Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El control de la parella, el ‘sexpreading’ o difusió de fotos i vídeos compromesos sense consentiment de qui hi apareix, la pressió de grup per imposar rols de masculinitat o la pressió estètica són diferents formes d’assetjament que es desenvolupen entre els joves en nous espais: les xarxes socials.
Segons dades de l’Observatori Català de la Joventut, un 14% de les persones joves afirma haver rebut amenaces o insults a les xarxes socials durant l’últim any. Aquesta proporció augmenta al 20% entre els 15 i els 19 anys. Els motius més assenyalats són el gènere i l’orientació sexual, les creences i l’origen de la persona.
Per combatre-ho, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha engegat el projecte educatiu “Unfollow a les violències masclistes”. Està enfocat a prevenir i abordar les violències masclistes i les relacions abusives que es donen entre adolescents i joves a través de les xarxes socials o altres entorns digitals.
La principal eina del projecte és una guia que, a través de les històries d’un fictici grup d’amics del cau, explica diferents formes de ciberassetjament, dona consells i proposa activitats de suport perquè els joves que l’utilitzin es plantegin què farien ells en la mateixa situació. A més, també inclou un joc de rol amb els personatges de la guia i anima a continuar la recerca.
Per traslladar el debat i la prevenció a les aules, la iniciativa pedagògica també ofereix formació del professorat. A l’acte de presentació que va tenir lloc ahir a Barcelona es va fer la primera sessió on es va treballar la prevenció a l’aula i als espais associatius i es van presentar les fitxes d’activitats per a educadores i professorat. El programa s’implementarà a tots aquells centres de secundària i entitats d’educació no formal que ho demanin.
El Diari de l’Educació, 2025