Judith Butler: “Es parla molt de llibertat, però en relació al gènere no heu tingut oportunitat de triar res”

La pensadora feminista Judith Butler ha compartit un debat intens amb més de 300 joves de tota Barcelona sobre les construccions socials del gènere a través d’un conversatori amb el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé

Sandra Vicente
 
 
 

Judith Butler i Miquel Missé en un conversatori al CCCB | SANDRA VICENTE

“Quan era petita abans d’anar a escola la meva mare em deia: ‘no podem sortir fins que no em posi la cara’. I jo no ho entenia, perquè de cara ja en tenia. Llavors la veia asseure’s davant del mirall i, mentre es maquillava, la seva cara, no la de veritat, sinó la que volia que els altres veiessin, anava apareixent. Recordo que s’assemblava a l’ideal d’actriu de Hollywood que a mi no em semblava atractiu. Va ser llavors quan vaig començar a entendre que els rols associats a les dones no anaven amb mi”. D’aquesta manera respon la filòsofa Judith Butler a la pregunta d’un jove estudiant que li demana que, si ella no se sent identificada amb el terme dona, per què no s’ha canviat de gènere.

“Jo no busco nous conceptes que em defineixin, només busco un espai de llibertat que em faci sentir còmoda. Per això, si em pregunten per la igualtat de gènere, respondré, com a dona i amb el puny alçat, que lluito per ella, encara que en el fons del meu cor no em senti cent per cent identificada en el que s’entén per dona”. D’aquesta manera Butler acaba de perfilar la resposta que dóna a un dels 300 joves que omplen el teatre del CCCB i que han vingut a escoltar la conversa entre la filòsofa i el sociòleg i activista transsexual Miquel Missé. Ambdós formen un tàndem fresc i sincer, tot abordant la complexitat de la diversitat sexual i les identitats de gènere, així com les discriminacions i violències que comporten, davant un públic jove que, sovint, troba que a l’escola no se’ls parla d’aquests temes. “Incomodeu-nos! Feu-nos pensar!”, desafia als assistents Missé. I ho van fer.

Així, entre debats i preguntes sobre la construcció social dels rols de gènere i les preocupacions dels joves al respecte s’ha desenvolupat l’activitat ‘Un matí amb Judith Butler‘ en la que la filòsofa feminista ha exposat els aspectes bàsics de la seva teoria de gènere “adaptats a un públic més jove”. Així ho considera en Xavi, un estudiant de l’INS Can Vilumara, alumne del grau superior Promoció per la Igualtat de Gènere. Assegura que Butler és un referent tant per a ell com per als seus companys i que els seus escrits, si bé complexos, són una “bona base per a desmuntar tota una construcció social perjudicial per a molts col·lectius”. La Mariona, també alumna d’aquest cicle considera que aquesta xerrada és una bona manera de veure “com facilitar l’enteniment de premisses que el que bàsicament busquen és fer-nos qüestionar tot el que sabem dels gèneres”.

I és que aquests alumnes de l’INS Can Viumala són els únics majors d’edat i, tot i que ells  coneixen Butler, molts dels altres joves que omplen la sala no tenen massa referències d’ella. “És la que sortia a un capítol de ‘Merlí’, oi?”, se sent per la sala pocs minuts abans de començar la xerrada. “Efectivament, és la de ‘Merlí’!”, etziba Missé en presentar la filòsofa. Però el pensament feminista de l’estatunidenca va més enllà del que es va mostrar a TV3: “va de desmuntar el gènere. És un tema que us pot interessar més o menys, però, sento dir-vos-ho, ens travessa a tots”, comenta Missé. “En una societat binària i normativa, ser home o dona definirà el que s’espera de vosaltres i els que no compleixen amb aquests són exposats i sorgeixen els ‘puta’ i els ‘maricón‘ de torn”, es lamenta el sociòleg, mentre una allau de rialletes incòmodes sonen per alguns seients del teatre del CCCB, en sentir aquests termes ‘tabú’.

Judith Butler i Miquel Missé en un conversatori al CCCB | SANDRA VICENTE

“Ets una noia? Perfecte, però saps què vol dir ser ‘noia’?”

En entrar Butler en escena les rialletes es converteixen en riures sincers quan la filòsofa exposa les contradiccions del sistema i en cares atentes de molts joves que comencen a plantejar-se com funciona la societat que els ha imposat uns rols que potser ara no tenen tan clars. “El gènere defineix el nostre futur i el que s’espera de nosaltres. Si un noi camina d’una altra manera, balla, plora o es vol posar un vestit, la societat no ho entendrà. I això no el converteix en transsexual o homosexual, encara que ho sigui”. Davant aquesta reflexió de Butler, la frontera de gènere es desdibuixa i una noia alça la veu enmig de l’auditori per exposar que “sempre m’he sentit una dona, però perquè encara no m’havia plantejat què volia dir. Ara crec que m’hi continuo sentint còmoda però ja no sé què significa ser dona”.

Davant aquesta reflexió, Missé respon amb experiència pròpia: “jo a l’institut vaig decidir deixar de viure com una noia, perquè volia ser un noi. Ho tenia claríssim. Ara si em preguntes què vol dir ser un noi, ja no ho tinc tan clar i tampoc sé si vull treballar en ferm per ser-ho”. I és que el simple fet de plantejar-se aquests dubtes és “una petita revolució”, anima Butler. “És genial que vulguis ser una dona, perquè això vol dir que ho has triat tu. Perquè tot aquest debat va de llibertat i de cercar la felicitat” i afegeix que “darrerament es parla molt de llibertat, però en qüestions de gènere ningú no us ha deixat triar res. I això us hauria d’indignar i revoltar”.

Judith Butler sosté que el gènere “s’apropia de la vida de les persones” de manera malaltissa i que per veure quines són realment les diversitats s’ha de mirar a “allò que somies, que desitges però no exterioritzes per por al rebuig”. I és que la societat està feta de normes, però “quina és la frontera entre un noi i una noia?. I qui l’ha dibuixada?. I per què la seguim?”, es pregunta, a  mateixa i a tot l’auditori, una altra jove assistent a la xerrada. “Seguim aquestes normes per por, però ningú no compleix l’ideal al 100% i això està bé!”, exclama Butler, qui reconeix que no li importa que li diguin “sir” pel carrer. “Si és el preu a pagar per estar còmoda, endavant”.

Judith Butler i Miquel Missé en un conversatori al CCCB | SANDRA VICENTE

“Els joves useu termes de diversitat sexual i de gènere que els ‘profes‘ no entenen”

I després de gairebé una hora i mitja de debats i reflexions, per a alguns inèdites, arriba la gran pregunta, també de la mà d’una assistent a la jornada: “Totes aquestes violències i discriminacions són culpa de les escoles que no ens eduquen com cal en diversitat de gènere?”. Missé considera que, efectivament, manca perspectiva en molts centres, però també n’hi ha molts d’altres que lluiten per formar-se. “Però aquesta no és la pregunta”, apunta. “Els adolescents useu per primer cop conceptes que els profes no entenen, com ‘pansexualitat’ o ‘gènere neutre’. Aprofiteu-ho: no sou només el que us ensenyen; l’institut és vostre, canvieu-lo”.

Així, el sociòleg encoratja els adolescents a tenir una visió “més positiva i apoderadora de vosaltres mateixos”. Una actitud que, per exemple, és la que ha mogut els alumnes de l’escola Isabel de Villena d’Esplugues a venir a la xerrada. Es tracta d’un centre que, des de fa força anys, treballa per projectes triats pels alumnes i aquest any els i les joves de segon d’ESO han triat treballar el gènere i la diversitat sexual. Per què han decidit tractar aquests temes? “Com a adolescents ens toca repensar de zero tots els estereotips que hi ha i tenim el deure de fer que s’acabi la discriminació”, opina, contundent, en Pere, alumne del centre.

El seu company Àlex recorda que ja havien llegit alguns textos de Judith Butler a classe i que els havien semblat “molt complicats”. Aquesta primera lectura els havia dut a saber que “hi havia alguna cosa que no anava bé amb els conceptes de gènere”. Però després de la xerrada els plantejaments de Butler els han quedat molt més clars: “la nostra postura és més clara i diferent de la de fa dues hores, segur”, opinen. I és que la xerrada s’acaba amb reflexions profundes sobre la desigualtat de gènere i l’eliminació dels rols convencionals. Reflexions de la mà d’alguns dels mateixos adolescents que al principi del matí no ubicaven Butler a l’escenari del pensament feminista o encara reien sota el nas, incòmodes, amb les paraules malsonants.

“Perquè existeix l’homofòbia?. O la transfòbia?” Es pregunta Butler, per a acabar. “Perquè hi ha gent que sent que discriminant els que no compleixen el que es considera normal, natural o normatiu defensen la seva heterosexualitat normativa”. Però són els rols de gènere els que no són naturals, afirma Missé, qui defensa “la llibertat total de tria”. La clau és “sentir-nos còmodes amb el nostre gènere i orientació sexual, encaixi o no en les etiquetes establertes”, assegura Butler. Perquè només així “serem feliços”, exclama i acaba amb un somriure d’orella a orella i un intraduïble desig: “Have a great gender live!”

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*