que no hi han pogut assistir.
• Creiem que és molt important que en els cursos de final d’etapa com és el 3r i 4t de l’ESO, l’alumne i les famílies rebin informació i recomanacions generals i particularitzades d’orientació sobre les opcions que pot seguir l’alumne.
• Per poder fer des de les famílies un bon acompanyament als nostres fills considerem que cal que fem l’esforç de conèixer els següents detalls del curs i del centre:

1. Els horaris de les assignatures, els seus continguts, el nom del tutor i dels seus docents.
2. Forma de contactar amb el tutor, cap d’estudis, coordinador pedagògic i amb el director del centre.
3. Les sortides i excursions i les seves formes de pagament.
4. Els materials necessaris a comprar (llibres, calculadores, PCs, etc.)
5. Si hi ha assignatures optatives, quines són i com s’escullen.
6. Sistema d’avaluació, tipus d’exàmens.
7. Plantejament sobre els deures i quin seguiment i avaluació se’n farà.
8. Normes i pautes del centre, de l’aula i del curs a tenir en compte (ús del mòbil, etc.).
9. Sistema de sancions i càstigs i la seva comunicació i resolució.
10. Web del centre i com les famílies poden usar-la i on s’hi troba el Projecte Educatiu i les Normes d’Organització i Funcionament del Centre.
11. Pautes proposades pels docents perquè les famílies puguin facilitar i ajudar als seus fills a estudiar i aconseguir que tot vagi bé.
12. Aspectes relatius a com contactar l’Ampa i als seus serveis i activitats.

I finalment cal recordar que, si volem que aquest treball d’equip funcioni bé, és també cabdal que les famílies mantinguem sempre una relació constructiva i un alt esperit de col·laboració amb els professionals del centre, respectant sempre les responsabilitats que són de cadascú.