Opinió

La societat i la família envers la petita infància i l’escola bressol

Introducció

Aquesta és la darrera part del monogràfic que hem dedicat a l’educació de la primera infància, com a cures necessàries i com integrant del sistema educatiu i de l’etapa d’educació infantil. A la primera part, hem fet palesa la necessitat d’inversió pública i finançament urgent sobre el 0-3 públic. A la segona, exposem els dèficits i carències estructurals a nivell de places públiques, mancances laborals i una proposta temporalitzada de com es pot integrar un sistema educatiu 0-6. En aquesta tercera part proposem una reflexió sobre el concepte i serveis de la primera infància que ofereixen la societat i les famílies, amb breu referència al que pot significar cap a l’escola, per acabar fent un resum dels principals paràmetres, a tall de taula reivindicativa.

Mentre estem acabant d’enllestir aquest article, tenim notícia que s’està negociant a nivell estatal l’esborrany del projecte de llei per abaixar les ràtios i més hores no docents: com sempre, al primer cicle de l’educació infantil es deixa a banda, de la nova regulació. La regulació de nombre d’infants també ha d’incloure al primer cicle de l’etapa d’Educació Infantil en la forma i progressivament que es puguin pactar.

Què pensen les famílies i la societat sobre l’educació de la primera infància

De l’enquesta del CIS (2009) fins al baròmetre de l’educació (2025)

Podem trobar força documentació sobre l’educació en general, però sobre la primera infància n’hi ha poca, és limitada i molt dispersa. La primera que coneixem a nivell institucional és la del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el baròmetre de febrer -estudi numero 2.788 -, de l’any 2009 (enllaç) .

Analitzant de forma resumida l’enquesta del CIS, observem una tendència per justificar la conveniència de l’escolarització primerenca per raons de conciliació i, alhora, posant més èmfasi, per raons educatives i reducció de les diferències culturals i socials. També es valora molt alt la qualificació de les professionals i el grau d’empatia i tracte emocional envers els infants i la relació familiar. Pel que fa al tipus de titularitat dels centres es valora que un centre públic proporciona una educació infantil primerenca de millor qualitat i seguretat.

L’alt valor que la societat i les famílies atorguen a l’educació primerenca indica que la comunitat educativa en el seu conjunt reclama a les administracions públiques plantejaments i polítiques per atendre quines són les necessitats de la primera infància i de la societat en general, especialment pel que fa a les famílies amb infants més petits.

Un estudi més actual, del setembre de 2025, que s’ha elaborat des de la càtedra UAM (Madrid) és el I Baròmetre EducAcció: percepció del sistema educatiu a Espanya 2025 (enllaç), com a conclusió proposa un moviment ciutadà corresponsable i sòlid, transversal i sostenible per reforçar la participació i donar valor a les evidències. L’objectiu seria avançar cap a una educació com a un compromís compartit i sostenible perquè “l’educació és una necessitat no negociable”. En aquest sentit, considerem que avui dia pren en un gran valor els moviments reivindicatius com La Plataforma 0-3 de Catalunya, entitats i sindicats que treballen per la dignificació del 0-3 com a primer cicle de l’etapa de l’educació infantil.

Els estudis, informes i dossiers que diverses institucions han elaborat sobre la petita infància

En l’àmbit dels estudis i dossier sobre la petita infància podem trobar molts informes i varietat d’estudis sobre la petita infància. Contrasta aquesta apreciació per la mancança d’una política educativa coherent i per la necessitat d’establir uns paràmetres, planificacions i objectius de desenvolupament i atenció de les necessitats de la petita infància i la família. Alhora, podem constatar que aquesta varietat és un tret característic de l’educació de 0 a 3 anys quant a saber què i com hem de fer política educativa perquè no tenim constància que hi hagi un element de lligam i comú, que faci o serveixi per establir un model educatiu i de cures de l’educació primerenca. Pel que fa al Govern de la Generalitat o el Departament d’Educació no tenim coneixement de cap estudi. En tot cas, relatem uns quants informes emesos per institucions per donar relleu al que plantegem:

Estudis socials i econòmics

• Cambra de Comerç de Barcelona: estudi de l’Observatori Dona Economia Empresa La gratuïtat del sistema públic d’escoles bressol – (enllaç premsa) – (enllaç dossier)
• Consell treball econòmic i social de Catalunya – Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya – Proximitat i accessibilitat dels principals serveis educatius. L’educació infantil de primer cicle (pàgina 110) – (enllaç dossier)

Polítiques públiques i escola bressol

• Ivàlua – Institut Català d’avaluació de Polítiques Públiques – Invertir en educació i atenció a la primera infància és una via efectiva per lluitar contra la pobresa infantil – (enllaç) – (enllaç dossier) –  Què funciona per reduir la pobresa infantil durant les primeres etapes de la vida? – (enllaç) – Polítiques contra la pobresa infantil en l’etapa 0-3 – (enllaç)
• Diputació de Barcelona – Observatori de l’educació local. Cercles de comparació d’escola bressol – (accés web i documentació)
• Diputació de Barcelona – Panels d’escoles bressol municipals (enllaç web i documentació) – Dossier/informe: Les escoles bressol municipals: estat de la qüestió (2019) – (enllaç) – Diba, compromesa en l’educació de la petita infància (revista núvol) – (enllaç)
• Ajuntament de Barcelona – Pla per l’educació i criança de la petita infància (2021) – (enllaç) – Informe “Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals” (2022) – (enllaç) – El model d’escola bressol municipal (enllaç) – (dossier enllaç)

Projectes de recerca i estudis

• Institut Infància i adolescència – Institut Metròpoli – Educació i criança petita infància – (enllaç). Informe “Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals” (2022) – (enllaç)
• Institut Metròpoli – Informe Oportunidades Educativas en Barcelona, 2024 – (enllaç)

Polítiques estatals

• Ministeri d’Educació – Ministeri d’assumptes socials- Encuentro nacional educación y gobiernos locales (2023) – (enllaç) – Retos y educación entre los 0 y 3 años (2023)– (enllaç)

Eurydice – OCDE

• Plataforma de polítiques nacionals a Europa Polítiques per a la primera infància, 2025 – (enllaç) – Educación y Cuidado de Primera Infancia a Europa (EAPI 2019) – (enllaç)
• Educació i cura de la primera infància, 2025 -OCDE – (enllaç)
• Dades clau sobre l’educació i l’atenció a la primera infància a Europa, 2025 – (enllaç)

Les enquestes de satisfacció del servei educatiu d’escola bressol

La Diputació de Barcelona disposa de diverses eines o iniciadors. Per una banda interna, per valorar la gestió de les escoles bressol municipals (enllaç). Però també, en el seu àmbit de suport i gestió a les escoles bressol municipals disposa d’indicadors de satisfacció per part de les famílies (enllaç). Posem com a exemple, Mataró (enllaç) o bé La Llagosta (enllaç).

A la finalització de cada curs escolar, el servei educatiu de força ajuntaments elaboren una enquesta de satisfacció per copsar quina valoració per part de les famílies dels infants matriculats als centres. A vegades també són per a les professionals que hi treballen.

Hem fet recull i buidatge d’almenys 15 enquestes corresponents a tants ajuntaments i normalment el grau de contestació és mitjà, pels voltants del 55% de les famílies matriculades. La puntuació global que s’atorga és alta, de 8,5 punts. Les respostes de les famílies es mantenen en nivells similars, cosa que fa indicar un índex molt elevat de satisfacció. Els elements que més valoren les famílies són el tracte respectuós als infants, el personal educatiu, els espais i els projectes del centre.

En aquesta visió general també cal tenir en compte un factor essencial, que és el tracte i la professionalitat dels professionals de l’escola bressol, cosa que és un tret característic de l’educació de la primera infància i que ja des dels primers anys de les escoles bressol es va crear com a l’objectiu principal quant a l’educació, la familiarització i el tracte als infants i les famílies.

També podem observar que hi ha reivindicacions i malestars molt generalitzats. En el sentit de reclamar la qualitat educativa, els espais adequats, l’accés universal i les reivindicacions que es fan conjuntament mestres i famílies. Altres reivindicacions i demandes són sobre què pensen les famílies del servei educatiu (ràtios) i com es cobreixen les necessitats (calefacció, aire condicionat, seguretat, serveis públics externalitzats, per exemple. Podem dir que són “les altres enquestes, reals”, de les famílies sense plaça, protestes per infraestructura edificis, empreses de cuina o reivindicacions per la qualitat i reconeixement, qualitat de serveis de la infància i sensibilitat social i urbana. Pel que fa al malestar, no podem oblidar i tenir en compte què pensen les famílies que no poden entrar a l’escola o quin és el recorregut de les famílies que no tenen accés a serveis de cures, espais familiars o altre servei social, de salut o d’atenció psicològica. És la gran majoria silenciosa que no pot expressar els seus malestars i reivindicacions.

Pel que fa a la valoració de les professionals, pensem que és el fet de les reivindicacions laborals i de qualitat d’escola, com per exemple ràtios, suport educatiu, necessitats educatives, que es reflecteixen en el si dels comitès d’empresa i representació sindical és on podem valorar el grau de “satisfacció”, que normalment es manifesta en lluites laborals i per la qualitat educativa.

Estudis a nivell de tesi doctoral sobre les necessitats de les famílies i els infants

En aquest apartat, volem recollir evidències contrastades i estudiades per donar valor actual a les tendències i poder fer les reflexions oportunes. Fem esment a tres tesis doctorals recents que ens poden aportar dades i conclusions per tal de fer les reivindicacions que són necessàries per part de col·lectius i moviments i per argumentar la formulació de polítiques a escala estatal, de Catalunya i a escala local/metropolitana, i també van en la línia de les propostes que estem fent en aquests articles.

La cura de la primera infància. Desigualtats socials i territorials a la metròpolis de Barcelona. Doctora Lara Navarro-Varas (enllaç tesi) – (citem estudi) – Institut Metròpoli – (enllaç)

L’autora de la tesi ens parla que en un context marcat per la importància creixent de l’educació i l’atenció de la infantesa primerenca com un dels instruments de la política social més rellevants per a la pobresa i la desigualtat, aquesta tesi doctoral se centra en l’anàlisi de la cura a Espanya en l’última dècada i en el seu corresponent a nivell local. També fa esment dels diferents recursos de cura per als infants menors de tres anys en el període 2006-2016 així com per examinar el paper del públic en la reproducció i en l’accentuació d’aquest. Així mateix, des de l’ús que les famílies realitzen dels diferents models de cura i des de l’oferta pública de serveis d’educació i atenció per a la primera infància acotada a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Davant el limitat sistema de llicències parentals, la manca d’una prestació econòmica universal per fill a càrrec i l’escassetat de serveis, els existents no estan dissenyats perquè les famílies de recursos menors se’n beneficiïn més. La descentralització dels serveis a les comunitats autònomes i l’alt grau d’autonomia traslladat alhora a l’administració local, perfila diferents models que no són aliens a la igualtat d’oportunitats. L’heterogeneïtat de l’oferta pública entre els municipis metropolitans dibuixa un escenari divers al que són més sensibles els infants amb menys recursos econòmics. El municipi de residència condiciona extraordinàriament l’accés als serveis de titularitat pública dirigits a la primera infància. Mentre les famílies amb més capacitat adquisitiva es mostren més resilients a la diversitat territorial, les situades a la cua inferior de la distribució són molt més vulnerables. Tal com finalitza la seva tesi, els arguments oferts poden resultar interessants en la formulació de polítiques a escala estatal i a escala local/metropolitana, i també van en la línia de les propostes que estem fent en aquests articles.

La importància del cost dels serveis d’educació i atenció de la primera infància – (enllaç tesi)– citem: Navarro-Varas, Lara. «La importància del cost dels serveis d’educació i atenció de la primera infància en l’ocupació laboral femenina de la metròpoli de Barcelona». Papers: revista de sociologia, 2022, vol.VOL 107, núm. 3, p. e3076

Els serveis de la primera infància, el 0-3, es constata que no són universals ni gratuïts i subjectes, a més, a una accentuada dispersió administrativa que es tradueix en un entramat heterogeni quant a disseny, accés i qualitat.

Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren que el sistema de preus adoptat per la majoria dels municipis de la metròpoli de Barcelona no només no té un efecte redistributiu, sinó que contribueix a ratificar un impacte de la maternitat diferencial atenent la posició socioeconòmica. La tarifació social aplicada als serveis d’ECEC constitueix una eina potencial en termes d’equitat, però no és una fórmula màgica per resoldre les debilitats o els obstacles d’accés existents.

La cura infantil i els efectes en la intenció de tenir més fills a Espanya. Dra. Maida Juni, Dra. Alba Lanau, Dr. Albert Esteve (enllaç tesi) – citem estudi: Juni García, M. E., Lanau Sánchez, A., & Esteve Palós, A. (2025). El cuidado infantil y sus efectos en la intención de tener más hijos en España. Papers. Revista De Sociologia, 110(1), e3285. https://doi.org/10.5565/rev/papers.3285

Aquest estudi analitza la relació que hi ha entre les estratègies de cura infantil i la intenció de tenir més fills entre les mares amb fills de 0 a 3 anys a Espanya. Fins on sabem, aquest és el primer estudi que ha investigat l’associació entre les estratègies de cura infantil i la intenció de tenir fills.

Les autores de l’estudi suggereixen que la universalització de la cura infantil a l’etapa 0-3 basat en un model públic i estable podria influir positivament en la intenció de tenir fills i escurçar l’interval entre el primer fill i el segon, una transició clau per entendre la baixa fecunditat a Espanya. És probable que algunes parelles decideixin ajornar l’arribada del segon fill per no duplicar els costos de la cura a l’etapa infantil. Seria molt interessant observar si les transicions al segon fill són més o menys ràpides entre les famílies que disposen de serveis gratuïts i consolidats d’atenció infantil.

A banda de caracteritzar-se per la seva flexibilitat, la gratuïtat és un dels motius pel qual les famílies solen optar per aquesta opció de cura, sobretot les que són econòmicament més vulnerables. Pel que fa a la cura formal, els resultats destaquen la importància del sistema públic d’escoles bressol. Finalment, les autores corroboren que el fet d’assolir la universalitat i la gratuïtat de la primera etapa de l’educació infantil pot ser clau per millorar l’escenari de baixa fecunditat present a Espanya.

Les necessitats i carències que pateix la primera infància i la resposta des de l’escola bressol. Marginalitat, pobresa i malestars socials

Tant a Catalunya com a l’Estat es manté un dels nivells de pobresa i exclusió social més elevats de la Unió Europea. L’augment del cost de la vida, les dificultats per accedir a un habitatge i les desigualtats educatives i laborals agreugen una situació que condiciona el futur de milers de persones. Cal trencar el cercle de la pobresa i la marginalitat.

Per això contrasta una notícia publicada als mitjans de comunicació el passat 17 d’octubre on s’assegura que la pobresa baixa a Barcelona i els ingressos pugen a barris amb menys renda. Una enquesta sociodemogràfica del 2024 que mostra una millora econòmica general a la ciutat, amb menys pobresa i més renda, sobretot als districtes més vulnerables i afirma que els i les barcelonines guanyen més que fa dos anys i hi ha menys persones en situació de pobresa. Si bé les dades i estadístiques es poden valorar des de punts equidistants, és un fet constatat per moltes entitats que els nivells de pobresa i marginalitat es mantenen i creixen i que la ciutat expulsa a la seva corona metropolitana qui no té la renda suficient per poder sostenir un habitatge a Barcelona.

Per això ens fem ressò i ens solidaritzem amb el moviment Docent 080 i el manifest de denúncia Pel dret a l’habitatge digne:

“Els equips educatius (docents, socioeducatius i complementaris) de la ciutat de Barcelona diem prou! L’habitatge digne és un dret i no el podem deslligar del dret a l’educació. Barcelona és la província de l’estat amb més desnonaments durant el 2023. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), s’hi van practicar 1.255 (el 23% del total dels 5.302 llançaments executats a Catalunya). El perfil de família que viu situacions de desnonament és d’una dona sola amb fills/es a càrrec. En gairebé el 70% de desnonaments hi ha menors. A Barcelona, 37.831 alumnes viuen en situació de vulnerabilitat. Cada vegada més famílies dels nostres centres educatius viuen en infrahabitatges o en habitacions rellogades, donant-se situacions d’amuntegament i/o de manca de subministrament (aigua, gas i llum). L’emergència habitacional i la preocupació per cobrir les necessitats bàsiques són factors que incrementen el risc de patir problemes de salut mental. Reduir la quantitat de menjar o de saltar-se àpats per motius econòmics augmenta en un 12% els problemes de salut mental. La majoria de famílies desnonades són allotjades temporalment en hotels/albergs/pensions lluny de la seva escola, o fins i tot en altres municipis, la qual cosa compromet el dret a l’educació dels menors”.

“Aquesta dinàmica vulnera el dret a l’educació de joves i infants i impedeix que puguin seguir els aprenentatges amb normalitat. També expulsa les famílies de la ciutat, fent de Barcelona una ciutat aparador”.

“Per tot això, els equips educatius diem prou! L’habitatge digne és un dret i no el podem deslligar del dret a l’educació”.

En l’informe d’Ivàlua d’octubre de 2023 – (enllaç): “Què funciona contra la pobresa? Una revisió sistemàtica de les polítiques d’educació i atenció en la primera infància”. Compartim l’esperit d’aquest document que presenta l’evidència científica més recent sobre les polítiques públiques que poden contribuir a alleujar la pobresa infantil primerenca. La pobresa infantil és un fenomen multidimensional que cal abordar des de diverses perspectives. Aquest document se centra en el disseny d’intervencions per mitigar la pobresa econòmica entre les llars amb infants petits. Se centra en les intervencions que són particularment rellevants a les primeres etapes de la vida (és a dir, des del naixement fins als 3 anys), ja que s’ha demostrat que aquestes intervencions són les més rendibles. La revisió de l’evidència se centra en intervencions o experiències de països que són, en gran mesura, comparables a la situació econòmica, social i legal de Catalunya. Hem pogut evidenciar que la tarifació no ha assolit el seu objectiu principal perquè justament està basada en la precarietat que moltes famílies pateixen. En la mateixa línia, caldrà que la Generalitat de Catalunya revisi la política de preus públics per a les Llars d’Infants i doni exemple, aplicant la tarifació, tot i que podria ser capdavantera en la implantació de la gratuïtat tots els nivells del 0-3, tal com algun ajuntament ja ho està fent.

Volem posar en valor la proposta que treballem perquè l’escola bressol actuï com acollidora de la situació social i econòmica: Que la familiarització, les cures, les necessitats de temps i els espais pedagògics siguin resilients i la relació amb les famílies estigui establerta des de la base de les cures per tal de fer front als malestars emocionals que genera una societat.

Cal afermar el projecte d’escola com a projecte d’equip educatiu que treballi pels drets del infants, per prevenir les violències subtils que ens genera l’actual societat i les mancances de qualitat educativa com les ràtios i els drets laborals. Esdevenir centres educatius multidisciplinars o bé centres de la infància amb relació amb serveis socials, els serveis de salut, l’atenció i suport psicològic i el suport econòmic i social, per la dignitat de les famílies i els infants.

El benestar emocional de la petita infància

L’assaig filosòfic “L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure”, de Josep Maria Esquirol, Quaderns Crema, 2024, ens proposa endinsar-nos en el més profund sentit de la sensibilitat de l’educadora o educador. I l’escola, com a lloc protegit. Una escola que es resisteix, que revoluciona, en la qual no ha d’estar dominada per l’economicisme ni estar al servei de la societat. Des de la proximitat, com a fil conductor i clau, des de la reflexió i la meditació de les formes d’educar per repensar les coses i de la partença de l’educació de la cura. A l’escola dels petits infants cal preservar la proximitat i la mirada atenta que la “finestra de l’ànima” doni pas a la pregunta, a l’admiració i la necessitat ineludible del temps, per poder seguir la vida. Una escola que comparteix amb els altres, pròxima. Des de la forma, com a estat, a la vivència, com a procés lineal i l’aprenentatge, com a un procés reflexiu.

Projectes d’innovació social i cures dels infants. L’atenció a les famílies a nivell públic

Ens sembla que pot ser interessant poder relatar un projecte de cures que ens pot introduir novetats quant a l’atenció i la cura de la primera infància i la família.

Programa IGOP adreçat a famílies i infants. Parteix només d’una dotació econòmica concreta: cal finançament pel 0-3 estable i universal

L’educació i la cura en la primera infància, un àmbit on l’estat del benestar no ha aconseguit consolidar una cobertura universal, on la inversió social és clau per a la igualtat d’oportunitats i on les influències interseccionals en diverses dimensions de la desigualtat, com l’educació i les qüestions de gènere, són centrals. Aquests temes són tractats en l’estudi “Innovació Social i Reducció de l’Estat del Benestar” – (enllaç), analitza comparativament l’educació i l’atenció a la primera infància a Europa i d’altres països, per abordar les desigualtats socials, especialment quan es tracta de l’àmbit de l’educació i l’atenció a la primera infància.

Projecte multidisciplinar que té dedicació per a la cura primera infància. Cal treballar per fer esdevenir una cultura de la infància

El govern espanyol vol apostar per l’economia social i de cures s’invertiran 800 milions d’euros en el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) d’aquestes activitats. Cal saber que és un projecte global i que el que es destina a la primera infància pot ser una petita part. L’Ajuntament de Barcelona impulsa la que marca l’estratègia i les accions necessàries per abordar els reptes de les cures a la ciutat.

Actualment, l’accés als serveis de la primera infància d’ECEC varia a nivell global: mentre que alguns països compten amb una cobertura gairebé universal, d’altres encara lluiten per assolir nivells òptims d’inscripció en projectes escolars. Diversos governs han inclòs la universalització d’ECEC en les seves agendes polítiques i, actualment, la Unió Europea està considerant introduir com a objectiu per al 2050 un llindar del 50% de participació en educació per a infants menors de tres anys.

La proposta que presentem en aquests articles d’integració escola 0-6 ha de tenir l’especificat d’atenció primerenca (ECEC). Creació de serveis d’atenció i cures: espai nadó, espais familiars i projectes de cures

Com a resultat del procés combinat d’expansió de les polítiques públiques d’ECEC i de diversificació mitjançant iniciatives de base, els serveis d’ECEC inclouen actualment una àmplia gamma de programes, com ara escoles bressol a temps complet o a temps parcial, espais familiars, grups de criança, cuidadores infantils, programes de suport a la criança; des de serveis educatius basats en iniciatives tipus escola fins a la cura a la llar (amb una variació interna significativa). Aquesta diversificació, que malauradament no sempre és proporcionada per l’administració pública, reflecteix la necessitat d’oferir ECEC de qualitat, accessible i adaptada a tots els infants i famílies, independentment del seu origen o circumstàncies.

Tal com reflexiona Marta Pontnou en el seu article al setmanari Núvol – (enllaç): Les bones mares i les males mares: “Les educadores d’infantil són les pitjor pagades de tot el sistema educatiu, i ni són recanvis de mares ni minyones de canviar bolquers. Tenen una responsabilitat enorme i no poden ser el nostre pla “B”, sinó el nostre “A”. Són professionals d’educar i tenir cura dels nadons i no pot ser que l’alternativa a elles siguem sempre nosaltres, les mares, les dones, perquè sempre es parla en femení”.

“La millor opció i la que et fa més bona mare tampoc és la de quedar-te de cuidadora i renunciar a tots els teus drets com a persona. Voler tornar a la teva vida és un dret que tenim, i estem fartes que ens diguin com és la bona maternitat, com també que ens mirin amb cara de llàstima”.

“A les llars d’infants les criatures estan molt ben cuidades i difondre aquest missatge de por a les qui estan pensant a deixar-hi la seva canalla, no és necessari. Hi ha molts bons professionals, molt ben preparats, i de mares n’hi ha molts tipus. Que et deixin vuit hores en una llar d’infants no et fa pitjor persona, l’important és que quan arribis a casa, la família estigui de bon humor, t’estimi, t’abraci i t’acompanyi al llarg de la vida”.

Resum i recull de les propostes per a una escola bressol pública

RESUM DE LES PROPOSTES
Política Educativa	Gestió Generalitat	Planificació ajuntaments-universalitat-escola bressol
Legislació a modificar	LEC Decret 282/2006 Modificar reducció ràtios	Decret 21/2023 Documentació educativa+ Altres mesures legislatives
Finançament	Departament d’Educació	Revertir externalitzacions de les escoles bressol – Pla de xoc al món local per infrastructures Gratuïtat tots els nivells
Moció Parlament 77/XV 302-00095/15	Qualitat primer cicle d’educació infantil – Compliment	Mapa escolarització – implantar codocència – recursos per atenció diversitat – revisió estudis universitaris i tècnic –equiparar a mestres – qualitat espais – reducció ràtios
Mapa Escolar	Elaboració nou mapa	Infants sense plaça Creació d’escoles bressolPlanificar escola bressol rural
Qualitat escola	Abaixar ràtios – Espais saludables – Cures – Temps per infant	Necessitat educatives Suport i atenció especialitzada Serveis de salut, socials i atenció educativa
Mesures laborals	Titulació – Parella educativa en codocència jornada – Formació	Salut Laboral, drets i retribucions com a mestres, sense categories
Projectes d’innovació social i eductiva	Projectes de cures Projectes interdisciplinars	Atenció familiar i infant espais nadó, espais familiars
Mesures contra la pobresa i la marginalitat	Projectes d’escola	Suport social i global
Proposta model integrat 0-6	Establir comissió de treball Parlament-Etapa Educativa real	Pla d’atenció educativa i familiar 0-3

Conclusions finals

Hem fet un llarg repàs i esperem que aquestes reflexions puguin contribuir no solament a crear debat sinó en un canvi de maneres de pensar, legislar i fer estructures sòlides de consideració de la primera infància i la família. Treballar i planificar ara per un futur perquè s’estan menystenint uns drets bàsics. Hi ha situacions d’ofec que fa temps que existeixen i un crit d’auxili que no s’escolta.

Donar protagonisme a la petita infància és també treballar per una societat més justa, per la defensa dels Drets de l’infant i, en definitiva, pels Drets d’una humanitat més justa. No hi ha cap vareta màgica, però sí que tenim al nostre abast la lluita.