Professors universitaris de tot l’Estat criden al boicot acadèmic contra Israel

En el marc de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, un miler de persones ja han signat un manifest que reclama un boicot acadèmic per reivindicar el compliment dels drets humans a Palestina. Mentre la tendència internacional és augmentar la pressió sobre Israel, el Govern català la pren com un referent.

João França
 
 
 

Edifici de l'Institut Technion a Haifa / David Shankbone - Wikimedia Commons

Edifici de l’Institut Technion a Haifa / David Shankbone – Wikimedia Commons

Un dels eixos de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel és un boicot acadèmic a les institucions israelianes mentre no es garanteixin els drets humans a Palestina. Per mostrar suport a aquesta demanda, un miler de persones, la meitat de les quals professors i investigadors universitaris, han signat un manifest que es presentarà el proper dia 15 de maig.

“El que demanem és que es tallin relacions institucionals amb Israel, perquè cada conveni és vist com un suport a l’estat de les coses, com més col·labores amb ells més els dones llibertats per no canviar res de les seves polítiques”, assegura el Aitor Carr, professor de la UB i activista de BDS Catalunya.

La campanya, inspirada en la pressió internacional que va patir el règim d’apartheid sud-africà, va ser impulsada l’any 2oo5 amb una crida internacional llançada per organitzacions de la societat civil palestina, que reclamava mesures coercitives “fins que Israel compleixi amb el Dret Internacional i els principis universals dels drets humans”.

El manifest que signen personalitats com Josep Fontana, Arcadi Oliveres, Joan Subirats, Jordi Borja, Miren Etxezarreta, Antoni Domènech o Manuel Delgado i col·lectius com l’Associació d’Estudiants Progressistes o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, assegura que “el boicot acadèmic neix com a resposta al suport institucional unànime de les universitats israelianes a les polítiques d’ocupació i apartheid contra la població palestina, que, entre altres coses, es materialitza en una estreta cooperació amb l’exèrcit israelià i les polítiques discriminatòries contra els estudiants palestins”.

El govern català aposta per Israel

En el cas català, Carr denuncia que “mentre Europa en conjunt va cap a posicions de major exigència envers Israel, el Govern de Catalunya i les seves universitats anem en la direcció oposada, donant-hi un suport total acrític sense cap contrapartida i intentar fer-nos creure la ficció que col·laborar amb les institucions israelianes no té res a veure amb la situació dels palestins”.

De fet, el passat novembre, una comitiva del Govern encapçalada pel President de la Generalitat va visitar Israel i, segons va informar la Generalitat, va signar cinc convenis amb les quatre grans universitats d’Israel i la seva agència per a la recerca i el desenvolupament. Aquests acords s’emmarquen en un programa de col·laboració científica en el que el Govern invertirà un milió d’euros fins el 2016. “La campanya Negocis Ocults reclama transparència sobre el que es va acordar allà amb un viatge impulsat per la Generalitat, i no se’n sap res”, assegura l’activista.

Creix la pressió internacional

A nivell internacional, en canvi, la pressió sobre Israel augmenta. Per exemple, s’ha quedat fora del programa de recerca impulsat per la Unió Europa Horizon 2020, perquè la normativa, aprovada al juliol, no permet beneficiar-se del seu finançament a les institucions que es trobin en territoris ocupats.

Recentment, Alemanya ha estat el primer país en adoptar també com a pròpia aquesta política de la UE. Des de la campanya BDS, Aitor Carr veu amb bons ulls aquesta iniciativa i revindica la necessitat de “demanar a les universitats i centres que facin seva aquesta política europea de no col·laborar amb centres que estiguin en territoris ocupats”. “L’accés a l’espai europeu és molt important per a Israel, i té un accés preferent, però mentre hi hagi violacions dels drets humans demanem una moratòria d’aquest accés”, afegeix.

Campanya local

Un exemple d’aquesta pressió a les universitats és la campanya Complicitats que Maten que duen a terme treballadors de la UVic per denunciar els convenis amb centres israelians, que ja ha recollit prop de 400 suports. “L’objectiu de la campanya és que acabin els acords que han establert amb la Universitat de Haifa i l’institut Technion, i en un nivell més profund, la fi de l’ocupació, el respecte als drets humans i el dret a retorn dels refugiats palestins”, explica Joan Coma.

Segons Coma, “en el cas de Haifa hi ha acords de col·laboració en termes de programes acadèmics i de recerca i d’intercanvi d’alumnes”. Per altra banda hi hauria “els acords amb la facultat de medicina de l’institut Technion, perquè la UVic vol presentar en un any o dos un nou grau en medicina, i pretén col·laborar en termes mèdics així com en donar una millor imatge davant del ministeri per a l’aprovació del grau”, assegura.

Tot i que el rector els ha convocat a una reunió després de la seva darrera acció informativa, el professor assegura que és una campanya “difícil, perquè està en un entorn en el que el Govern et diu que Israel és un referent, i és la secretaria d’universitats la que els hi ha obert les portes per aquests acords”, lamenta Coma. No obstant, està convençut que “a la llarga aquests acords acabaran caient, sobretot per la pressió internacional, que anirà creixent com va passar amb Sudàfrica”, assegura.

Vídeo de la campanya Negocis Ocults sobre el cas de la UVic: