Opinió

Una mirada serena a l’educació d’aquí

Com podem parlar d’educació sense crispar-nos?

A Catalunya, parlar d’educació genera sovint tensió. Un resultat a les proves PISA, una nova llei, un canvi curricular… I el debat esclata. El soroll sovint tapa la complexitat. Aquest article vol ser una pausa: mirar amb serenor el que s’està fent bé, aportar elements per a un diàleg constructiu i fugir dels binarismes. No es tracta de negar els reptes, sinó d’aprendre a mirar-los amb ulls crítics i esperançats.

No han estat pocs els claustres o equips educatius que han viscut moments de tensió per discussions “pedagògiques”. Molts vam haver d’aprendre a ser més oberts i saber trobar aspectes comuns per impulsar projectes de centre consensuats.

L’educació no hauria de ser un espai de confrontació ideològica, sinó una eina per construir convivència.

Què està canviant a les escoles?

Malgrat les dificultats i desigualtats, a molts centres del país es fan passes endavant. Alguns exemples concrets:

– Escola Samuntada (Sabadell): treball globalitzat, espais multinivell i una cultura de confiança educativa.
– Escola Xirinacs (Barcelona): projectes amb propòsit, assemblees, convivència no sancionadora i avaluació formativa.
– Escola de Rellinars: contacte amb l’entorn natural, agrupaments heterogenis i aprenentatge basat en l’experiència directa.
– Institut Escola Les Vinyes (Castellbisbal): codocència, cultura d’equip, projectes internivells i recerca educativa a l’aula.
– Institut Escola Sant Esteve (Castellar del Vallès): treball en equip docent, propostes contextualitzades i participació de l’alumnat.
– Institut Escola La Mina (Sant Adrià de Besòs): Marta del Campo i el seu equip escolten el pensament dels alumnes, treballen a partir de les seves preguntes i connecten els continguts amb la realitat de l’alumnat.
– Escola Tanit (Santa Coloma de Gramenet): metodologia innovadora en ciències des d’infantil, fomentant la curiositat, la formulació d’hipòtesis i l’experimentació.

També cal destacar el Centre de Formació Angeleta Ferrer, que acompanya docents en transformacions educatives profundes, i el programa Magnet, que vincula escoles públiques amb institucions de prestigi per crear projectes singulars i atractius.

I les dades? Una eina, no una sentència

La davallada en els resultats no només es deu a la pandèmia o al context socioeconòmic. També ens interpel·la sobre com s’ensenya avui: massa sovint les matemàtiques i les ciències es presenten de manera desconnectada del pensament dels infants i de la realitat que viuen.

L’educació, espai de convivència

Educar és construir una societat on puguem conviure en la diversitat. Això implica reconèixer que hi ha maneres diferents d’entendre l’educació i que la discrepància no hauria de bloquejar la cooperació.
Les famílies i l’administració educativa, cadascú des del seu lloc, també necessiten conèixer altres formes d’aprendre.

En lloc de reforçar discursos simplistes (o tot va bé o tot és un desastre), hem d’aprendre a posar en valor els avenços, demanar rigor i responsabilitat, i alhora preservar el respecte pels qui fan la feina cada dia a les escoles.

L’escola com a comunitat de pensament

El filòsof Matthew Lipman defensava que una comunitat educativa madura hauria d’esdevenir una comunitat de recerca i de deliberació. Això vol dir: fer-se preguntes, escoltar-se, compartir dubtes i aprendre junts.

“Quines condicions preparen el camí per la deliberació? Una de les condicions pot ser la de substituir la discussió, entre els que mantenen postures contràries, per la comprensió que deliberació és investigació. De tal manera que aquells que deliberen plegats són coinvestigadors.”

Aquesta idea no és teòrica. Quan una escola acull la veu de tots (docents, alumnes, famílies, entorn), quan construeix una cultura de la reflexió compartida, aleshores és possible innovar amb propòsit. No es tracta de canviar per seguir una moda, sinó de transformar amb criteri, des de la realitat de cada context.

“Quan les escoles esdevenen espais per pensar junts, per escoltar-nos i per dialogar des del respecte, aleshores l’educació esdevé realment democràtica.”

Per tancar: una pregunta compartida

La transformació educativa no vindrà només de lleis ni d’informes, sinó de les comunitats que es posen a pensar juntes, des del respecte i el compromís.

I tu? Coneixes alguna pràctica educativa amb propòsit que caldria fer visible?
Compartim-les. Perquè el futur de l’educació es construeix amb visió reflexiva, amb confiança… i amb diàleg.

Bibliografia i referències

– OCDE. Informe PISA 2022
– Departament d’Educació. Avaluació de competències bàsiques 6è EP 2022-2023
– Fundació Bofill. Recomanacions polítiques educatives 2023
– Lipman, M. (2003). Thinking in Education. Cambridge University Press
– Webs de centres citats: Samuntada, Xirinacs, Les Vinyes, La Mina, Magnet