Es fa complicat realitzar un perfil de la nova ministra d’Educació i Formació Professional. Encara que a Alcalá 34 (seu del Ministeri) se sabia des de feia algun temps que hi hauria canvi i que fins i tot la mateixa Isabel Celaá havia posat el seu càrrec a la disposició del que volgués el president del Govern (encara que, diuen col·laboradors estrets de la ja exministra que el seu compromís per a continuar era ferm), el terratrèmol del cap de setmana va enxampar a tothom amb el pas canviat.
Arriba el temps de l’impàs, que promet ser bastant curt, per als qui ara com ara formen el Ministeri. Un compàs d’espera per saber si la ministra Alegria ve o no amb ganes de prendre les regnes per complet i canviar un equip que ha posat la cara per redactar i aprovar la nova llei d’Educació i la de Formació Professional. Aquesta segona comença ara el seu camí, mentre que l’altra ja està en marxa i amb tots els desenvolupaments pendents.
Les xarxes socials, això sí, s’han passat el cap de setmana recordant-li a Pilar Alegría alguns dels deures que, segurament, seguiran en el calaix a l’espera de millor moment. La baixada de ràtios sempre present ha estat la petició més repetida, amb diferència. Hi podria ficar mà la nova ministra si pot fer la suficient pressió en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat. Altres, relacionades amb canvis a la Lomloe, no semblen possibles o raonables per un Ministeri que, com qui diu, acaba de tirar endavant el text.
Per davant li queda molta feina a fer, encara que arribi al càrrec amb una gran quantitat del treball legislatiu ja realitzat. Té, més o menys, mig any per fer una proposta relativa a la carrera docent, un compromís que va plantejar la Lomloe en el seu articulat i del qual, avui dia, no se sap res encara. Una revisió de la formació inicial i contínua, de l’accés i el desenvolupament de la carrera al complet. El famós Estatut Docent que el professorat porta dècades esperant.
Els sindicats també esperen del nou equip una major capacitat de diàleg social que faciliti les coses. Han vist un cert dèficit en el Ministeri de Celaá en aquest sentit. A això s’hi suma que Pilar Alegría arriba al despatx amb un acord recentment signat per CCOO, CSIF i UGT amb el ministre Iceta sobre l’estabilització del funcionariat, amb la important excepcionalitat de les i els interins d’educació sobre la taula.
De la mateixa Alegría resulta complicat conèixer més informació de la ja facilitada pels mitjans nacionals i locals en les últimes hores. És diplomada en Magisteri per l’especialitat de Primària. Va néixer en un poble de Saragossa el 1977 i ha passat bona part de la seva vida laboral al PSOE aragonès. Fins al dissabte era delegada del Govern en la comunitat, a més de cap de l’oposició a l’Ajuntament de Saragossa. Es va quedar a pocs centenars de vots de l’alcaldia en les últimes eleccions municipals.
Es va afiliar a la UGT el 2006 i després va passar al PSOE, el 2008. En el partit ha passat per molts càrrecs, entre els quals s’inclou haver estat la consellera d’Innovació, Recerca i Universitat entre 2015 i 2019 a l’Aragó. Abans d’això, va ser diputada al Congrés entre 2008 i 2015, i també a les Corts d’Aragó entre el 2015 i el 2019; vocal de l’Executiva del partit a la Comunitat i secretària d’Organització del PSOE Aragó entre 2014 i 2017. També ha estat coordinadora de la Secretaria Federal d’Educació i Ciència, secretària d’Educació a l’Executiva Regional del PSOE-Aragó i cap de Gabinet del Departament d’Educació, Cultura i Esports.
Sembla que el president Sánchez ha fet un canvi dràstic en el Govern amb la mirada posada en les eleccions de 2023, generals i autonòmiques. L’elecció d’Alegría per al Ministeri d’Educació i FP podria anar en aquesta línia. Amb bona part del treball en marxa, és una cartera poc agraïda pel que fa al seu pes en el Consell de Ministres, però pot ser un bon aparador que suposi el suport que el PSOE necessita a l’Aragó per recuperar unes certes posicions tant cap a l’esquerra com cap a la dreta. Persones que han coneguda Alegría a Saragossa asseguren que és una persona treballadora i discreta, i que hi ha moltes possibilitats que sigui candidata a substituir Javier Lambán, actual president d’Aragó.
Però abans d’això, i a més de ser ministra, el mes d’abril Alegría va ser nomenada per coordinar la redacció de la ponència sobre Educació per al pròxim Congrés del PSOE, que se celebrarà a l’octubre. Una cita en la qual el partit posarà les bases de les seves línies de treball en les diferents àrees. Aquí, Pilar Alegría podrà marcar la diferència i fer notar el seu pes, encara més, en el partit.
Bé és cert que el nomenament ha enxampat a molts per sorpresa. Malgrat ser diplomada en Magisteri, la seva relació amb l’educació no és precisament àmplia i no hi ha hagut gaire gent del sector que hagi pogut treballar estretament amb ella. Almenys, fora d’Aragó.
