El projecte de celebrar el IV Congrés Universitari Català (CUC) segueix endavant. Aquesta va ser una de les iniciatives sorgides d’una trobada de professorat, treballadors i estudiants universitaris celebrada el febrer de l’any passat i, un cop apagada la PUDUP, la plataforma de mobilització universitària que convocava la trobada, l’única que encara es treballa. Llavors es plantejava fer front als canvis que pateix la universitat que, consideraven, l’allunya de la seva funció social tot recuperant l’esperit dels anteriors congressos, que han marcat els moments de canvi en la universitat catalana.
El primer Congrés Universitari Català, l’any 1903, va acordar la creació dels Estudis Universitaris Catalans, el segon, l’any 1918, va servir de base a la Universitat Autònoma de Barcelona de la II República, i el tercer, l’any 1978, en el que van participar alguns dels que ara impulsen la quarta edició, va abordar el futur de la universitat després del franquisme.
En el context actual, “el tema essencial és si anem cap a una univeristat neoliberal mercantilista o cap una universitat amb un caràcter social de servei públic, i el IV CUC el que defensa sense embuts és això últim”, diu Josep Ferrer ex-rector de la UPC president del Consell Assessor del IV CUC. “Es tracta de modernitzar i actualitzar el model social que ha estat vigent durant el segle XX; vist que és necessària una actualització, que aquesta sigui no cap a un model neoliberal sinó millorant la línia de servei públic”, explica Ferrer.
Debat públic
Aquest dijous, dia 27, tindrà lloc una jornada de debat per presentar i debatre la feina feta fins ara amb la presència de l’ex-director general d’Educació Superior de la UNESCO, Marco Antonio Rodrigues Dias, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la degana de la Facultat d’Economia i Empresa, que acollirà la jornada, Elisenda Paluzie.
D’aquella trobada el febrer de l’any passat va sortir la Tribuna Universitària, un grup que durant mesos va organitzar taules de debat en les diferents universitats catalanes, i el passat mes de març van presentar el projecte del IV CUC. Des de llavors han celebrat unes primeres jornades de debat i han preparat sis ponències en relació al model d’universitat, que presentaran i debatran aquesta setmana. L’objectiu és poder celebrar el IV CUC i tancar la proposta de model aquesta primavera.
Model social
L’eix central del debat és la ponència sobre la funció social de la universitat, que emmarca la resta de la discussió sobre docència, recerca, professorat, govern i finançament. “Si optes pel model mercantilista el model de govern és un, però si optes pel model social és un altre, o en relació a les taxes, si optes pel model social les taxes de matrícula han de tendir a la gratuïtat, si optes pel comercial, cada universitat les hauria de fixar com li convingui”, apunta Ferrer, que també és un dels redactors de la ponència principal.
“La proposta que fem”, explica, “és anar cap a un país basat en el coneixement, i això influeix en el tipus d’ensenyament universitari, formació professional, el tipus de model productiu, la recerca, …” El text que se sotmetrà a debat planteja que Catalunya hauria d’apostar per “un model social del coneixement” en el que les universitats públiques, com un conjunt i amb caràcter cooperatiu, tinguin un paper central.
Context sobiranista
“Entre mig del procés del IV CUC ha sortit tot el moviment sobiranista, i per tant ara es tracta no de quin és el model d’universitat que voldríem tenint en compte les lleis estatals, sinó que ara també es pot plantejar que el model que surti es pugui implantar al marge de les lleis de Madrid”, afegeix Ferrer, que matisa que “no és un moviment vinculat al moviment sobiranista, però aquest plantejament li dóna més impuls al Congrés”.
