Actualitat

El micromecenatge és una realitat creixent a la universitat

Aquesta setmana es materialitzava a la UPC un dels primers projectes de grups de la universitat finançats col·lectivament de forma solidària. A la Facultat d’Informàtica de Barcelona trobaven a faltar els recursos necessaris perquè els estudiants poguessin programar aplicacions mòbils per iPhone o iPad, i ara han pogut inaugurar un Laboratori d’Aplicacions Mòbils –una aula amb ordinadors amb aquesta funció– gràcies al suport d’una cinquantena de mecenes.

Es tracta d’un dels sis projectes finançats a través de la plataforma de crowdfunding Goteo dins la campanya Suma UPC que es va posar en marxa fa un any. “La universitat hi va apostar institucionalment per donar a conèixer aquesta opció, i es va impulsar tractant de posar-ho fàcil i donant eines”, explica Sisco Vallverdú, vicerector de política universitària.

Vallverdú destaca que “la UPC té un gran potencial per la pròpia formació tecnològica que dóna, és un entorn on es formen persones per crear coses, des de l’arquitectura, la mecànica o la disciplina que sigui”. No obstant, considera que hi ha “una mancança dels propis estudiants amb la creació d’empreses”, i per això es planteja una iniciativa d’aquesta mena. “S’intenta promoure que els estudiants s’apropin o s’arrisquin a crear una empreseta per solucionar un determinat problema”, explica.

“És una alternativa de finançament per a projectes amb quantitats no massa elevades i amb un equip no massa gran, sovint format per un grup estudiants potser amb el suport d’algun professor”, afirma Vallverdú, i afegeix que “si això funciona, aquests equips poden passar a fer més coses i buscar vies de finançament més importants”.

Una empenta a projectes de recerca

Però els projectes són molt diversos, i no tots són iniciatives emprenedores d’estudiants, com per exemple Dermoglass. Elisabeth Engel, investigadora de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que juntament amb investigadors de la UPC impulsen aquest projecte, que consisteix en el desenvolupament d’un apòsit per la cicatrització de les llagues a la pell.

“Teníem el projecte molt avançat, però necessitàvem fer un assaig preclínic i l’hem pogut finançar gràcies a aquest crowdfunding”, diu Engel. La investigadora explica que van optar per centrar-se en aquest objectiu perquè per la campanya se’ls demanava presentar “alguna cosa molt concreta dins el projecte”.

Aquestes indicacions es deuen a que els projectes que finalment van entrar a formar part de Suma UPC comptaven amb l’aval de Goteo i la UPC, que seleccionen “quines són les propostes que poden tenir un mínim èxit i tirar endavant”, explica Vallverdú.

En el cas de Dermoglass, aquesta campanya realment va servir per donar a conèixer aquesta possibilitat. “Nosaltres no sabíem ni què era, això del crowdfunding, i quan ens ho van proposar ens vam tirar a la piscina i no sabíem ben bé on ens ficàvem, i ens hem trobat que requereix molt d’esforç de la gent que tira endavant el projecte, en la difusió o estar pendent dels missatges”, explica la investigadora.

No obstant, també destaca altres avantatges, com conèixer les persones a les que va destinada la seva feina. “Va ser molt enriquidor i molt positiu, perquè se’ns va apropar molta gent amb aquesta problemàtica que ens explicava la seva experiència”, diu Engel.

Iniciativa social

Un altre dels projectes finançats col·lectivament el duen a terme investigadors del Centre de Transferència Tecnològica (CITCEA) de la UPC –en col·laboració amb l’ONG Misión y Desarrollo para Goundi– en el seu temps lliure. El seu objectiu és proveir d’energia un hospital del Txad a través d’un sistema de gasificació de biomassa. “Actualment s’abasteixen amb diesel i aquesta és la principal despesa econòmica de l’hospital”, explica Jordi Giral, investigador del grup.

“Amb una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona vam comprar un gasificador a una petita empresa d’Estats Units per testejar-lo i veure com funcionava abans d’enviar-lo allà”, explica. La gasificació és el procés que permet fer funcionar un motor per generar energia a través de residus agrícoles, apunta. El que es van trobar, però, va ser que l’aparell que tenien era massa delicat per el seu lloc de destí, on difícilment es podrà reparar o susbstituir l’electrònica. “Vam plantejar que calia fer-ne un més senzill, més barat i més robust, amb un manual que permetés que fos gestionat per la gent d’allà”, diu Giral.

I un projecte d’aquesta mena no s’hauria d’estar finançant amb recursos públics? “Sí, i nosaltres vam intentar finançar-ho de forma pública, però no hi ha diners ni hi ha interès, omples formularis i és molt difícil perquè són processos molt competitius, i al final tires per on pots”, lamenta l’investigador.

El que ofereixen molts projectes de finançament col·lectiu són recompenses als micromecenes, sigui en forma de llibres, CDs o invitacions a actes. Quina mena de recompenses pot oferir un projecte de recerca? “En el nostre cas vam fer un logo de Dermoglass i vam oferir imants o samarretes, i també vam aconseguir que el músic i actor Andreu Rifé fes de cara de la campanya i oferíem el seu CD”, explica Elisabeth Engel. Tot i això, remarca que “la majoria de cofinançadors renuncien a la recompensa, perquè és un tema que els toca de prop i ho fan perquè aposten pel projecte”.

En la mateixa línia es pronuncia Giral. Molts dels seus mecenes han renunciat a les recompenses, més aviat simbòliques, com una postal des de Goundi. L’investigador remarca, a més, que “el plantejament de Goteo és una mica diferent a altres plataformes de crowdfunding, perquè ells el que busquen és una tecnologia –o el que sigui– oberta a que tothom la usi amb llicència lliure; està més plantejat per projectes de caire solidari”, conclou.

A l’abast de tothom

El vicerector Vallverdú valora molt positivament que ja hagin aparegut més propostes més enllà de les sis seleccionades inicialment. “Altres grups pel seu propi compte han entrat en el crowdfunding, en la majoria de casos amb Goteo”, explica.

El professor remarca que “a la universitat no li toca ser sempre qui impulsi això”, no obstant, no descarta tornar a repetir aquest programa. “Quan s’acabi aquesta primera etapa, estudiarem si farem una segona crida perquè hi ha sectors de la universitat als que potser no hem arribat, i a més hi ha altres alternatives, més enllà de Goteo, que també hauríem de donar a conèixer”, explica. I veu la repetició factible perquè, tot i que la UPC es dedica a la selecció i difusió del projecte, “ni la universitat ni Goteo han hagut de destinar diners a això, i per tant tothom hi surt guanyant”.