Actualitat

Un de cada deu docents del sistema públic ja ocupa una ‘plaça perfilada’

Les crítiques dels sindicats de docents (els quals no perden mai cap ocasió per demanar la retirada del decret de plantilles), no aconsegueixen evitar que el sistema de contractació de personal docent que va posar en marxa l’any 2014 la consellera Irene Rigau incrementi la seva quota cada any que passa, perquè cada cop són més les direccions que demanen un perfil concret quan es produeix una baixa al seu centre. D’acord amb les xifres facilitades la setmana passada pel Departament d’Educació (durant les dues presentacions que es van fer del curs 2019/20), els llocs específics en perfils docents ja són 6.989 a tota Catalunya, un 12,6% més que el curs anterior. En el cas de Barcelona són 1.419, xifra que representa un increment del 17% respecte del curs 2018/19.

“No tothom serveix per a tot, i el que nosaltres pretenem és que els nostres mestres i professors, en funció del que han après al llarg de la vida, tinguin el millor perfil possible per ocupar un lloc de treball determinat; hi ha una sèrie de llocs de treball que van molt associats als projectes educatius de centre i que els hi donen molta força, és un tema que clarament ens creiem per donar la millor resposta a l’alumne que està en aquella escola o institut concret”, va explicar en roda de premsa Josep González-Cambray, president del Consorci de Barcelona i director general de centres públics. “Des del Departament –va afegir González-Cambray– el que fem és facilitar que això pugui passar perquè estem del tot convençuts que és positiu per l’alumnat. I un cop facilitem l’eina el que fem també és vetllar perquè aquesta selecció de personal que s’ha fet sigui el més transparent possible”.

Aquesta tendència a l’alça es pot seguir incrementant al llarg dels pròxims anys, ja que el decret de plantilles estableix que les direccions poden arribar a perfilar fins al 50% de les places del seu centre. Amb diferents matisos, els sindicats de l’ensenyament públic han expressat reiteradament el seu rebuig a aquest sistema de provisió de plantilles, al qual han acusat gairebé de tots els mals: han dit que fomenta l’arbitrarietat, el control ideològic, l’endogàmia i l’amiguisme; genera pèrdua de confiança i de pluralitat; desmotiva les plantilles; no garanteix el principi d’igualtat, mèrit i capacitat; crea rivalitats entre mestres i perjudica la seva salut laboral; és discriminatori; atempta contra la llibertat de càtedra; no té cap efecte positiu en la qualitat de l’educació, etc. En el seu dia, la USTEC va impugnar el decret davant la sala del contenciós-administratiu del TSJC, i en conseqüència fa un any va anunciar la seva decisió de no participar en la comissió de seguiment d’aquest decret.