Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Currículums més clars i eficients, avaluacions que tinguin en compte la capacitat en diversos processos, detecció i intervenció precoç de les dificultats lectores, invertir en la formació docent inicial i permanent, posar en valor el paper de les biblioteques escolars, i incloure l’entorn familiar i comunitari, són algunes de les receptes que proposa la Fundació Bofill per millorar els índexs de comprensió lectora a Catalunya.
Es tracta de set mesures que requereixen una inversió aproximada de 27 milions d’euros a l’any, xifra que significa un 0,4% del pressupost del Departament d’Educació i Formació Professional, i que, segons l’equip que hi ha treballat, permetrien superar la mitjana europea de les proves PIRLS en sis anys, passant dels 507 als 528 punts.
1.- Estàndars curriculars ajustats a l’evidència científica
Calen currículums més clars, seqüencials i informats en l’evidència que especifiquin quines habilitats s’han d’assolir en cada curs, des d’infantil fins a secundària. Aquests estàndards han de recollir les competències relacionades amb la consciència fonològica, el reconeixement eficient de paraules, la fluïdesa, el vocabulari i la comprensió lectora (literal, inferencial, integrativa i avaluativa). Alhora, cal desenvolupar materials didàctics vinculats als estàndards que permetin una aplicació fàcil i efectiva a les aules.
2.- Actualitzar el sistema d’avaluació per orientar la millora de la pràctica educativa
Es proposa que les proves d’avaluació actuals del sistema educatiu català estiguin alineades amb la ciència sobre la lectura i amb els estàndards internacionals de PIRLS i PISA, per tal d’identificar de manera fiable les dificultats en comprensió lectora ni orientar la presa de decisions pedagògiques. De manera concreta, es planteja dissenyar una nova prova de competència lectora a 2n de primària centrada en habilitats de descodificació i fluïdesa, i reformular les proves de competències bàsiques de 6è i 4t d’ESO per tal que incloguin diversos tipus de textos (narratius, expositius, funcionals), que permetin distingir entre diferents graus de dificultats dels textos, i que avaluïn la capacitat en diversos processos (inferència, integració, avaluació), així com la d’usar l’escriptura per recuperar, integrar i elaborar la informació amb les pròpies paraules. Aquests canvis també s’haurien d’introduir a les noves proves diagnòstiques de 4t de primària i 2n d’ESO.
3.- Programa d’acompanyament intensiu a tots els centres educatius d’infantil de segon cicle i primària
Partint de la premissa que cal temps, formació contextualitzada i acompanyament expert per ajustar el coneixement a les diferents situacions a l’aula, i que actualment els docents no disposen de recursos suficients per fer front a aquesta transformació, es proposa crear un programa d’acompanyament i formació a totes les escoles d’infantil de segon cicle i primària del sistema. Els centres gaudirien d’aquest programa per un període de dos anys i el repetirien cada deu anys. La iniciativa preveu alliberar mitja jornada d’un docent per centre durant dos cursos per coordinar i impulsar la millora de la competència lectora. El programa suposaria la contractació de 31 assessors experts en llengua.
4.- Política de detecció i intervenció primerenca de les dificultats lectores
Per tal de detectar ràpidament diferents trastorns del llenguatge, com la dislèxia, i poder intervenir de manera eficaç, es planteja facilitar eines i criteris d’avaluació als mestres des de l’etapa infantil, així com proves d’avaluació de fluïdesa i comprensió per a 1r, 2n i 3r de primària. En concret, es proposa una nova prova de competència lectora a 2n de primària censal per informar un treball estructurat i sistemàtic de la llengua oral i escrita des de l’etapa 3-6 d’educació infantil. També s’aposta per reforçar els equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) amb la incorporació de 158 professionals especialitzats en llenguatge i lectura (2 per cadascun dels 79 EAP existents).
5.- Pla de biblioteques escolars per a tots els centres educatius de l’etapa obligatòria
L’existència de biblioteques escolars ben dotades, amb professionals formats i projectes pedagògics actius, s’associa a més freqüència de lectura entre l’alumnat, més temps dedicat a llegir, millors actituds envers la lectura i, en conseqüència, millor rendiment en les proves de comprensió lectora. En contraposició, el percentatge de centres públics amb biblioteca escolar ha passat del 81,2% l’any 2015 al 72,5% el 2025, i les hores d’obertura en horari lectiu amb atenció de l’equip de biblioteca ha disminuït de 14,5 hores setmanals el 2015 a només 5,4 hores el 2025. Per consolidar el paper de la biblioteca escolar, l’informe determina que cada any s’incorporin al Pla de biblioteques 340 centres educatius de primària i secundària, que haurien de tenir acompanyament especialitzat, renovació del fons documental i del mobiliari i alliberament parcial d’un docent. Actualment, hi ha un pla pilot a 50 centres
6.- Invertir més en la formació inicial i permanent del professorat
“Aprendre a ensenyar a llegir és una tasca complexa, que actualment no té un espai suficient ni en la formació inicial docent ni en la formació permanent”, diu el document. Per això, es proposa augmentar el nombre de crèdits obligatoris dedicats a la lectura i escriptura en els graus d’educació infantil i primària, establir contractes programa amb les universitats per incorporar docents especialitzats en lectura, i dissenyar un catàleg de formació permanent en competència lectora que combini formació individual, de centre i acompanyament a la pràctica.
7.- Política de foment de la lectura més enllà de l’escola, amb especial atenció als entorns vulnerables i plurilingües
Donar importància a l’entorn familiar i comunitari és determinant per a la creació d’hàbits lectors. Tenint en compte això, s’aposta per impulsar activitats de lectura durant l’estiu, en coordinació amb escoles, casals i biblioteques; reactivar el programa ‘Nascuts per llegir’ per fomentar la lectura compartida amb l’infant; fomentar programes d’acompanyament lector familiar i comunitari, com ara Lecxit (impulsat per la Fundació Bofill) o Menjallibres (impulsat per l’Ajuntament de Barcelona); o ampliar la varietat de textos en català previstos en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
El pla per millorar la comprensió lectora entre l’alumnat català s’ha presentat aquest dimarts de la mà del director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, la directora de recerca de l’entitat, Mònica Nadal; la doctora en Lingüística Anna Llaurador, autora de l’informe ‘Comprensió lectora: l’assignatura pendent‘, i el mestre i director de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú Francesc Martín, col·laborador en l’elaboració del document ‘7 propostes per capgirar els resultats de comprensió lectora a Catalunya’.
L’informe proposa que, de cara a les proves PIRLS del 2031, Catalunya es fixi l’objectiu de superar la mitjana europea. És a dir, aconseguir augmentar més de 20 punts els resultats per tal que, dels 507 punts PIRLS actuals passi a superar els 528. També planteja marcar-se el propòsit de reduir la proporció d’alumnat amb nivells baixos (que ara són un 30%) i rebaixar la proporció per sota la mitjana europea del 23%, així com augmentar el poc alumnat que es troba als nivells alts (actualment un 27%) i superar el 40%.
L’agenda de propostes, elaborades amb la col·laboració de referents de diferents àmbits de la comprensió lectora, es compartirà en un acte públic el proper 30 de setembre, al Hub Social Barcelona. L’acte pretén ser un punt de trobada per tots aquells agents preocupats pels baixos nivells de comprensió lectora, amb l’objectiu de precisar en quin moment estem, quines són les causes, posar en valor les iniciatives d’èxit diferents agents i centres educatius i debatre al voltant de les propostes viables que podrien revertir la situació. El programa i les inscripcions de la jornada ja estan obertes, s’hi pot accedir en aquest enllaç.
