Gestar un fill és tan cansat que és gairebé una tortura, “maleït tabú, maleïda mentida, per què em van dir que era bonic i no una pallissa”. Parir-lo “és una salvatjada que fa por, és l’acte més bestial que pot fer un cos”. I criar-lo… “ai mare, sento que és molt dolç però també un infern”. Amb aquesta cruesa descriu la maternitat la cantautora Nuri Total, àlies de Núria Cela i mare d’una nena de tres anys que lògicament és la principal font d’inspiració d’unes cançons que va començar a imaginar durant el confinament de fa un any. “Vaig començar per sortir de l’avorriment, després va venir l’estiu, i al setembre, quan la meva filla va començar P3, m’hi vaig posar de debò”, explica. Durant setmanes va treballar en el projecte “d’una forma gairebé compulsiva, em despertava a les nits per escriure i composar, no podia parar, Al final en vaig fer dotze, però en tenia moltes més”.
Altres cançons tenen més humor. A Ja us ho fotreu una mare somnia que fot el camp i abandona la família i que sola al món es troba fantàsticament bé. “És una de les cançons amb la que més s’han identificat els qui han escoltat el disc”, confessa Nuri Total, i per això l’han triada per fer-ne un videoclip (tot seguit). A Una guerra y dos collejas parla d’un bebè que acaba fart de sentir les discussions entre el pare i la mare, que no es posen d’acord sobre res relatiu a la criança. En altres temes aborda la sexualitat perduda després de tenir una criatura, o com el cos es transforma i “les tetes cauen cap avall com dues creps planxades”. Però també hi ha l’amor maternal, que és incondicional. A El Satèl·lit descriu al company/marit/pare com un artefacte que orbita al voltant del planeta d’amor que formen mare i fill sense veure’s capaç d’entrar-hi. A Univers, moltes gràcies descriu una mare a la qual li cau la bava amb el seu fillet: “I ara entenc l’amor que senten les mames, amor infinit carregat d’agraïment, cotó fluix, frases cursis desfasades”.
Les creps planxades va ser la primera cançó, escrita al maig. A l’octubre ja estava tot escrit, set temes en català i cinc en castellà (“no hi penso, en la llengua, és tal com em surt”), al desembre s’enregistraven les cançons a l’hora que es treballava amb les il·lustracions i al febrer el llibre-disc ja sortia del forn. El projecte té encara una darrera fase pendent, que és portar-lo a dalt de l’escenari. “M’agrada que entre cançó i cançó puguin passar coses, ara ens posem a crear l’espectable i en principi al setembre el volem estrenar”, afegeix Nuri Total.
Les il·lustracions d’Aina Sallés, tant o més descarnades com les lletres de les cançons, acaben de confirmar que no et confons, i que la lletra vol dir el que diu. “Amb l’Aina vam tenir molta relació durant tot el projecte i ella em va preguntar molt què sentia de cada cançó i com em sentia jo, el procés va ser molt xulo perquè jo li deia tres o quatre idees de cada tema i després el que ella plasmava era tal qual el que jo m’ho havia imaginat”.
Escriure per entendre’s
Assegura la cantautora que “no volia enviar cap missatge en concret ni hi havia cap intenció premeditada per fer una cosa reivindicativa o feminista, no m’ho vaig plantejar en cap moment, va ser després que vaig veure que tot el conjunt tenia un punt transgressor”, ja que “la maternitat normalment te la pinten d’una forma molt idíl·lica, i quan t’hi trobes dius «ah val, o sigui que també va d’això altre»”. La companyia Nuri Total fa espectacles per públic infantil i familiar, com Bitxos raros, que alterna amb altres, com aquest, pensats pel públic adult. “Jo escric cançons per entendre’m una mica millor, sento que puc expressar coses a través de les cançons i de la música, i ho intento fer amb humor però sense pèls a la llengua”, comenta.
Cada mare té la seva visió de la maternitat, “cadascuna ho viu d’una manera i no hi ha una única manera de viure-ho”, admet la cantautora. I Ay Madre és la seva. “El que jo he viscut i sento és que la maternitat és molt intensa, i tant ho és per la part meravellosa com per la part més pesada”. En tot cas, assegura que és un procés molt solitari, en especial durant el postpart, i que sobre aquest sentiment sí que ha trobat un alt grau de coincidència amb altres mares. “La maternitat et situa en un viatge en soledat per molt acompanyada que estiguis, perquè tens una criatura que depèn de tu i tens un cos que ha fet una metamorfosi bestial i que s’ha de recuperar, i t’adones que estàs sola amb el teu cos en tot això”.
L’època del postpart és la més difícil, opina, i sobre ella plana el principal tabú de la maternitat. “Hi ha molta informació sobre l’embaràs i el part, però n’hi ha molt poca d’aquesta època boirosa que és el postpart, que sembla que ha de ser una etapa meravellosa perquè ja tens el teu bebè, i no és que sigui horrorosa, però sí qui et trobes de cop enmig d’un viatge hormonal i emocional que moltes mares coincideixen a dir que és molt dur, perquè ara rius i ara plores, perquè no dorms de nit i t’adorms de dia, i per tot aquest canvi que t’ha fet el cos”, assegura Nuri Total.
