Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Despertar vocacions no és accelerar l’entrada al mercat laboral, sinó donar sentit a l’aprenentatge. Quan l’escola obre finestres al món del treball -amb referents reals, mentoria i tasques en context- els joves passen del “què puc fer?” al “on vull aportar?”. Aquí és on neix el valor diferencial educatiu: transformar la curiositat en projecte i el projecte en camí.
Per què “valor diferencial” en educació?
Parlem sovint d’abandonament, però massa poc de com fem desitjable la continuïtat formativa. Si el món del treball no seu a la mateixa taula que l’escola i el tercer sector, el diagnòstic queda coix. El valor emergeix quan l’aula s’obre al taller, el llenguatge professional entra a classe i els continguts curriculars es fan visibles en feines concretes.
En un país on un de cada set joves abandona els estudis, la solució no consisteix en només afegir hores de reforç, sinó d’oferir experiències que connectin coneixement i ofici, expectativa i realitat. No parlem de subordinar l’escola a la producció; parlem de corresponsabilitat: que l’empresa assumeixi que també és espai formatiu i que aquesta implicació primerenca pot canviar trajectòries.
Quan el talent vulnerable troba referents
La vocació neix del contacte. Una conversa amb una professional, una visita a un centre logístic, veure com es resol una incidència real… Aquestes escenes concretes desplacen el catàleg d’opcions i l’atreuen cap a una expectativa tangible: “això és el que faré el primer dia”. Després de 25 anys acompanyant 15.000 joves amb la implicació de 8.500 professionals de 1.100 empreses, hem comprovat que canvia el vocabulari dels alumnes: passen d’idees genèriques a descriure tasques, eines, responsabilitats i itineraris. Quan el llenguatge es concreta, la vocació arrela.
Vocació i equitat: ampliar el mapa
El camí vocacional no és neutre. Les aspiracions de nois i noies tendeixen a concentrar-se en poques professions i els biaixos de gènere persisteixen. Quan portem referents diversos a l’aula -tècniques en oficis masculinitzats, professionals en entorns feminitzats que trenquen el motlle- no fem només un gest simbòlic: ampliem el mapa d’opcions percebudes. Sense aquesta pluralitat, alguns camins ni tan sols s’imaginen. Despertar vocacions reals també és una qüestió d’equitat: que cada jove trobi un mirall possible i un recorregut versemblant.
Ecosistemes que multipliquen oportunitats
Una sola empresa pot obrir una porta; un ecosistema local pot obrir-ne moltes. Quan la cadena de valor -proveïdors i clients- s’impliquen, les oportunitats d’observació, pràctica i inserció es multipliquen i la connexió entre centre i empresa es fa estable. El valor diferencial no depèn d’herois aïllats, sinó d’aliances que ordenen el calendari, comparteixen objectius i avaluen per evidències. Quan això passa, la cultura d’acollida deixa de ser una excepció i esdevé un estàndard.
De la vocació a la trajectòria: el pont que ve
Per tots aquests motius, el més important en el camí de connectar talent jove amb empreses és el primer pas: despertar vocacions amb sentit mitjançant referents reals, mentoria i context professional. El pas següent és convertir aquesta vocació en ocupació real: fixar objectius, construir evidències, acompanyar el jove en pràctiques de qualitat i obrir-li la porta a la FP dual de Grau Bàsic en pimes de sectors estratègics.
Si volem menys abandonament i més futurs amb sentit, fem que les vocacions arrelin. L’escola obre finestres, l’empresa obre portes i la mentoria sosté el pas d’una banda a l’altra. Quan aquest triangle es desplega amb intenció i qualitat, el jove ja no només sap què pot fer; sap on vol contribuir (i té un camí per començar a fer-ho).
