Claudi Alsina: “La selectivitat no vol ser un examen sorpresa, sinó donar confiança”

El responsable polític de les Proves d'Accés a la Universitat, Claudi Alsina, considera que el seu objectiu no és seleccionar, sinó ordenar els estudiants segons criteris acadèmics. I explica que aquest any han augmentat els controls de qualitat de les proves.

Pau Rodríguez
 
 
 

Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

El segon dia de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que porten de cap a més de 31.000 alumnes de Catalunya, ens atén el seu responsable polític, Claudi Alsina, reputat matemàtic -catedràtic a la Politècnica- i des de l’any 2010 secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), organisme integrat per la Generalitat i per totes les universitats catalanes. A diferència del curs passat, quan la selectivitat va quedar marcada per un error a la prova de matemàtiques que va obligar a repetir-la, aquesta vegada els exàmens han transcorregut sense incidències. Així ho destaca Alsina, que defensa les PAU com un mètode d’ordenament dels estudiants eficient.

Quina valoració fa del transcurs de la selectivitat aquest curs? L’any passat hi va haver un error a l’examen de matemàtiques.

Aquests dies tot s’ha pogut resoldre dins la més absoluta normalitat. Val la pena dir que aquest any hem fet un especial esforç de protocol en la producció dels exàmens, en el seu disseny i en tots els passos d’elaboració -revisions, revisió de la llengua, imprempta…- per garantir que no contenen errors. Podríem dir que hem augmentat els controls de qualitat per evitar fets com el de l’any passat.

La majoria dels examinats han considerat els exàmens accessibles. És habitual?

Clar. Cal remarcar que des de fa temps els temaris de batxillerat no han canviat, i el que es fa a la selectivitat tampoc. Per tant, això comporta un efecte de confiança sobre els nois i noies, que mentre estudien poden consultar els exàmens d’anys anteriors, amb els criteris de correcció. La selectivitat no vol ser un examen sorpresa, sinó que s’ajuda a la gent donant-li confiança. Recordem que molts dels joves és la primera vegada a la seva vida que els examinen fora del seu centre educatiu, amb supervisors externs.

Si els estudiants treballen durant tot l’any afronten els exàmens amb garanties?

Del tot. En 30 anys de proves PAU hem comprovat que la nota de batxillerat és un gran predictor de la nota de la selectivitat. En casos màxims de nerviosisme pot variar un punt, però no diferències més grans. El sistema els ha de donar aquesta confiança, perquè al cap i a la fi superen les proves prop d’un 95%. I aquest any esperem que sigui igual. A més, això també és una garantia de que tothom a segon de batxillerat acabi els programes.

Però a la vegada comporta un perill: que els professors dediquin totes les seves classes a preparar el temari que entra a les PAU.

El bon professorat aconseguirà que els dos anys de formació siguin interessants en si, més enllà de preparar la prova. Si només ho encaren a la superació dels exàmens no estan fent una formació de qualitat. En aquesta etapa hi ha d’haver lloc també per a la orientació i per a més coses interessants, amb unes bases culturals sòlides per als qui no continuen en estudis universitaris. Si no, és que el professorat no compleix.

En un reportatge previ, mestres i experts coincidien en assenyalar diversos aspectes negatius de les PAU, però admetien que seria difícil trobar una alternativa a aquest mètode de selecció d’estudiants eficient. Ho comparteix?

D’entrada, l’objectiu de les PAU no és seleccionari sino ordenar, amb criteris acadèmics, amb igualtat de condicions i en funció de les notes, de cara a facilitar l’accés universitari. És un sistema que ordena bé. És clar, es podria fer una altra distribució de notes, per exemple -actualment batxillerat compta un 60% i la selectivitat un 40%-, però la que tenim funciona bé. Que ponderi és important. Altres variants podrien ser fer més exigents les PAU: que perquè sigui vàlid el promig s’hagi d’aprovar i no només obtenir un 4. Es podria discutir, però el sistema actual crec que està acceptat per la majoria.

No pensa el mateix el ministre Wert, que introduirà revàlides per aprovar el batxillerat i, en l’accés a la universitat, deixarà que siguin els campus qui facin les seves proves.

A pesar del que diu la LOMCE, hem de recordar que el Consell Interuniversitari de Catalunya, d’acord amb els rectors de totes les universitats públiques i privades, i amb els presidents dels consells socials, ja ha pactat que aquí no hi haurà disbauxa de revàlides i entrevistes, sinó que mantindrem el nostre sistema ordenat d’accés unificat. Hi estem treballant, però estem pendents de saber com serà la revàlida. Últimament ja s’ha dit que aquest element de la llei Wert entrarà en funcionament l’any 2018. Intentarem fer una prova complementària a la revàlida. Per exemple, si l’examen estatal els examina de les matèries comunes, nosaltres farem una prova amb les específiques.

Aviat hi haurà una nova prova també per als qui vulguin accedir als graus d’educació, les Proves d’Aptitud Personal. Ja les tenen a punt?

Hi ha una comissió formada per Ensenyament, els degans de les facultats i la direcció d’Universitats, sota la direcció de Miquel Martínez, que hi estan treballant de cara a implantar-les l’estiu del 2016. Aquest estiu es donarà a conèixer.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*