Elogi de la biblioteca

La biblioteca ha de ser un espai de llibertat, un mitjà de transport, una geografia per on viatjar; ha de ser alguna cosa més que un club... Els bibliotecaris han deixat de ser guardians; i les biblioteques, magatzems; i anar a la biblioteca a llegir no és una idea utòpica...

Jordi Badiella
 
 

De vegades, els records ens envaeïxen a glopades. El camí de l’escola, ple del sorolls de les fàbriques i de la fortor de l’oli de les màquines que ens envaïen amenaçadorament, que semblaven a punt per engolir-nos com ja havien fet amb els nostres avis i pares. El pes incompresible de la maleta quan tornàvem a casa el divendres. Els matins de diumenge al pati, o els de vacances d’estiu a la font, amb un llibre.

Quan era petit anava a la biblioteca del carrer Major. Era l’única que coneixia. M’hi va va portar l’avi un dia, i li va demanar a la bibliotecària que ens ensenyés uns llibres que havia donat a la biblioteca temps enrere.

Després vaig tornar-hi sol. Una escala majestuosa conduïa a una porta que només calia empènyer per entrar en un món molt especial, molt diferent de tots els altres mons. L’escala feia olor de resclosit i la porta xerricava… O potser m’ho imagino.

Aquell primer dia que vaig entrar-hi sol, vaig agafar un llibre, massa gruixut per a mi, que tractava de la Segona Guerra Mundial, un tema massa gruixut, també, per a un nen de 10 anys. No vaig atrevir-me a explorar res més, aquell dia. Vaig asseure’m en una taula que hi havia al costat de la porta i vaig anar passant les pàgines del llibre fingint interès i fent ullades a la gent que llegia. La bibliotecària era al fons, en un taulell, i no es va fixar en mi.

Just al costat de la bibliotecària, s’obria una ala de la sala de lectura on hi havia els llibres per a infants. Ho sabia, me l’havia ensenyada l’avi, però aquell primer dia jo no vaig atrevir-me a anar més enllà.

El segon dia, vaig empènyer la porta amb més convicció i, decidit, vaig caminar cap a la bibliotecària. Ella, no va alçar el cap del taulell i jo, com si la ignorés, vaig girar cap a la sala d’infantil. La meva navegació –avui en diríem així–, va ser difícil igualment, tot i que amb força més color. Ambtot, aquell naufragi anunciat no va acabar de produir-se. Als anys setanta les distraccions per a un infant no n’eren moltes, o sigui que vaig continuar anant a la biblioteca malgrat tot. Hi trobava una cadira més aviat incòmoda i la llibertat de perdre’m per les prestatgeries.

Avui, si tingués 10 anys, no sé amb quins ulls veuria la biblioteca, però em vénen al cap coses com ara aquestes:

  1. La biblioteca ha de ser un espai de llibertat, un mitjà de transport, una geografia per on viatjar; ha de ser alguna cosa més que un club…
  1. Eureka! Els bibliotecaris han deixat de ser guardians; i les biblioteques, magatzems; i anar a la biblioteca a llegir no és una idea utòpica…
  1. El pitjor d’una biblioteca són les taules plenes de nens que fan deures per aprofitar el temps fins que els pares els poden anar a buscar…
  1. Reclamo el dret de l’infant a fer lectures no organitzades. Això sí, amb un acompanyant indispensable: un bibliotecari que estigui al cas…
  1. Vaig seure en una cadira i vaig mirar els prestatges. Al meu davant hi havia una selva de llibres, però algú em va dir: l’has llegit, aquest?
  1. En realitat jo no tenia ganes d’anar cap a casa encara, i vaig anar a la biblioteca. Em van deixar un llibre i mai més n’he pogut estar sense.
  1. A la biblioteca, hi hauria d’haver un lloc per somiar. Un lloc per travessar el temps i l’espai. Un lloc per estar-hi només amb un llibre…
  1. Un bibliotecari és una persona tan estranya, ha viatjat a tants llocs del passat i del futur, coneix tants personatges i tantes històries…
  1. Un dia, quan ja no pugui més, sortiré de la biblioteca i deixaré que la pressa del món se m’endugui. Però estaré millor que dins d’un llibre?

I, sobretot, em ve al cap que:

  1. Hi ha llibres plàtan, llibres maduixa. Hi ha llibres núvol, llibres vent. Hi ha llibres que en diem llibres per no dir-ne tota una infantesa.

Jordi Badiella
Sobre Jordi Badiella

Jordi Badiella és professor de Secundària Més articles