Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Introducció
En el primer article vam voler constatar i fer evident que per dur a terme polítiques educatives públiques per a la petita infància i la família calia fer una revolta, un gir copernicà sobre les actuals polítiques econòmiques i legislatives de l’educació de la primera infància.
En aquest article volem reflexionar i establir paràmetres d’actuacions pedagògiques i organitzatives sobre aspectes educatius que incideixen en el dia a dia en el cicle de 0 a 3 anys, per plantejar propostes que puguin definir l’etapa d’educació infantil com a un marc integrat de l’educació de 0 a 6 anys.
Les ràtios a l’escola bressol
Tal com s’afirmava, entenem que no es pot supeditar no tenir unes ràtios de qualitat, donada necessitat de creació d’escoles bressol per dues qüestions bàsiques: per una banda, és un dret i una necessitat bàsica irrenunciable i per l’altre, no es pot mantenir la deixadesa i maltracte institucional per haver fet de forma insuficient la planificació i inversió necessàries per a la creació d’escoles bressol de qualitat.
Com ja s’ha reivindicat força vegades la normativa de Catalunya està molt per sobre de les recomanacions europees:
| Edat | Recomanacions europees / proposta ideal | Normativa de Catalunya (Decret 282/2006) |
| 0-1 any | 4 infants per educadora/r | 8 infants per educadora/r |
| 1-2 anys | 8 infants per educadora/r | 13 infants per educadora/r |
| 2-3 anys | 12 infants per educadora/r | 20 infants per educadora/r |
Tenim a l’abast evidències i diversos estudis que corroboren perquè és indispensable abaixar les ràtios i com pot afectar l’infant en l’atenció primerenca: Meta-anàlisi Bonnes Bowne (2017) (accés). Revisió sistemàtica: «Adult/child ratio and group size in early childhood education or care to promote the development of children aged 0-5 years».- 2022 (accés). O bé projectes emblemàtics com Abecedarian, Perry Preschool (accés).
Un aspecte important és l’impacte sobre el personal educatiu d’escola bressol: l’estudi realitzat a Dinamarca assenyala que les ràtios elevades estan associades amb més absència per baixes per motius de salut (absentisme curt), és a dir que, no només els infants, el personal també es veu afectat (accés a estudi). A l’apartat de l’escola ho expliquem amb més profunditat.
El psicòleg Vicenç Arnaiz qualifica de “bogeria” les ràtios de les nenes i nens de 0 a 3 anys i no hi ha per menys. La mida del grup i la igualtat d’oportunitats són essencials. Aquesta reflexió també convida a repensar com s’organitza l’acció educativa quan hi ha més d’una educadora o educador a l’aula. Comptar amb dos professionals no s’hauria de reduir a “més mans”, sinó a la possibilitat real de dividir el grup en moments clau, afavorint interaccions més individualitzades, sobretot amb infants. Reduir la ràtio és important, però no n’hi ha prou: cal reorganitzar temps i espai per garantir que tothom pugui ser atès individualment en les seves necessitats.
Un pas endavant per reduir les ràtios: la codocència o parella educativa que s’ha de complir
El Parlament de Catalunya en la sessió 23 del 22 de maig de 2025 va aprovar una moció sobre la qualitat del primer cicle d’educació infantil. Entre d’altres aspectes s’insta el Govern a “Implantar progressivament la codocència o parella educativa durant el curs 2025-2026 com a mesura necessària per disminuir la sobrecàrrega dels professionals, fer decréixer les baixes laborals, evitar els canvis de referents a l’aula i garantir una atenció adequada als infants en les escoles bressol, reconeixent el dret dels infants a ésser atesos en condicions que permetin una relació educativa de qualitat i continuïtat, especialment en les etapes més primerenques del desenvolupament. Aplicar la codocència facilitaria garantir el compliment del Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil, en termes de benestar i documentació pedagògica i visual, elements que impliquen forçosament la codocència”.
Infants sense plaça a l’escola bressol i manca d’escoles
Quan es reclama el mapa escolar de les escoles bressol de Catalunya per tal de calcular la necessitat de places i d’escoles, ens trobem que no es pot fer cap planificació perquè es desconeixen les xifres bàsiques. Ja ho feia palès el darrer Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, quan van avaluar d’implantació de les escoles bressol entre els anys 2005-2008 que s’havia treballat en xifres que no mostraven la realitat i previsió per a planificar les escoles bressol necessàries. La xifra de famílies que han sol·licitat plaça i no l’han obtinguda es desconeix. Malauradament, aquesta xifra no es publica i indueix a fer càlculs alternatius per aproximar-se a la realitat. A la fi, és una exigència que es doni a conèixer les xifres oficials.
Hem realitzat un estudi de camp a través de diverses fonts: les notícies dels mitjans de comunicació sobre les dades dels ajuntaments, les dades de l’IDESCAT sobre naixements a Catalunya, la demanda i les famílies que desisteixen per considerar que no poden entrar o que no tenen ingressos. Aquestes xifres són aproximacions i depenen directament del supòsit sobre la proporció d’infants que realment volen una plaça pública. El resultant del càlcul se situa entre 16.500 i 18.000 infants que no han obtingut plaça a una escola bressol pública. Aquesta xifra considerem que encara podria ser més alta donada la idiosincràsia de les famílies en valorar que es vol accedir a una plaça.
De les dades recollides i de l’estudi de camp podríem suposar una estimació global en tant que el 45% de les famílies que sol·liciten plaça pública no l’obtenen. Al voltant del 60% de les famílies amb infants de 0 a 3 anys demanen plaça pública (segons estudis IMEB/ACM, 2023). Això ens podria situar en dades per al curs 2024-2025 en una estimació raonada entre 55.000 i 60.000 infants a Catalunya no tenen plaça pública d’escola bressol.
Aquesta xifra no implica que tots quedin sense cap opció educativa (assistència a espais familiars, espais nadó o altres serveis). Però sí representa el dèficit de cobertura pública: unes 60.000 places públiques addicionals serien necessàries per atendre la demanda fins a un 70 o 80%. Les zones més tensionades són Barcelona, Vallès Occidental, Maresme i Girona ciutat, segons premsa i ajuntaments.
Els panels de l’observatori de l’educació local, publicats per la Diputació de Barcelona, han copsat la realitat de les polítiques educatives locals i analitzar i posar a l’abast del territori la informació sobre la realitat de les escoles bressol municipals. Rafael Ribó, com a Síndic de Greuges de Catalunya, va abordar reiteradament el dèficit de places d’escola bressol pública (0-3 anys) als seus informes anuals i monogràfics sobre l’estat dels drets de la infància i l’educació entre 2015 i 2022. La seva argumentació anava dirigida cap a la desigualtat territorial i social i, especialment, molt desigual segons el municipi o comarca. Malauradament, aquesta desigualtat denunciada que generava discriminació territorial i afectava el principi d’equitat en l’accés a l’educació primerenca avui dia encara continua totalment vigent.
Considerem que la Generalitat vulnera el principi d’igualtat d’oportunitats per la manca de places públiques i gratuïtes impedint l’accés a moltes famílies vulnerables. Això comporta que els infants amb menys recursos no es poden beneficiar dels avantatges educatius i socials de l’educació 0-3, vinculant aquesta mancança amb l’ampliació de la bretxa social i educativa des de la primera infància.
Per tot plegat, calen mesures d’urgència com el cofinançament just i actualitzat de la Generalitat envers els municipis, ampliar progressivament l’oferta pública de places fins a cobrir almenys el 80% dels infants de 0-3 anys, per arribar a la universalitat. Cal prioritzar l’accés gratuït per a famílies amb menys recursos o en situació de risc, per arribar a la gratuïtat total.
Tanmateix, cal integrar l’educació 0-3 dins del sistema educatiu amb el mateix reconeixement que el segon cicle (3-6 anys) per tal que l’educació 0-3 com a dret i no com a servei assistencial, ja que les escoles bressol són una etapa educativa essencial en el desenvolupament de l’infant. Per això, creiem que no es pot trivialitzar la importància pedagògica de l’etapa 0-3 i deixar-la fora de les prioritats pressupostàries. A la fi, es tracta d’un enfocament de drets, posant l’infant al centre de la política educativa.
Les escoles bressol per les quals vam lluitar i de les quals en volem la continuïtat
En el llibre “Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona. Memòria històrica 1932-2007” de Montserrat Bastardes Porcel (Edició Ajuntament de Barcelona, 2018), ens relata que les escoles bressol municipals de Barcelona no han estat un fenomen estàtic: han viscut lluites socials i educatives, innovació pedagògica i demandes socials, tot plegat per reivindicar que la consolidació del servei públic de 0-3 anys requereix continuïtat política, compromís pressupostari, adequació als contextos socials canviants i la implicació de la comunitat (famílies, educadores, etc.). Perquè l’aposta per la petita infància ha de ser vista com una inversió social, no només com una despesa o servei subsidiari, sinó com un element clau en la igualtat, en el desenvolupament educatiu i en el benestar de la ciutat. De la mateixa manera en Josep González Agàpito en l’article “Temps era temps: Guarderies en lluita (1976-1077)”, publicat a la revista Infància, educar de 0 a 6 anys, també ens parla de les lluites i la reivindicació de l’escola bressol com educació. Són els nostres orígens que ens han portat fins avui.
Encara avui els nens i nenes segueixen tenint problemes per ser reconeguts com a persones. Això dificulta que cristal·litzi la idea que entre els drets fonamentals hi ha el dret a l’educació. Així, la reflexió sobre la identitat dels nens i les nenes és l’origen de la nostra capacitat de reflexionar positivament sobre com organitzar, planificar i dur a terme les oportunitats educatives que els oferim. Aquestes reflexions són de la mà d’Aldo Fortunati i Gloria Tognetti, a la revista Infància (juliol, 2019).
Com més petits són els nens, més dificultats tenim per afirmar i reconèixer la seva identitat com a persones, per això l’abast dels serveis educatius encara és limitat, especialment quan parlem de nens i nenes en els tres primers anys de vida. Avui, a Catalunya (on quasi la totalitat d’infants de 3 a 6 anys assisteixen a un servei educatiu), menys d’una quarta part dels nens i nenes de 0 a 3 anys tenen la possibilitat de participar en una experiència educativa fora de la família. Els serveis educatius per a la primera infància poden ser considerats, en primer lloc, un context privilegiat de trobada i confrontació entre identitat i diversitat. Es caracteritzen per la flexibilitat i l’obertura, i per l’oferta d’oportunitats i condicions que, a través d’experiències i processos, transformen les potencialitats dels infants en accions i pensaments que determinen aprenentatges diversos, personals i col·lectius.
La idea dels nens i les nenes com a protagonistes és una premissa del Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil i diu així: “Reconèixer la identitat dels nens i nenes com a persones ens porta automàticament a considerar-los com a subjectes que intervenen activament i constructivament en els processos del seu creixement i desenvolupament. Pensar en un nen protagonista en els processos de la pròpia educació condueix inevitablement que s’ha de construir al voltant de la nostra capacitat d’oferir a nens i nenes oportunitats i experiències que facin possible, a cadascun d’ells, d’acord amb els camins individuals i diversos, participar com a protagonista actiu i constructiu”.
L’espai i el temps i la documentació pedagògica són fonamentals en el planteig de l’escola bressol que volem. L’espai pot fer que la predisposició del context educatiu sigui més completa, i hem de pensar que es converteix en un tercer element real en relació amb el personal educatiu i amb els infants. Un espai adequat fa valdre les oportunitats i conté aquesta xarxa d’oportunitats que poden sostenir favorablement el desenvolupament de les experiències dels nens i les nenes, i també sostenir la possibilitat de l’adult en el desenvolupament de les experiències. El temps és necessari per a la conquesta de l’autonomia en les accions i els pensaments, i també en aquest cas és fonamental la possibilitat de poder experimentar i perseverar en la possibilitat de cercar diferents estratègies per aconseguir el propi objectiu perquè cada nena i nen pugui trobar la solució personal entre les moltes possibilitats que poden existir.
El Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil no fa èmfasi a la documentació pedagògica, el fet de programar i documentar les experiències per una pedagogia reflexiva. En aquest context, la documentació és un instrument i un costum necessaris perquè l’equip educatiu aconsegueixin evidenciar i donar sentit als processos observats, tant individuals com col·lectius, restituint visibilitat a les competències dels nens i nenes sense produir fragmentacions, sinó contextualitzant-ne la interpretació. La documentació també permet un seguiment permanent de la força del projecte educatiu i de l’eficàcia de l’acció educativa com a mestres i equip d’escola, i això implica que s’han de compartir a l’equip de l’escola i consolidar-se a la pràctica quotidiana i, per això, l’observació i la documentació han estat i són eines molt importants.
Compartir reflexions amb les famílies per regenerar les estratègies educatives: posar al centre el protagonisme dels infants acaba produint l’efecte que les famílies, de manera més conscient, també siguin protagonistes de la seva responsabilitat educativa. Per això, en primer lloc, és important compartir amb les famílies el plaer que experimenten personalment i envers els nens i nenes individualment o en grup a l’hora d’aplicar estratègies específiques en relació amb els altres i en la relació amb les situacions, els objectes i els materials nous o inusuals, pensant que aquesta és la base per als futurs aprenentatges.
Entenem que durant tota la infància és molt important prioritzar les oportunitats davant de la perspectiva que els nens i nenes arribin ràpidament als resultats. L’escola podrà funcionar millor amb el nombre d’infants adequat i les mestres i els mestres necessaris, així com si, en els primers anys de vida, l’educació no s’ha guiat per l’ànsia que les nenes i els nens facin tots la mateixa cosa, de la mateixa manera i alhora, sinó que ha estat capaç de valorar les potencialitats que cada infant individualment pot posar en joc de manera activa, constructiva i creativa en els camins del propi creixement.
Les condicions laborals de les i els mestres de l’escola bressol
La problemàtica laboral del personal educatiu de les escoles bressol és complexa i multifactorial essent els àmbits de conflicte i reivindicació arreu de les escoles de Catalunya i l’Estat espanyol, però també podem observar referències europees. Infravaloració del cicle 0-3: encara hi ha una percepció social de la bressol com a “guarderia” i no com a etapa educativa fonamental.
En quant precarietat laboral, els salaris del personal educatiu de l’escola bressol són molt inferiors als d’altres professionals de l’educació, tot i tenir una responsabilitat educativa i emocional elevada. Hi ha una alta rotació, temporalitat i contractes de substitució deficients, igual a la de les altres etapes de l’educació.
Això és fruit de les desigualtats entre models de gestió municipalitzada o externalitzada degut a plecs de condicions contractuals entre ajuntaments i empreses. Les escoles bressol municipals de gestió directa ofereixen millors condicions laborals (convenis propis, estabilitat, plantilla pública). Les escoles externalitzades (gestió indirecta) pateixen pitjors condicions: sous més baixos, jornades irregulars, menys vacances, major pressió laboral amb fragmentació de convenis. Amb més gravetat pateixen el personal de cuina i neteja, professionals indispensables a l’escola bressol i que han de formar part de l’equip de l’escola.
Les condicions de treball i càrrega laboral pateixen de tenir les ràtios elevades, haver de realitzar tasques múltiples: a més de la funció educativa, les educadores assumeixen funcions de cura, neteja, alimentació, gestió d’aula i relació amb famílies. També es constata la manca de temps no lectiu: no sempre es reconeixen hores de coordinació, preparació o formació dins la jornada laboral. En quan a formació existeix un desajust entre formació i categoria laboral: moltes educadores tenen estudis universitaris (Grau en Educació Infantil), però el conveni les classifica en categories de tècniques mitjanes i respecte a la formació permanent i en programes d’innovació pedagògica per al personal de bressol és escassa i no s’inverteix, cosa que és greu davant les noves situacions de necessitats educatives dels infants o l’establiment de les relacions i les necessitats familiars.
Conciliació i salut laboral
En aquest àmbit és on es presenten més problemàtiques laborals que afecten directament el personal educatiu, amb horaris amplis i dificultats per conciliar vida laboral i personal, especialment en períodes de jornada intensiva o serveis d’estiu. Com hem evidenciat, existeix baixa protecció davant riscos psicosocials i manca de protocols clars sobre càrrega emocional i relacional: els ritmes físics i emocionals són exigents, amb impacte en la salut laboral (estrès, lesions musculars, cansament emocional).
Referint-nos als aspectes sobre salut laboral nombroses evidències assenyalen la pressió laboral com a desencadenant de les baixes per malaltia. Tanmateix, les mesures preventives o bé pal·liatives enfront de la pressió laboral són escasses o poc eficaces. En l’estudi esmentat anteriorment a l’apartat de ràtio per infant, presenta un estudi sobre educadores i educadors d’escoles bressol danesos com a cas per analitzar si la pressió laboral mesurada per la ràtio infant-mestre és constatable. És a dir, si el nombre d’infants per mestre en una escola, afecta l’absentisme per malaltia dels mestres, tenint en compte l’especificat educativa, les característiques del lloc de treball i les característiques dels antecedents familiars dels infants a les escoles. En l’estudi es realitzen estimacions per a dos períodes de temps, 2002-2003 i 2005-2006, utilitzant el mètode generalitzat de diferents moments al llarg de la jornada i de la ràtio infant-mestre com a instrument. Com a conclusió, les estimacions presenten certes dificultats, però en general els resultats indiquen que la ràtio infant-mestre està positivament relacionada amb les baixes per malaltia de curta i llarga durada per a les i els mestres de l’escola bressol.
Les reivindicacions portades a terme pels sindicats per col·lectius d’escoles bressol cada vegada són més nombroses: Granollers, Caldes de Montbui, Barcelona, La Selva, Terrassa, L’Hospitalet, el Vallès o el Tarragonès són només uns exemples de les mobilitzacions que es duen a terme i fent xarxa s’aconseguirà reeixir més en les reivindicacions, davant la situació que es relata. Una xarxa que la recent Plataforma 0-3 de Catalunya té com a objectiu donar impuls i suport. També cal esmentar les mobilitzacions de les famílies que tot i les dificultats per fer-se sentir, cada vegada són més nombroses i van també acompanyades del personal educador de les escoles bressol.
Cal un nou mapa escolar de les escoles bressol públiques de Catalunya
Recentment, s’ha publicat a la premsa comarcal que el municipi de Riner ja disposa del primer cicle d’Educació Infantil. Des d’aquest curs, l’Escola Rural de Freixenet acull aquest servei, que acull 14 alumnes que van des de l’etapa d’Infantil fins a la de Primària. L’alcalde explica que en els últims 15 anys la pèrdua de població ha estat considerable i preocupant, i el nou servei d’escola bressol ajudarà a revertir la dinàmica tot ajudant a atraure i establir-se al municipi noves famílies i consolidar les ja existents tot garantint, també, el futur de l’escola rural.
Aquest és un clar exemple de la necessitat d’elaborar un mapa escolar de l’escola bressol a Catalunya, per això el dèficit d’oferta pública existent al nostre país, fa encara més d’agreujant aquestes situacions. Caldrà, doncs, un nou pla de creació places públiques d’escola bressol per tal de permetre atenuar els dèficits d’accessibilitat i les desigualtats socioeconòmiques degut a diferents factors que volem analitzar i actualitzar una normativa que ha quedat obsoleta després de més de 20 anys en què es va legislar.
La Llei 5/2004, de 9 de juliol, va establir la “creació d’una xarxa pública de llars d’infants de qualitat”, amb la previsió d’oferir 30.000 noves places públiques durant el període 2004-2008. La norma preveia també l’elaboració del “Mapa de llars d’infants de Catalunya”, com a instrument de planificació territorial, per garantir una oferta suficient, equilibrada i equitativa.
Tot i els avenços inicials, el seguiment realitzat es va posar de manifest un compliment parcial i desigual dels objectius previstos i també degut a les retallades pressupostàries referent a l’escola bressol que va impedir consolidar un model universal i equitatiu d’escola bressol pública. El creixement no va ser suficient per assolir l’objectiu de cobertura universal ni per garantir la igualtat d’oportunitats en tot el territori. Les dades mostren que els municipis amb més capacitat econòmica i tècnica van poder desenvolupar més ràpidament la seva xarxa, mentre que zones rurals o de rendes baixes van quedar parcialment descobertes. El principi d’equitat territorial, central en la Llei 5/2004, avui dia segueix sense complir-se.
El sistema resultant és fragmentat i aquesta diversitat ha generat una manca d’homogeneïtzació en els criteris de qualitat, tarifació i accés. Es poden detectar diferències significatives entre municipis en qüestions com l’accés de famílies amb necessitats, la gestió externalitzada, les quotes, o l’existència de la tarifació. Aquestes disparitats comporten situacions de desigualtat educativa i social d’un mateix territori.
En el primer article parlàvem de la insuficiència estructural de finançament que ha tingut conseqüències en la qualitat dels serveis, en la renovació d’infraestructures i en la capacitat d’obrir noves places allà on més es necessiten. Considerem que la manca d’un finançament estable i previsible vulnera aquell l’esperit i els objectius del Mapa 2004-2008.
Davant aquestes mancances, creiem que s’han d’implementar una sèrie de necessitats i recomanacions per establir una escola bressol universal, assegurant una xarxa d’escoles bressol públiques, inclusives i de qualitat. Per això cal reforçar la planificació territorial a partir d’indicadors socials i demogràfics, no només de demanda registrada. Els municipis amb més vulnerabilitat socioeconòmica han de ser prioritaris en la creació de noves places i en l’assignació de recursos amb un imprescindible mecanisme estable de finançament.
La Generalitat ha d’assumir de forma clara i inequívoca el lideratge i regulació, fixant estàndards comuns per a totes les titularitats: ràtios, requisits d’espais, titulació del personal, gratuïtat i accés universal des de I0 A I2. La qualitat educativa ha de ser garantida com a dret, no com a opció. L’Educació Infantil de primer cicle és una responsabilitat pública indelegable. Els infants de Catalunya tenen dret a accedir a un entorn educatiu de qualitat, independentment del municipi on visquin o dels recursos de la seva família.
Cal, per tant, revisar el Mapa Escolar d’Escoles Bressol de Catalunya actualitzant-lo amb dades reals de cobertura, demanda i vulnerabilitat i de qualitat, amb una visió integral dels drets dels infants i de les seves famílies, garantint que el conjunt del País disposi d’una xarxa d’escoles bressol pública, equitativa. Només així es podrà complir l’objectiu que la Llei 5/2004 ja anunciava fa més dues dècades: fer de l’educació 0-3 anys una eina real d’igualtat i cohesió social.
Proposta d’un model integrat per a l’etapa d’educació infantil, de 0 a 6 anys
Proposem com a exemple d’organització, gestió i finançament un model que s’ha volgut implementar a Itàlia que tot i hi ha diferències amb Catalunya i que podria arribar a ser la creació d’un sistema integrat 0-6 anys que pot esdevenir un marc educatiu i institucional per garantir la continuïtat pedagògica i organitzativa entre el primer cicle i els serveis educatius per a la primera infància (0-3 anys) i el segon cicle de l’escola infantil, de 3-6 anys, sense que això signifiqui que l’escola bressol perdi el seu caràcter i especificats que s’han reivindicat i treballat.
Objectius generals del sistema integrat
Els objectius generals d’un sistema integrat de 0 a 6 anys han de garantir els drets dels infants i l’atenció educativa i social des del naixement (un sistema educatiu que hauria d’estar basat en el cicle 0-8, que de moment deixarem a banda, ja que el considerem més coherent en l’acompanyament del desenvolupament dels infants), han de promoure l’equitat i la igualtat d’oportunitats i lluitar contra la pobresa educativa. Cal assegurar coherència i continuïtat pedagògica del 0-6. Tanmateix, el paper transcendent i la creació de xarxes territorials d’educació ha de ser valorada des de la corresponsabilitat.
Disposem d’un currículum integrat d’Educació Infantil, però cal assegurar que els valors d’inclusió, el benestar i la participació familiar siguin eixos centrals.
Disposar d’un marc normatiu efectiu i consolidat
Com hem comentat anteriorment, la necessitat d’un finançament estable i consolidat com a objectiu bàsic per ampliar la necessitat de places publiques d’escola bressol i serveis educatius de la primera infància, amb la premissa necessària per desenvolupar un model de qualitat pedagògica, erradicant l’actual dèficit inferior del 33%, de cobertura. I un finançament que pugui donar la cobertura necessària.
S’ha de bastir amb un marc normatiu consolidat: reforma de la LEC on estableixi que el primer cicle d’educació infantil està integrat en l’etapa, amb totes les garanties, tal com està el segon cicle, tot i que segueixen sent ambdós no obligatoris.
És necessari la revisió del Decret 282/2006 per ser un document insuficient i obsolet que permet i legitima una educació dels més petits sota mínims i que hauria de ser substituït en tots els seus apartats per assegurar la qualitat i el bon fer professional, regulant el sistema integrat 0-6 amb l’0bjectiu: garantir igualtat d’oportunitats educatives, equitat, inclusió, qualitat i continuïtat educativa entre els 0 i 6 anys.
Caldria introduir la idea d’un sistema públic coordinat entre serveis educatius (0-3) i escoles d’infància (3-6), amb la participació dels municipis.
Estructura del sistema
L’estructura del sistema parteix de l’aposta política de creació d’escoles bressol públiques a través d’un mapa escolar per donar resposta a totes les necessitats que es requereixin. A aquesta estructura pública cal afegir els serveis integrats d’espais de joc i espais familiars i de cures i els serveis educatius multidisciplinars: salut, serveis socials, atenció necessitats educatives i serveis d’assessorament que els ajuntaments podrien coordinar.
Coordinació i continuïtat 0-6
Es proposa un sistema integrat on es garanteixi la interconnexió i amb una planificació educativa preservant la qualitat, poder establir escoles infantils de 0 a 6 anys. S’han endegat projectes de “Modelatge entre centres” de formació comuna i traspàs d’experiències però malauradament no han tingut continuïtat ni establint canvis estructurals.
Una coordinació facilita i procura la continuïtat curricular tal com s’estableix en el Decret 2023, amb programes educatius coherents i processos d’acollida comuns.
Personal educatiu
- 0-3 anys: Hauria de comptar la formació universitària específica i equiparable dels diferents professionals per arribar a una codocència pel que fa a la parella educativa i la corresponsabilització de les tasques.
- 3-6 anys, amb titulació de grau i accés per via docent.
- En ambdós cicles, les ràtios s’haurien d’establir d’acord amb els criteris de qualitat imprescindibles.
- Establir un pla de promoció de la formació conjunta i la coordinació pedagògica unitària.
Implementació territorial
La implementació hauria de ser gradual, atenent-nos a criteris de necessitats socials i estructurals i segons àmbits municipals, amb un temps per tal d’arranjar les situacions de mancances i externalitzacions que s’estan patint avui dia.
Els municipis que ja tenen experiència prèvia i treballen des de les bones pràctiques haurien de servir com a models de referència. El Govern de la Generalitat hauria de consolidar aquesta experiència i estendre-la a tot el país.
Part final
A la tercera i darrera part d’aquest conjunt de visions de l’educació de la primera infància volem centrar-ho en la reflexió i debat sobre la família, la societat i quina relació pot tenir en el desenvolupament i educació de la primera infància, acabant per relacionar el conjunt de propostes que hem anat comentant.
