Opinió

Per una avaluació que ajudi a aprendre

Sovint s’ha associat el terme d’avaluació amb qualificació i el fet de posar notes. Afortunadament, des de ja fa uns anys, la mirada de l’avaluació està canviant. Ens allunyem cada vegada més d’una avaluació amb mirada sancionadora i classificadora per avançar cap a una avaluació vista com a punt d’avituallament, com a motor de l’aprenentatge, com a GPS que facilita i orienta el rumb de l’aprenent. Una avaluació on el repte no és aprovar sinó aprendre.

D’acord amb Sanmartí (2019), l’avaluació té tres fases fonamentals: recollir informació, analitzar-la per emetre un judici sobre ella i prendre decisions d’acord amb el judici emès. Aquesta darrera fase és clau. Podem prendre decisions per qualificar o bé per regular l’aprenentatge de l’alumnat. I és aquesta regulació la que pot ajudar a aprendre, ja que permet identificar errors, malentesos i encerts i saber quin és el següent pas a fer per millorar.

Wiliam (2011) ens diu que l’avaluació per aprendre o avaluació formativa és aquella que fa de pont entre l’ensenyament i l’aprenentatge, l’error és benvingut i s’acull com una oportunitat per aprendre. Lluny d’atemorir l’aprenent, el que pretén és tot el contrari, acompanyar-lo a cercar la seva millor versió. D’acord amb Berger (2003), ajudar l’aprenent a cercar la qualitat i l’excel·lència implica acceptar que la primera versió d’una tasca, d’una execució o d’un producte, probablement, no serà la millor i caldrà repensar, treballar de nou i polir. Per a Wiliam (2011) l’avaluació per aprendre té 5 estratègies clau que la defineixen:

1. Compartir i aclarir amb l’aprenent els objectius d’aprenentatge (què és allò que haurà de ser capaç de fer) i els criteris d’avaluació (com sabrà que una activitat és de qualitat). Compartir objectius i criteris va més enllà de dir-los o projectar-los a l’aula el primer dia, implica fer-los emergir sessió a sessió, comprovar com l’aprenent els interpreta i entén per què fa una determinada activitat. Els criteris s’han de conèixer abans de fer una activitat i anar-los construint amb l’alumnat tot comprovant que se’ls pugui representar (Sanmartí, 2019).
2. Dissenyar activitats que permetin aportar i recollir evidències de l’aprenentatge a fi de comprovar com està arribant el que fem a l’aula i poder reajustar la nostra tasca docent d’acord amb les necessitats que detectem en l’aprenent. L’important és utilitzar dades sobre el que fa, comunica, realitza, representa i expressa l’aprenent per poder després inferir el que comprèn, coneix, sent i pensa. Treballar amb el que és observable és la base de l’avaluació formativa, però també per autoregular el procés d’ensenyament. És a dir, entendre el feedback com a clau en la presa de decisions del procés d’autoregulació (Griffin, 2007).
3. Oferir feedback a l’aprenent que l’ajudi a avançar. La informació rebuda a través del feedback ha de ser utilitzada per l’aprenent i hem de poder fer-ne el seu seguiment. Com a docents, hem d’aprendre a com oferir feedback, a tenir cura del nostre llenguatge i conèixer possibles tècniques a emprar. Generar feedback a l’aprenent no pot quedar en mans de la improvisació i de l’atzar, sinó que caldrà anticipar i programar temps per oferir feedback.
4. Activar els aprenents com a recursos i bastides d’ajuda entre iguals. Avaluar el treball d’un company/a amb criteris per fer-ho, permet ajudar a aprendre, facilita comprendre la qualitat d’una tasca i identificar els propis encerts i errors. Serà rellevant ensenyar l’aprenent a com oferir feedback, quin llenguatge pot emprar i facilitar-li iniciadors de frases, falques i estratègies que l’ajudin a brindar feedback de millora a un company/a de manera eficaç.
5. Activar els aprenents com a propietaris del seu aprenentatge. Ser capaç d’autoavaluar-se, de corregir els propis errors i d’identificar allò que ja es fa bé, hauria de ser la gran fita de l’aprenentatge a fi promoure aprenents autònoms, capacitat transversal per esdevenir competent en tots els àmbits del coneixement. Promoure la metacognició ensenyant als aprenents a planificar, monitorar i avaluar el seu aprenentatge és un aspecte clau per aprendre a aprendre.

Avancem cap a una avaluació que posa l’aprenent a l’epicentre del procés d’ensenyament i aprenentatge, que l’acompanya oferint-li bastides i falques temporals que s’hauran d’anar suprimint a mesura que avança el seu aprenentatge i augmenta la seva autonomia. Unes ajudes que, de la mateixa manera que posem rodetes petites a la bicicleta d’un infant perquè comenci a pedalar, i, a poc a poc, a mesura que agafa autonomia, les anem enretirant, així ho farem nosaltres, acompanyant l’aprenent en el seu camí cap a l’aprenentatge. En paraules de Wiliam (2011), no es tracta d’ajudar els aprenents a completar l’activitat sinó d’ajudar-los a aprendre.

En aquesta mirada formativa de l’avaluació, és rellevant destacar el seu vessant ètic que des de fa temps ens posa de manifest Miguel Ángel Santos Guerra (2003). L’avaluació és un fenomen moral i no merament tècnic. Importa molt avaluar bé, però importa molt més saber quins valors persegueix i quin impacte volem que tingui en les persones. L’avaluació té poder i aquest poder s’ha de posar al servei dels aprenents.

Una avaluació que reforça els encerts, ajuda a reconduir els errors i acompanya a cercar la millor versió de cadascú, ha vingut per quedar-se.

Referències

Berger, R. (2003). An ethic of excellence. Heinemann Educational Books, U.S.

Griffin, P. (2007). The comfort of competence and the uncertainty of assessment. Studies in Educational Evaluation, 33, 87-99.

Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Octaedro.

Santos Guerra, M.A. (2003). Una flecha en la diana. Narcea.

Wiliam, D. (2011). Embedded Formative Assessment. Solution Tree Press.