L’Estat garantirà ensenyament en castellà a Catalunya però no en català al País Valencià

El ministeri publica el decret que garanteix que l'Administració sufragarà els costos d'escolarització en centre privats a les famílies que vulguin el castellà com a llengua vehicular. No fa referència, en canvi, a les situacions en què el català queda fora de l'oferta pública, com passa sovint al País Valencià.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Edu Bayer

Foto: Edu Bayer

Un dels aspectes més polèmics de la llei Wert és que preveu que, si una família exigeix escolarització en castellà a Catalunya i la Generalitat no la hi proporciona, es podrà matricular en un centre privat que imparteixi classes en castellà i remetre la factura a l’Administració. Doncs bé, això només servirà per al castellà, no al revés. Si una família vol que els seus fills estudiïn en català i no hi ha oferta –com passa sovint al País Valencià-, en aquest cas l’Estat no els donarà empara. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn del projecte de reial decret que desenvolupa els aspectes relacionats amb els idiomes a la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Aquest decret el va fer públic ahir el Ministeri d’Educació, i incorpora altres novetats, sobretot relacionades amb aquesta escolarització en castellà en centres privats. Si es dona el cas, el document estableix que haurà de ser la família qui d’entrada aboni l’import de la matrícula, i que més endavant el Govern central descomptarà aquests diners de les transferències a la Generalitat i ho ingressarà a la família en qüestió, sempre que estigui jusificat. També en aquests supòsits, el decret del ministeri estableix que el centre privat d’ensenyament en castellà haurà d’estar ubicat al mateix municipi de residència que la família demandant. Tanmateix, aquesta exigència entra manifestament en contradicció amb la realitat escolar catalana, en la qual no hi ha pràcticament cap escola privada que escolaritzi només en castellà, i molt menys a cada població.

Així doncs, per què el ministeri garanteix el castellà com a llengua vehicular i no el català a totes les comunitats on aquesta és llengua cooficial, com al País Valencià? “Es tracta de paliar un problema que afecta al castellà, que no es cuida adequadament en alguna comunitat”, ha respost el ministeri al diari El País aquest dimecres, en clara referència a Catalunya . Segons el ministeri que dirigeix José Ignacio Wert, en el cas de les llengües cooficials és la comunitat autònoma qui s’ha d’ocupar de garantir l’ús de la seva pròpia llengua.

Cal recordar que l’aplicació de la LOMCE suposarà de facto el desmantellament del model d’immersió lingüística a Catalunya. L’escolarització en castellà en escoles privades és només el recurs últim del ministre Wert per introduir el castellà com a llengua vehicular. Abans d’arribar a aquest extrem, la seva intenció, plasmada al text de la reforma educativa, és que la Generalitat introdueixi el castellà com a llengua d’ús a totes les escoles en una proporció que estimi raonable però que no en suposi l’exclusió. En el reial decret publicat ahir també queda clar que l’Estat no acceptarà l’atenció individualitzada en castellà, la solució que fins ara oferia la Generalitat en aquests casos.

La llei no es compleix amb el valencià

La llei Wert disposa que, a banda del castellà, totes les llengües cooficials han de ser vehiculars a les escoles de les comunitats “en els seus respectius territoris”. Aquest precepte no es compleix ara mateix al País Valencià, una situació que sembla no preocupa al ministeri, perquè en el decret aprovat ahir no hi consta aquest incompliment. Amb aquest silenci ministerial, les famílies que demanen el valencià com a llengua vehicular per als seus fills queden sense empara, més enllà dels tribunals.

És el cas dels pares d’una nena de Xirivella, de la comarca de l’Horta Sud, que recentment va presentar una sol·licitud instant el Ministeri d’Educació a aplicar el mateix model de la LOMCE, però en el seu cas amb el valencià. “Volem veure si la LOMCE realment vetlla per totes les llengües de l’Estat”, asseguraven des de la federació Escola Valenciana, que va prestar assessorament jurídic a la família.

En el seu cas, un grup de famílies es va quedar sense plaça el curs 2010-2011 en la línia en valencià de l’escola CP Ramon y Cajal de Xirivella, i va recórrer-ho al Tribunal Superior de Justícia, que aquest novembre els va donar la raó. Fins ara, una de les famílies va escolaritzar la seva filla a la concertada del poble veí, i ara reclama compensacions econòmiques com les que garanteix la LOMCE per als qui demanin castellà i no se’ls ofereixi.

Segons els càlculs d’Escola Valenciana, són 14.000 les famílies els fills de les quals es queden fora del programa d’ensenyament plurilingüe en valencià.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*