Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El dia 1 d’octubre de 2018 va quedar fixat en la història del nostre país, certament. El dia de després ja res seguia igual al centre, que havia estat un punt on anar a votar, però va ser un lloc avortat per la guàrdia civil com tants altres. El tenien tan a prop que només els va caldre travessar un carrer per impedir per la força que les persones ho fessin.
El dia de després les mirades del professorat eren plenes d’imatges doloroses, enfurismades, inquisitorials… No obstant això i malgrat la pena que arrossegaven, eren a punt per impartir les primeres classes del dia. L’alumnat també va comparèixer; a les aules hi havia un silenci compartit, una situació difícil d’explicar.
Calia trencar aquest silenci però el professorat estava ensorrat pels fets i les notícies del dia. Per això, va optar per posar feina que va ser anunciada a la pissarra. Ara bé, l’alumnat va prendre la iniciativa de voler obrir un debat sobre els fets succeïts als col·legis electorals el dia abans i això els va enfrontar, perquè una minoria és fill o filla de guàrdies civils. Una altra part no, però les famílies havien anat a votar i havien viscut la repressió. Cadascú va prendre partit segons la seva família hagués estat a una banda o l’altra.
A partir d’aquí qualsevol activitat d’aula, reunió al pati, etc. va ser qüestionada per algunes de les famílies de guàrdies civils, que van considerar que el professorat tergiversava els fets i els drets dels seus fills i filles a rebre una docència lliure de cap línia de pensament polític, de comentaris contraris al seu cos de seguretat de l’estat, etc.
El centre sempre ha tingut alumnat procedent de les famílies de guàrdies civils i ningú del professorat mai no ha fet cap discriminació entre alumnat d’aquest origen o d’altres tipus de famílies, ni aquell dia ni cap altre dia. Tampoc no va haver per part dels companys i companyes cap al·lusió directa ni indirecta a les actuacions repressives, perquè va ser l’alumnat qui per la seva iniciativa va voler parlar dels fets ocorreguts.
Malgrat això, algunes de les famílies de guàrdies civils van denunciar el professorat del centre i en aquest moment hi ha 11 imputats (8 dones i 3 homes) i tot un seguit de situacions que van anar complicant i afegint dificultats a la tasca docent diària, amenaces i mentides reiterades contra el professorat. Alguns dels imputats tenen baixa laboral i, hores d’ara, encara no han pogut incorporar-se al centre.
Aquesta situació que algunes persones van suportar durant els dies següents els va suposar, en alguns casos, òbviament impartir les classes amb l’eficiència de sempre, però tenint molta cura de no ferir cap susceptibilitat a l’hora d’aplicar les normes de convivència o del reglament intern del centre, perquè aquest tipus d’alumnat procedent de famílies de la guàrdia civil, quan les transgredeix, ara no accepta mesures disciplinàries, si per exemple no fa la feina indicada, altera l’ordre a l’aula, és impuntual o es permet comentaris fora de lloc… És a dir, no vol entendre que l’aplicació de les normes són una ajuda per esmenar la seva conducta.
Ara mateix és difícil per al professorat imputat donar valor al seu treball perquè se senten qüestionats profundament i això, de retruc, no els permet obtenir cap tipus de satisfacció personal en la feina ben feta. Certament que no es volen donar per vençuts perquè saben que l’èxit en la vida no es mesura pel que s’aconsegueix, sinó pels obstacles que cal vèncer i en això estan.
Els qui es troben de baixa tenen, a més a més, la dificultat de pensar en la incertesa que els espera el dia que es reincorporin. La part d’alumnat que procedeix de famílies de la guàrdia civil que els ha denunciat són al centre i el fet de impartir-los classe no els enfronta només a això, sinó al debat íntim i personal de saber que, malgrat que les acusacions siguin falses, hauran de saber acceptar que tenen al davant algú que ha alterat la seva vida d’una manera totalment injusta i sense cap mena d’escrúpol.
De moment porten al voltant de quatre mesos de baixa amb tot el que això suposa de visites mèdiques, ajudes psicològiques, despeses…
En el cas dels qui han pogut continuar en actiu, aquesta situació és la mateixa perquè cada dia han de lluitar contra les càrregues emocionals intenses de conviure al centre amb les persones que els han causat aquest dany.
No se sap quin pot arribar a ser el desenllaç de les declaracions a la fiscalia d’aquesta part del professorat. Van fer les respectives declaracions fa un parell de mesos i de moment no hi ha cap informació addicional.
És lamentable conèixer que la tasca docent s’hagi vist qüestionada i aparellada a una falsa actuació verbal. Als imputats els costarà construir una nova vida docent i caminar endavant sense mirar enrere.
Nota: aquest article va ser escrit el passat mes de febrer, si bé les autores no s’han decidit a publicar-lo fins ara; això explica que hi hagi algunes dades (com la del nombre de professors imputats) que no estiguin actualitzades.
