Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Psicomotricitat i l’Educació Física comparteixen l’ús del moviment com a eina educativa, però difereixen en el seu enfocament metodològic i pedagògic. Mentre la primera adopta una mirada global centrada en l’expressió, la relació i el desenvolupament emocional, la segona se centra en capacitats físiques i habilitats motrius, amb una orientació més tècnica i reglada (Urrea, 2011; Conde, 2015; Carbonell, 2018). Aquesta diferenciació ha generat debat entorn la seva continuïtat a Primària.
Ivón (2012) assenyala que, des del naixement fins als set anys, l’educació de l’infant és essencialment psicomotriu, fet que porta molts docents a defensar la seva continuïtat a Primària per tal que continuïn desenvolupant la seva eina més valuosa: el cos. Tot i això, Sáenz-López (1999) assenyala que la manca de temps i recursos en dificulta la complementarietat.
L’estudi sosté que la Psicomotricitat, lluny d’oposar-se a l’Educació Física, pot constituir-ne la base per a una intervenció més integral. Lagrange (1976) la considera una preparació respectuosa amb els ritmes del desenvolupament infantil, i diversos autors en defensen la prolongació més enllà d’Infantil per afavorir l’equilibri personal i la construcció del pensament (Lapierre i Aucouturier, 1985; Berruezo, 2007; Ibarrola, 2003; Bayot, 2004; Vayer, 1977). En aquest marc, es planteja la necessitat d’estendre la Psicomotricitat al cicle inicial de Primària, en benefici d’un desenvolupament global més complet i adaptat.
Metodologia
Davant la disparitat en la implementació de la Psicomotricitat a les escoles, la recerca es va proposar analitzar les pràctiques reals i la percepció docent sobre aquesta disciplina.
L’estudi s’ha desenvolupat des d’un enfocament fenomenològic, emprant un qüestionari semiestructurat validat per experts universitaris. Aquest inclou preguntes tancades, obertes i escales de valoració tipus Likert, cosa que permet una anàlisi mixta: quantitativa i qualitativa. L’objectiu principal és analitzar la presència de la Psicomotricitat al cicle inicial de Primària i conèixer la percepció del professorat sobre la seva continuïtat i relació amb l’Educació Física.
Es va partir d’una població diana que comprenia tot el professorat de les escoles catalanes. D’aquests, es va delimitar la població d’estudi sobre la qual ens vam centrar per respondre la nostra investigació, considerant així tots aquells docents en actiu dels 316 centres educatius amb els quals es va contactar. Finalment, la mostra real va estar formada per 52 docents de diferents zones territorials, fet que va permetre obtenir una mostra representativa que enriquís l’anàlisi.
Resultats
Un 26,3% defineix la Psicomotricitat com una disciplina pedagògica que integra desenvolupament, físic, emocional i cognitiu mitjançant el moviment. Alhora, destaca la seva funcionalitat en el joc, l’autoestima i la consciència corporal.
El 60,3% dels participants afirmen que la Psicomotricitat només s’implementa a l’etapa d’Educació Infantil, mentre que només el 3,4% la manté fins a 6è de Primària. És per això que el 59,6% dels docents consideren que hauria de continuar més enllà de l’Educació Infantil, almenys fins als 8 o 10 anys, mentre que un 34,6% la limitaria exclusivament a Infantil.
Pel que fa a la relació amb l’Educació Física, el 61,5% creuen que ambdues disciplines són complementàries. D’acord amb Conde (2015), la Psicomotricitat proporciona una base emocional i corporal que facilita l’assoliment de les competències pròpies de l’Educació Física. Malgrat ser complementàries, segons l’opinió dels enquestats, actualment seria complicat implementar-les alhora, a causa d’una mancança d’espais i recursos, així com d’una adequada formació inicial del professorat, per tal de diferenciar-ne ambdues (Carbonell, 2018).
Discussió
Els resultats posen de manifest que la Psicomotricitat continua tenint un paper rellevant en les primeres etapes del desenvolupament i que el seu enfocament no s’oposa al de l’Educació Física, sinó que el complementa. Segons Lagrange (1976), la Psicomotricitat no és una alternativa a l’Educació Física, sinó la seva base.
Diversos enquestats consideren que l’Educació Física prioritza l’adquisició de valors, normes i tècniques esportives, mentre que la Psicomotricitat fomenta l’autonomia, la consciència corporal i la regulació emocional des d’una perspectiva vivencial i simbòlica (Berruezo, 2007; Bayot, 2004). Aquesta complementarietat s’hauria de reflectir en una organització horària i curricular que permetés la convivència de totes dues disciplines, per així respondre a les necessitats motores, cognitives i emocionals de l’alumnat.
Un dels reptes destacats és la manca de formació específica i la confusió terminològica entre Psicomotricitat i Educació Física. Autors com Rojo-Ramos et al. (2022) insisteixen en la necessitat d’una formació inicial i contínua que diferenciï clarament els objectius, les metodologies i les finalitats de cada àmbit, per tal de poder-ho posar en pràctica.
Conclusions
La recerca conclou que la Psicomotricitat i l’Educació Física, lluny de ser excloents, són disciplines complementàries i necessàries per al desenvolupament integral dels infants. El moviment, entès des d’una perspectiva global, hauria de continuar sent una eina educativa clau al cicle inicial de Primària. Estendre la Psicomotricitat més enllà de l’Educació Infantil permetria acompanyar millor les necessitats evolutives dels infants, fomentant no només les habilitats motrius, sinó també la seva dimensió emocional i relacional. Alhora, aquesta continuïtat hauria d’estar sostinguda per una formació docent adequada, un reconeixement curricular explícit i unes condicions materials i horàries que en permetin la implementació real.
Referències bibliogràfiques
Carbonell, T. (2018). La educación física y las relaciones sociales en educación primaria. INFAD Revista de Psicología, 1, 269-282. Recuperat de https://dehesa.unex.es/bitstream/10662/16212/4/0214-9877_2018_1_2_269.pdf
Conde, C. (2015). Moure’s per conèixer (Àrea de descoberta d’un mateix). Comunicació educativa: revista d’ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya, 12, 56–58. doi: https://doi.org/10.17345/comeduc199956-57
Ivón, A. (2012). La psicomotricidad en Educación Infantil. Temas para la Educación: revista digital para profesionales de la enseñanza, 12, 1-8. Recuperat de https://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd9214.pdf
Rojo-Ramos, J., González-Becerra, M. J., Gómez-Paniagua, S., Carlos-Vivas J., Acevedo-Duque, Á., & Adsuar, J. C. (2022). Psychomotor Skills Activities in the Classroom from an Early Childhood Education Teachers’ Perspective. Children, 9 (8), 1214. Recuperat de https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9406682/
Sáenz-López, P. (1999). La importància de l’Educació Física a Primària. Apunts: Educació Física i Esports, 3 (57), 20-31. Recuperat de https://raco.cat/index.php/ApuntsEFE/article/view/302557/392250
