Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En un món on la diversitat hauria de ser celebrada com la nostra major riquesa, encara ens trobem lluitant contra les ombres del racisme, una força destructiva que s’ha arrelat a les nostres societats i continua privant milions de persones dels seus drets i dignitat. El recent Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial ens va recordar la necessitat urgent de confrontar aquest mal arrelat en el nostre teixit social.
El tema d’aquest any, enllaçat al Decenni Internacional per als Afrodescendents, ens obliga a mirar de front la realitat dels qui han estat històricament marginats i oprimits. Garantir els drets humans de les persones afrodescendents és un primer pas crucial cap a una societat més equitativa i justa.
El racisme no sorgeix al buit; és alimentat per segles de colonialisme, esclavitud i teories pseudocientífiques que han buscat justificar la supremacia de certs grups racials sobre altres. Tot i que hem avançat, les seqüeles d’aquestes injustícies històriques continuen pervertint les nostres estructures socials, econòmiques i polítiques.
A Barcelona, una ciutat vibrant i diversa, no podem ignorar la realitat del racisme que persisteix als nostres carrers, les nostres institucions i les nostres ments. Des de polítiques discriminatòries fins a actituds arrelades, el racisme continua soscavant la igualtat i la justícia a la nostra comunitat. Continua afectant les vides de les persones no blanques.
No podem permetre que la injustícia estructural, la violació dels drets humans i l’impacte en la salut i el benestar continuïn afectant les persones racialitzades
És hora d’actuar. No podem permetre que la injustícia estructural, la violació dels drets humans i l’impacte en la salut i el benestar continuïn afectant les persones racialitzades. Tots i cadascun de nosaltres hem d’assumir la responsabilitat col·lectiva de desafiar el racisme en totes les formes i treballar incansablement per construir una Barcelona sense racisme. Amb considerar que no ets racista no n’hi ha prou. Cal ser antiracista.
Les persones racialitzades exigim un canvi real i tangible. Demanem l’eliminació de les barreres institucionals que perpetuen la discriminació racial i la creació de polítiques que promoguin la igualtat i la inclusió. Exigim derogar la llei racista d’estrangeria que impedeix que les persones migrades puguin obtenir un permís de treball. Exigim eliminar l’obligatorietat del requisit de tenir la nacionalitat espanyola per treballar a l’administració pública, fet que contribueix a la segregació racial laboral. Per això no es veuen agents educatius racialitzats als centres educatius. També demanem un cessament immediat de la violació dels drets humans fonamentals i una atenció focalitzada a les disparitats en salut i benestar que resulten del racisme sistèmic.
Però, més enllà de les demandes, necessitem un compromís genuí i durador de tota la societat i dels seus polítics. Hem d’enfrontar les nostres pròpies actituds i prejudicis, educar-nos sobre la història del racisme i advocar pel canvi en tots els àmbits de la vida. Només aleshores podrem construir una Barcelona on cada persona sigui valorada per igual, independentment del seu origen ètnic, religió o color de pell.
Reivindicar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial és aixecar les nostres veus contra el racisme i treballar per construir un futur més just i equitatiu per a tothom. Així ho va fer la regidora Jess González (BComú) al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, el febrer passat, on va exposar una Declaració Institucional que instava l’alcalde Jaume Collboni a posar-se a treballar per garantir els drets de les persones racialitzades i eliminar el racisme de la nostra ciutat. Aquesta iniciativa és un primer gran avenç per aconseguir una Barcelona Antiracista.
