Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
És una idea que porte treballant des de fa temps[1], si el món de la vida de l’alumnat està instal·lat, també, en un entorn digital, necessitarem, per tant, incidir en aquest mitjà si volem tenir una certa influència educativa en el seu món.
Les propostes que es donen des de l’àmbit institucional en aquest sentit són totalment contraproduents, ja que les prohibicions, mesures sobreprotectores i consells prepotents des d’una posició de superioritat, provoquen la creació d’una muralla digital entre l’ús habitual de les xarxes dels i les adolescents i l’entorn educatiu. En cap cas serveixen, ni crec que ho pretenguen, per prevenir el ciberbuylling, els discursos d’odi o les fake news. L’alarma de la comunitat educativa davant l’augment d’aquest tipus de publicacions és clarament hipòcrita, i només proposen una bena als ulls o una muralla opaca per tal de no veure’ls, no per donar-los solució.
Totes les mesures que s’han pres davant notícies alarmistes sobre usos perniciosos, perjudicials o perillosos, van dirigides a ocultar la realitat, no a solucionar situacions ni afrontar-les amb intenció educativa per tal d’orientar-les en un sentit proactiu. Prohibir els mòbils a escoles i instituts sense altres alternatives, proscriure la utilització de mitjans digitals que no siguen els proporcionats per la Conselleria d’Educació, blocar xarxes socials o d’intercanvi en els servidors oficials i impulsar campanyes demonitzadores i irreals sobre l’ús de xarxes socials en l’adolescència, només provoquen un aïllament sord i cec del que passa en aquestes xarxes i, a més, entreguen la formació en aquest mitjà del jovent a les empreses tecnològiques que, d’aquesta manera, conformen hàbits i normalitzen conductes sense cap mediació educativa formal.
Si volem incidir en l’educació informal en xarxes de l’alumnat, haurem de treballar amb les xarxes socials
La resposta, en canvi, ha de ser la contrària. Si volem incidir en l’educació informal en xarxes de l’alumnat, haurem de treballar amb les xarxes socials, tant des de l’anàlisi crítica de les publicacions i funcionament, com des de la creació i difusió d’idees democràtiques. Per això, propose una sèrie d’activitats per treballar amb xarxes socials que he portat a terme amb l’alumnat de Filosofia de 1r de Batxillerat però que, de segur, poden ser utilitzades en altres àrees o assignatures.
En primer lloc, haurem de començar per l’anàlisi del que hi ha, del que l’alumnat veu i escolta automàticament, des de l’actitud natural acrítica que és l’habitual de l'”scroll”. Necessitarem mostrar exemples de publicacions sobre les matèries de treball que practiquem, tant negatives (en forma de fake news, falsedats, discursos d’odi, insults o desqualificacions infundades) com positives (buscar discursos científics i polítics elaborats amb vocació tolerant i de convivència, amb informacions contrastades, verificacions de fast check i d’humor i distracció saludable).
En aquest sentit, ja tenim dos blocs d’activitats imprescindibles per a l’anàlisi i mediació crítica de l’activitat en xarxes, aquestes requereixen una formació i ús per part del professorat que no pot fer la viu viu i evitar la implicació. Aquesta activitat s’ha de contemplar com una part de la formació en la matèria i la seua didàctica i com un compromís professional amb l’alumnat.
El segon pas serà produir contingut i publicar-lo en les mateixes xarxes que l’alumnat usa. Per exemple, publicacions que ridiculitzen discursos negacionistes (científics, històrics, mèdics, etc.) amb to humorístic; vídeos divulgatius sobre algun dels temes treballats a l’assignatura (sobre la inexistència de les races, l’origen únic de la humanitat, la diversitat que ens ha constituït…) que poden fer-se amb to més seriós; escenes que critiquen de manera evident actituds discriminatòries (d’homofòbia, racisme, sexisme…) en to humorístic o moralista; donar indicacions paregudes a les anteriors a la IA i analitzar el resultat; muntar algun vídeo amb retalls d’altres influencers i afegir recursos visuals per tal d’establir una mirada crítica. Aquestes poden ser algunes de les propostes, però poden haver-ne moltes més, només hem d’adaptar les indicacions als objectius que pretenem aconseguir i mantenir sempre un sentit lúdic i creatiu sense abandonar la vocació didàctica.
Si volem educar persones haurem de mullar-nos en l’entorn digital, a més del presencial
Aquesta activitat xoca amb la normativa legal i col·loca al professorat en un dilema insoluble, entre el seu compromís educatiu i la normativa legal que la regula. Si bé, la solució legal és fàcil, només s’ha de demanar l’autorització expressa i per escrit al mateix alumnat (si és major de 14 anys) o als seus tutors/es legals si és menor de 14 anys. A més, cal demanar aquestes produccions com activitat complementària, avaluable de manera extraordinària i sense perjudici per a l’alumnat que no ho vulga fer, això facilitarà la seua acceptació. També és interessant que l’alumnat es cree comptes didàctics (en grup o individuals) sense identificacions personals públiques, amb noms ficticis o simbòlics i imatges no personals. Les publicacions poden fer-se, si es vol, sense aparició de l’alumnat, amb veus distorsionades o amb Intel·ligència artificial. Ocultar la identitat personal és, en aquest cas, una mesura preventiva ben saludable que ajuda a educar en el seu ús.
L’efecte d’aquestes activitats és revolucionari, les xarxes segueixen els seus algoritmes i mostren les publicacions als comptes més pròxims; és a dir, l’alumnat del centre, que visualitza les publicacions d’aquests comptes i, per tant, es veu afectat per discursos positius, democràtics i respectuosos. A més, aquestes publicacions es poden repostejar per part de comptes de centre o didàctics del professorat, la qual cosa augmenta el seu efecte.
Amb aquestes activitats generem discursos informats, basats en els continguts treballats a classe (en el cas de Filosofia i Valors ètics sobre democràcia, valors ètics, tolerància ètica i cultural, antiracisme, feminisme i igualtat, etc.) que tenen un impacte en la comunitat escolar, perquè estan fets per iguals i això els fa creïbles, i es difonen en el mitjà habitual de l’alumnat, al qual li donen una fiabilitat prèvia. Si volem educar persones haurem de mullar-nos en l’entorn digital, a més del presencial.
És cert que aquestes activitats poden tindre respostes no volgudes, com ser utilitzats per practicar assetjament digital, burles o insults. En aquests casos hem d’intervenir i aplicar el reglament vigent i sempre serà més detectable si ho fan en aquestes publicacions que si ho fan en les seues privades que no podrem vore.
Potser no vos ho creureu, però no ha estat aquest el principal problema amb què m’he trobat, no, els principals obstacles han vingut de la pròpia comunitat educativa en forma de reclamacions de cessament de l’activitat plantejades des de postures intolerants basades en la ignorància i la por, o simplement en el desig de frenar discursos igualitaris i democràtics. No oblidem que alguns grupuscles reaccionaris ben organitzats, i els despistats que els segueixen, volen silenciar les veus crítiques i prefereixen tenir les xarxes socials lliures per als seus discursos d’odi i fake news, prefereixen entregar el nostre jovent a les grans corporacions digitals i aquells discursos falsos i manipuladors que campen sense control ni resposta per les xarxes. Malgrat tot, no deixa de ser contradictori que, des de la comunitat educativa, es reclame l’eliminació d’uns productes educatius que difonen el respecte, la tolerància i la diversitat.
Podeu revisar algunes de les publicacions als següents comptes d’Instagram: https://www.instagram.com/los_filosofistas/ https://www.instagram.com/filomola_cd/ https://www.instagram.com/filosojajers_llull/ https://www.instagram.com/los_supermegafilosofosd/ https://www.instagram.com/grupofilo_1c_e/ https://www.instagram.com/grupobciencias/ https://www.instagram.com/filosofia1b_f/
A Alguns haureu de demanar accés perquè són privats: https://www.instagram.com/filosofando.con.1dd/ https://www.instagram.com/grupoefilosofia https://www.instagram.com/filosofiaprime1b/
I a Tik Tok, en obert: https://www.tiktok.com/@los.sofistas1?_t=ZN-8xHtd3KSWQA&_r=1 https://www.tiktok.com/@jvenes.filsofos?_t=ZN-8xHthk7eceU&_r=1
També podeu visitar el meu compte @filosofogramersllull d’Instagram i @enricsenabre de TikTok.
[1]Podeu trobar algun article a aquest mateix mitjà, com Educomunicació a la carta. O a L’Espill, Embastar l’infinit digital: present i futur del binomi educació i Tic” Revista L’Espill, 60.