En el curs del temps la figura del drac s’ha anat omplint de ressonàncies diverses i està farcida de simbolismes i de significats.
Els dracs viuen a la terra, a sota terra, a les coves, a les aigües… i moltes vegades se’ls anomena serps. Possiblement el primer del que tenim constància és el que apareix al Poema de Gilgamesh (2000 a. C) i del qual trobam versions en totes les llengües de l’Orient Mitjà.
La mitologia i la rondallística estan poblades de dracs als quals s’enfronten cavallers valents, de manera que aquesta narració es troba present a moltes tradicions sota formes diverses.
Hi ha dracs a la mitologia grega, com el que guardava el Velló d’or o el que vigilava el jardí de les Hespèrides. La literatura s’ha anat fent seves aquestes històries i així trobam, per exemple, el drac que és mort pel cavaller Espèrcius a la novel·la de Tirant lo Blanc. Hi ha també diversos herois de rondalla que han de vèncer un drac per aconseguir els seus objectius.
Els mites antics atreuen les persones d’èpoques distintes ja que les rellegeixen i les reinterpreten tot adequant-les al seu moment. La figura del drac, igual com els altres elements de la llegenda de sant Jordi, està carregada de símbols relacionats amb l’agricultura, les matemàtiques, l’arquitectura, l’astronomia… La força amb que es manté la figura del drac al nostre imaginari fa pensar que no es tracta simplement d’un animal irreal i inventat sinó que simbolitza algunes coses que tenim ben a prop.
Es pot explicar la llegenda de sant Jordi als infants i a la vegada aprofitar per parlar dels dracs del seu entorn, quines són les seves pors i els seus temors
Ara els nostres dracs viuen dintre nostre i cadascú de nosaltres ha de vèncer els seus. Els nostres dracs són tot allò que temem, per exemple les forces de la natura com les inundacions, els terratrèmols, els incendis i l’emergència climàtica que nosaltres mateixos hem provocat. També són els nostres dracs les guerres, les malalties, les pandèmies, el masclisme, la pobresa, l’homofòbia, la intolerància, la violència i el racisme. I també tenim dracs molt amagats a dintre de nosaltres mateixos, les nostres pors, les nostres inseguretats, les nostres mancances…
I què implica tot això per als nostres infants? Doncs que és perfectament actual explicar-los la llegenda de sant Jordi i que es tracta d’una ocasió per parlar de quins són els dracs del seu entorn, de quines són les seves pors i els seus temors i de tot allò que voldrien eliminar.
“A mi no em fan por els dracs perquè no existeixen”, diuen els petits valents. “Sí, però, hi ha alguna cosa que et faci por?”. I aquí surt la fosca, les aranyes, les malalties, els petards, els accidents, la mort dels éssers estimats, les pèrdues…
Recreant una vegada i una altra la llegenda de sant Jordi anem aprenent a vèncer els nostres dracs més íntims i a despertar el cavaller que tots duem a dintre nostre, tant si som homes com dones, i a alliberar la princesa que també tots tenim a dintre nostre, és a dir la força de la vida.
