La ILP per una nova llei educativa busca 50.000 suports

Els impulsors de la iniciativa legislativa que aposta per eliminar concerts o recuperar la democràcia als centres tenen 120 dies per recollir les signatures que permetran debatre la proposta al Parlament.

Pau Rodríguez
 
 
 

Primeres recollides de suports a la ILP fa uns mesos.

Primeres recollides de suports a la ILP fa uns mesos.

A l’Assemblea Groga del Maresme, fa més d’un any, es va arribar a la conclusió que per defensar una idea d’escola pública i democràtica calia passar de les reivindicacions a les propostes, així que van posar sobre la taula l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per redactar una llei que incorporés les seves demandes. Aquesta iniciativa encara a partir d’avui la seva penúltima fase: la recollida de 50.000 signatures de suport, que permetran que la ILP es debati al Parlament de Catalunya.

Els promotors de la ILP s’han citat aquest dilluns a la Cambra catalana per habilitar els fedataris de la iniciativa, és a dir, les 189 persones que des d’avui mateix estan designades per recollir les firmes de suport. Els impulsors compten ara amb 120 dies hàbils -prorrogables a 60 més- per aconseguir els 50.000 avals. Un cop recollits, el Parlament haurà de sotmetre a debat la proposta de llei i haurà de donar la possibilitat de participar-hi als impulsors.

La iniciativa legislativa popular s’ha elaborat amb el suport de col·lectius de docents -també algun sindicat, com USTEC-STEs-, organitzacions estudiantils, entitats com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona o partits polítics com EUiA o la CUP. Els seus impulsors, a l’empara de l’Assemblea Groga, consideren que la llei d’educació de Catalunya, aprovada l’any 2009, és “incapaç de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu”. Així consta a l’exposició de motius del text de la pròpia ILP, on es deixa clar que l’existència d’una xarxa d’escoles públiques i una de concertades “fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació”.

Acabar amb els concerts educatius és un dels principals objectius de la proposta legislativa. Ho explicava recentment un dels seus promotors, Ramon Font: “En un termini de deu anys hi haurà un procés d’eliminació de concerts per garantir la igualtat d’oportunitats; la concertada podrà passar a ser pública -finançada amb diners públics- o privada -amb diners únicament privats-“.

La llista d’adjectius de què es vol dotar el sistema educatiu és llarga -“públic, democràtic, inclusiu, coeducatiu, laic, popular i en català”- i pretén abraçar des de l’etapa de l’escola bressol fins a la universitat. De fet, una de les seves primeres propostes és fer efectiu el dret a l’educació en totes les etapes, cosa que no passa en alguns casos a les llars d’infants o a les universitats, on el pagament de taxes pot deixar enrere els qui tenen menys diners.

La ILP incorpora també conceptes de la llei d’educació de Catalunya que considera que no s’han complert, com per exemple l’aposta per una autonomia dels centres educatius, “sense direccions imposades des de fora i amb projectes educatius al sí de l’escola”. La iniciativa aboga per “recuperar la gestió democràtica” d’escoles i instituts que, segons diuen, la LEC i la LOMCE els han “arrabassat”, en referència a canvis com el pes dels Consells Escolars a l’hora de prendre decisions al centre.

Un altre dels punts de la ILP és establir un finançament del sistema educatiu “d’acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i la societat”. En aquest sentit fixaria com a mínim la mitjana europea: un 5,4% sobre el PIB. Actualment a Catalunya aquesta despesa és del 4%.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*