La majoria d’institucions han adaptat els seus perfils professionals a la situació de complexitat actual. De la mateixa manera les empreses han hagut de contractar nous perfils professionals per aconseguir els seus objectius. No perquè els que hagin tingut fins ara no siguin de molta qualitat, sinó perquè les circumstàncies on treballen han anat canviant amb el temps i cal complementar-los amb altres competències.
Potser ha arribat el moment de felicitar fermament els mestres que treballen cada dia millorant la qualitat del nostre país i reconèixer que ho fan en condicions no sempre desitjables. Molts d’ells s’han anat formant, especialitzant i engrandint la seva professió. Una figura complementària com la de l’educació social sembla que pot encaixar tenint en compte les necessitats actuals.
Això d’educar ho podem entendre de moltes maneres i des de moltes perspectives. La majoria d’elles van més enllà del concepte clàssic de fer del nen o nena un repositori de continguts que per sort ja hem superat.
L’educació traspassa les parets de les aules i passeja per tota l’escola en formes diferents als continguts curriculars. L’educació camina pels passadissos, pels jocs al pati, per les reunions amb delegats i delegades i per les de mares i pares, per la planificació i implementació de projectes innovadors i per les reunions per acordar marcs de convivència escolar. Fins i tot es destil·la intenció educativa en el moment d’entrar i sortir de l’escola. I és en tots aquests espais on l’educació social té molt per aportar des de l’experiència d’una professió consolidada en espais d’educació no formal.
Connexió amb l’entorn i innovació
Tal com ja s’ha comentat anteriorment, l’escola fa temps que no viu aïllada dels carrers i barris que l’envolten. I, en aquest sentit, les portes a la comunitat han de restar obertes per poder establir aliances cooperatives que donen peu i sentit a un treball d’aprenentatge com a ciutadans d’allà on viuen els nens, nenes i joves.
De la mateixa manera, però en direcció oposada, ja existeixen vincles que cal enfortir amb els espais, serveis i agents de l’exterior a l’escola. En aquest sentit, un projecte sòlid i estable al llarg del temps pot ser beneficiós per ambdues bandes.
Indubtablement tot allò que succeeix a les aules ha de tenir nexes d’unió amb el context territorial i cal un projecte global que acabi esdevenint un gran projecte educatiu transversal als aprenentatges de les classes. A més, el projecte educatiu d’una ciutat va molt més enllà de la institució escolar, així que un agent aglutinador i de visió global tant necessària també el pot ocupar l’educació social.
Tot plegat, pot ser una oportunitat per desenvolupar projectes comunitaris innovadors que, això sí, només seran possibles si els claustres hi veuen la potencialitat i les possibilitats que suposaran per uns i altres.
Dimensió social de l’escola
La situació de les famílies és una qüestió que pot arribar a desbordar i costa d’encaixar en molts aspectes. En els casos de situacions més complexes el paper dels serveis socials hi juga un paper fonamental però cal un posicionament i una actuació coordinada al respecte. La unió amb més claredat dels dos agents (l’escolar i els serveis socials) pot ser un catalitzador de millora en l’actuació global que acaba repercutint en la situació dels nens i nenes.
L’educadora i l’educador social intervé de forma natural en situacions de vulnerabilitat en aquest sentit, però sobre tot pot ser una professió que estigui més al cas de plantejaments de prevenció i d’actuació coordinada que no únicament sigui encarregada quan cal actuar amb urgència.
Per altra banda, des d’un punt de vista intern de l’escola, hi ha tota una dimensió educativa que té a veure amb l’organització escolar i la gestió de grups on també de forma clara la professió hi podria aportar un punt de vista tenint en compte que ja ho fa en altres institucions educatives des de fa dècades. Així doncs, el tractament de la diversitat o la resolució de conflictes son espais on es poden aportar més profunditat a la que hi pot arribar el professorat tenint en compte el volum d’encàrrecs que ja tenen.
“La gestió només de les urgències no funciona”
La Fundació Jaume Bofill, el CEESC i la UOC han omplert aquest dimecres la sala del Palau Macaya amb un debat sobre la figura de l’educador i educadora social a l’escola. En l’acte, presentat pel director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, hi han intervingut diferents ponents.
Miquel Castillo és l’autor del llibre Acción social y educativa en contextos escolares conjuntament amb Eva Bretones, i ens ha recordat que hi ha diferents comunitats autònomes a Espanya que la figura de l’educador social hi és present. A més, ens ha recordat que aquesta figura professional ja hi és a la part de l’escola per aquells joves que no segueixen l’itinerari habitual per diferents causes. Jaume Funes ha fet incís en la necessitat d’un canvi de model d’escola perquè hi pugui encaixar la mirada de l’educació social.
Per altra banda, Victor Pérez, director de l’Institut Pere Alsius de Banyoles, ha explicat que incorporen a la seva plantilla, contactat per l’AMPA, una educadora social que treballa algunes de les qüestions que hem anat explicant. Per altra banda, ha remarcat que “la gestió només de les urgències no funciona” i que per tant cal fer actuacions prèvies perquè no calgui intervenir quan la situació s’ha complicat en excés.
Elisabeth Arpal ha fet consideracions sobre les possibilitats de l’educació social a l’escola explicitant la possibilitat d’aquesta figura professional no només en instituts sinó en centres de primària precisament amb l’objectiu d’aconseguir actuacions prèvies a possibles dificultat real. Per altra banda ha deixat palès que en alguns casos les escoles veuen les educadores socials com a professionals per intervenir només quan hi ha situacions de conflictes i desconeixen el perfil professional en profunditat.
La complexitat social actual necessita una escola amb plantejaments interdisciplinars. Això, com és lògic, pot arribar a suposar alguns canvis a les estructures tradicionals. Tot plegat passa per una aposta per poder flexibilitzar algunes qüestions del model actual que incorporin aquestes altres visions que estableixin una font de complementarietat que amb el temps esdevingui natural i indubtable. L’Educació Social ja existeix a l’escola, només falta reconèixer la importància que té perquè algú se’n pugui ocupar en profunditat.
—
Per a més informació sobre aquesta qüestió podeu consultar:
Vídeo de la taula rodona “El rol dels educadors socials per respondre als reptes escolars”
Castillo, M.; Bretones, E. (2015). Acción social y educativa en contextos escolares. Barcelona: Ed. UOC.
Revista de Educación Social. Monogràfic 16: La Educación Social y la Escuela.
Informe de l’estat de l’Educació Social a Catalunya. Publicat pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). Pàgines 50-52.
