Opinió

‘Minari’ i ‘Dating Amber’

‘Minari’

Minari, dirigida per Lee Isaac Chung, pertany a aquesta mena de pel·lícules que quan surts del cine et dius: m’hi jugo un dinar que no trobaràs  ningú a qui no li hagi agradat.

Una història senzilla, amb trets autobiogràfics, ben explicada, emotiva, plena de vida, amb uns personatges que estimes des del primer moment, que la música sona quan toca, ben interpretada i que fa que la part de bondat que nia en el teu cor i cervell es reviscoli. Acompanyes les peripècies d’una família coreana que s’instal·la a viure a Arkansas en una caravana i al bell mig d’una comunitat molt religiosa. Es guanyen la vida mirant el sexe dels pollets i classificant-los, a més de cultivar un tros de terra.

Un matrimoni, una filla i un nen que estrena la vida a cada instant. Arriba l’àvia de Corea per ajudar-los i el nen, sobretot ell, estableix un vincle amb l’àvia, primer de rebuig i després d’una tendresa elevada a la màxima potència. Quin goig de pel·lícula, quines converses tan divertides les que mantenen l’àvia i el net, a més d’anar descobrint els petits detalls de la nena, que té moments d’una extrema delicadesa.

La vida és conflicte, prou que ho sabem, però la vida també és desitjar el millor per aquells que viuen al teu costat o més lluny, tant se val, perquè el més important és que desvetllen en tu aquella bondat que creus que està ben adormida i no és veritat.

No cal que us digui que no us la podeu perdre per res del mon.

‘Dating Amber’

L’esquema més senzill d’una obra romàntica és: A  estima a B i B estima a A. Pot ser una gran obra –i té molts números per ser avorrida–, però la vida ens porta sorpreses, algunes ens trenquen esquemes i ens fan patir, i A, que estima a B, potser que trobi a C i que l’estimi. I que C li correspongui però també pot passar que C estimi a B.

O pot ser que A sigui de família rica i B no. O que es digui Romeo i l’altra Julieta. O que B sigui una noia jueva i A un noi palestí. O que A sigui un noi i B un altre noi. O que A sigui un psicòpata i B una noia que s’enamora perquè no sap què fa A quan li diu que va a comprar tabac, tot i que ara no es veu gaire gent fumant. O que A sigui un capellà i B una monja o que A que s’enamori d’una nina inflable o d’una cabra…

En el cas de Dating Amber, dirigida per David Freyne i interpretada, i molt ben interpretada, per Fionn O’Shea i Lola Petticrew, ens trobem que A és un noi gai que no sap com sortir de l’armari a la Irlanda dels noranta, que viu al bell mig d’una societat masclista a més no poder i que B sigui una noia lesbiana que ha de suportar les grolleries dels seus companys d’institut. Com podrem solucionar les situacions incòmodes que es creen en aquesta història? Doncs A i B es faran passar per heteros i faran veure que estan enamorats.

Comèdia que hauria pogut ser molt àcida, però es queda en un territori més suau, en el qual A i B acaben assumint amb plenitud el que són, sobretot quan apareix una C que s’enamora de la noia i aquesta ha de prendre una decisió i gràcies a la decisió que pren A serà el que vol ser sense amagar-se.

Una història amable, sense arestes, que veus amb simpatia i que dona una altra mirada a un tema que afortunadament s’està fent molt popular al setè art.