Mireia Masó Cerdà, professora de llengües
Institut Bosc de la Coma. Olot
Aquest curs, durant el 1r trimestre, hem tingut pocs alumnes confinats gràcies a la vacunació. En detectar positius al grup i fins a saber resultats PCR, dos o 3 dies, hem hagut de fer alguna classe online per al grup fins que els negatius vacunats han pogut tornar a classe. Enguany es fa la modalitat síncrona, és a dir, presencial per l’alumnat i, alhora, en remot per l’alumnat confinat. Els alumnes confinats han de seguir les classes a través de l’enllaç generat pel google meet dins el classroom de grup, sempre a l’hora de la classe.
L’experiència no és l’ideal en cap cas, ni per al professorat ni per als alumnes que estan a casa i a classe, però és l’única manera d’aconseguir que no quedin fora del sistema educatiu, que és el que passava fa dos anys, quan la bretxa digital era tan evident. Ara, amb el pla d’educació digital, tots els alumnes i professorat disposem dels mitjans adequats per no quedar desconnectats de la vida acadèmica.
És molt complicat i cansat fer classes en format síncron especialment per al professorat, perquè has d’estar pendent dels problemes tècnics que van sorgint i solucionar-los, com que de sobte no funcioni el micro, no es vegi la imatge, falli el wifi, etc.
També hi ha el problema que aquells alumnes que s’han de connectar es queden adormits, no es connecten o quan ho fan es dediquin a jugar amb el mòbil, facin riure els altres… Si ja normalment es distreuen, amb aquesta modalitat encara més (parlo de 2n d’ESO). Cal molta més paciència, menys exigència i sobretot més bon humor per entomar les casuístiques que van sorgint cada dia.
El docent ha d’estar ben preparat tecnològicament per fer front als diferents problemes, tant tècnics com emocionals. En tot cas, convé atendre més els alumnes des del punt de vista emocional que des del pla acadèmic. És inevitable, doncs, renunciar a continguts per donar rellevància al benestar emocional, si més no amb els alumnes més petits. A mi sempre m’han agradat les TAC, per això no vaig tenir cap daltabaix amb el canvi de model de les classes però tinc companys que van plegar.
Lorena Anido, coordinadora Erasmus + i professora d’anglès
Institut Josep Puig i Cadafalch. Mataró
Al nostre centre, si els alumnes confinats son més del 51% del total es donen classes híbrides sincròniques amb joves connectats des de casa via Google Meet i la resta treballant a l’aula. Aquesta situació no suposa un problema ja que al nostre institut sempre hem donat prioritat a les TIC/ TAC, de fet, vam ser dels primers centres adscrits al projecte 1×1 (tots els alumnes tenen un ordinador portàtil i llibres digitals). Tanmateix, aquest curs no es confinen grups sencers a secundària, la major part dels alumnes estan immunitzats i només es confinen els positius i aquells que no han rebut la pauta completa de vacunació. El que sí fem son classes asincròniques: els alumnes que s’han de quedar a casa segueixen tota la programació d’aula al Google Calendar i entreguen les tasques al Classroom i/o llibre digital de cada matèria. D’aquesta manera el professor pot fer un seguiment i correcció de les tasques i l’alumne pot rebre el retorn corresponent per no perdre el ritme ni cap contingut. Malgrat tot, també ens trobem amb els mateixos problemes que a l’aula però a distància és més complicat intentar solucionar-los: alumnes poc motivats que no fan les tasques que es proposen i alumnes amb dificultats que necessiten més suport i que no el poden rebre de manera adequada a casa.
Pel que fa el treball col·laboratiu en grups, la situació de confinament d’alguns alumnes tampoc ha suposat un problema. Quan ha sigut necessari s’han creat grups híbrids amb alumnes treballant des de l’aula i altres des de casa gràcies a Google Meet i Google Drive, talment és com si estiguessin amb els seus companys a classe compartint documents i idees amb tota normalitat.
Penso que pels professors és esgotador mantenir la duplicitat en la comunicació, però és gratificant veure com els alumnes que així ho volen poden no perdre el fil i seguir les classes al mateix ritme que els seus companys. Gràcies a les noves tecnologies i l’experiència guanyada durant la pandèmia per tots, ara és més fàcil mantenir una certa normalitat en l’entorn educatiu i frenar l’impacte negatiu de la situació sanitària actual.
Sònia López, professora de llengua anglesa
Col·legi Pare Manyanet. Reus
Tot i que el centre ofereix Infantil i Primària, faig referència a l’ESO, on soc docent. Quan tenim alumnes confinats, fem servir el Chromebook de l’aula. Mitjançant un enllaç de Google Meet al classroom de les assignatures, ens connectem amb l’alumnat que està confinat a casa. Treballem molt amb metodologies innovadores i amb l’ús de les TIC (tots els alumnes, a partir de 5è de primària, tenen un dispositiu Chromebook com a eina de treball amb els llibres digitals, apunts, dossiers…) i això ens ajuda a poder seguir treballant en cas de confinament, ja que podem impartir la classe, donar feedback… A més, treballem amb l’entorn Google for Education i això ens dona una tranquil·litat pel que fa a recursos, privacitat i seguretat al fer videotrucades, etc.
Atès que és secundària, molts alumnes ja estan vacunats i això fa que no en marxin gaires cap a casa en cas d’haver-hi un positiu covid. Les famílies són molt col·laboradores i curoses, cosa que facilita que tots siguem conscients de la situació actual i actuem en conseqüència. Tota la comunitat educativa coneix el protocol i això fa que les actuacions siguin ràpides.
Àlex Vilaseca i Satorra, professor de Geografia i Història i tutor de 3r d’ESO
Col·legi Jaume Balmes. Rubí
El que hem fet cada cop que ens hem trobat amb aquesta situació ha estat connectar una càmera a la classe amb la qual els alumnes que són a casa poden seguir les explicacions del professor. A més, la càmera enfoca a la pissarra perquè puguin seguir els vídeos, els esquemes o el que sigui que s’hi projecti. Això ens ha permès que aquests alumnes no perdin el ritme de treball de classe, però evidentment no és tan senzill. L’ideal és que estiguessin a classe, sobretot perquè nosaltres apliquem un mètode que es basa molt en el treball en equip, i no ens ha quedat més remei que donar als alumnes confinats una feina més individualitzada, perquè la poguessin fer d’una manera més còmoda des de casa. Els objectius finals són els mateixos, però. A l’hora de corregir, ens poden enviar la feina a través del classroom o alguna altra plataforma, o ens esperem a que es reincorporin.
He de dir que en aquelles edats més joves, que en el cas de l’ESO són els 12-14 anys, una de les dificultats és controlar una mica com estan treballant o si és que estan distrets mirant alguna altra cosa. Podem valorar la feina una vegada està feta i presentada, però el procés és una mica complex, perquè has d’estar pendent del treball a l’aula, que no és homogeni perquè tenim realitats diverses i alumnes que van a diferents ritmes de treball, i a l’hora controlar el que estan fent els que estan a casa, que també pot ser amb aquesta diversitat. Aquesta és una dificultat afegida amb què ens hem trobat, i l’hem mirat d’afrontar d’una manera que segurament cal polir per ser més efectiva i que dóni resposta a totes les necessitats acadèmiques i personals dels alumnes confinats.
Eva Celina Rodríguez, professora de batxillerat de Llengua i literatura castellana
Institut Consell de Cent. Barcelona
Aquest primer trimestre he tingut un parell de setmanes amb classes híbrides (alumnes confinats i no confinats) i la dinàmica ha variat una mica, però s’han pogut fer les classes sense problemes, ja que després de gairebé dos anys de pandèmia ja estem preparats per tot el que vingui. Les classes s’organitzen mitjançant una eina que és el classroom. Tot el temari és aquí penjat, permet fer vídeotrucades i la clau, crec, és que tots els alumnes tinguin el seu ordinador i les classes estiguin equipades amb tot el necessari (pissarra digital, ordinadors amb càmera i micròfon), i sobretot molt material digital (powerpoint, documents words, etc). L’única cosa és que es limita la mobilitat del professor, ja que cal estar a prop de la càmera perquè et vegin i la interacció també es limita, ja que és més complicat la participació de tots. Crec que en aquests moments, amb la situació que tenim, les classes hibrides són una solució perquè cap alumne perdi classes. Ara bé, on estigui la presencialitat que es tregui aquest mètode.
Nando García, professor de ciències socials i coordinador pedagògic
Institut Escola Antaviana. Barcelona
Les classes en què tenim alumnat presencial i alumnat confinat les hem resolt de la següent manera: hem dissenyat un horari de connexions setmanals en què tenen presència totes les matèries curriculars, projecte i la tutoria, i que ocupa la meitat de la jornada lectiva setmanal (pensem que l’alumnat no pot estar connectat sis hores diàries, i les famílies així ho han valorat també). D’aquesta manera, fan almenys una hora setmanal de cada assignatura amb una distribució de tres hores diàries màxim.
Les franges de les matèries es mantenen i així, l’alumnat de casa i l’alumnat de l’aula fan les classes junts. A l’aula, el docent disposa d’un portàtil amb el qual fa la connexió telemàtica mitjançant meet o zoom a les hores establertes a l’horari de connexions setmanals. Si s’ha de fer feina col·laborativa en grups, l’alumnat des de casa pot compartir les tasques amb l’alumnat de l’aula amb les eines de Google i treballar conjuntament.
A Antaviana treballem amb continguts i recursos digitals a través del Classroom i això ens facilita aquesta manera de funcionar que, tot i ser incòmoda i a la llarga cansa molt, ens serveix per salvar situacions puntuals de confinament.
Sònia Aliaga i Montse Soro, professores del CFGS de Documentació i Administració Sanitàries
Institut Bonanova. Barcelona
Tot i que a l’Àrea de Documentació i Administració Sanitària, junt amb la resta d’Àrees de l’Institut Bonanova, ja portava molt de temps treballant amb noves metodologies com el Flipped classroom (classe invertida), entre altres recursos metodològis, i que durant gairebé dos anys els materials s’hi han adaptat a les classes online, sempre està el gran repte d’aconseguit conciliar les classes presencials amb alumnes a l’aula, i les classes online amb alumnes a casa.
La nostra solució –i així ho vam fer des dels primers mesos de confinament– era utilitzar una eina que ens facilités una bona comunicació, i vam triar Microsoft Teams. Actualment, cada docent disposa del seu canal de comunicació dins d’un Equip de Teams, on estan inclosos tots els alumnes de la classe. El professorat, a través del Teams, connecta i exposa les presentacions i continguts de la matèria corresponent, de tal manera que tots els alumnes poden seguir les explicacions sense dificultats, tant els que estan a l’aula (projector), com els que es troben a casa (amb la pantalla compartida des de l’ordinador del docent, amb càmera i micròfon). L’eina també facilita que els alumnes de casa puguin plantejar els seus dubtes a través del xat.
Per les Unitats Formatives que es treballen per Escenaris d’aprenentatge (que suposa un aprenentatge més autònom, col·laboratiu i de treball en equip), els alumnes continuen utilitzant aquest mateix canal per comunicar-se entre ells, tant els que són a classe com els que són a casa. Aquest espai els permet, a través de videotrucada i xats, acordar, gestionar o debatre com si estiguessin tots a l’aula. En el cas que els equips de treball necessitin el suport i orientació del professorat en aquell moment, poden contactar amb ell/ella, que s’uneix a l’equip Teams per poder respondre els dubtes o consultes que sorgeixin durant el desenvolupament de l’activitat.
Tot i que suposa un esforç extra per tot el professorat del centre, considerem que és la manera de mantenir connectat de forma fluida i propera als alumnes durant els seus dies de confinament.
Mireia Vidal, tutora de 3r de primària
Escola Francesc Macià. Vilassar de Dalt
Al llarg del primer trimestre van confinar el meu grup bombolla en dues ocasions. La primera d’elles, 8 infants de l’aula i jo mateixa, vam contagiar-nos de covid. En aquella primera ocasió es van fer classes online, jo vaig estar de baixa, ja que el virus em va afectar força, tot i estar vacunada, i no van enviar cap mestre per substituir-me. L’escola va haver d’organitzar els mestres perquè fessin les dues connexions diàries online amb els meus alumnes i jo em coordinés amb ells per explicar-los què s’havia d’anar fent.
La segona vegada que ens van confinar (quatre dies després d’haver tornat tots a l’escola), només van quedar-se a casa aquells alumnes que no havien passat el virus i, per tant, no estaven immunitzats. De manera que a l’escola tenia 8 alumnes i a casa 16. La notícia del segon confinament la vam donar un dijous i, l’endemà mateix vaig realitzar dues connexions amb els alumnes de casa des de l’aula (amb els 8 alumnes que tenia presencials). Tot i la meva predisposició perquè tot sortís bé, va ser força caòtic. La meva sensació és que tenia als alumnes de l’aula abandonats, ja que havia d’estar molt més pels de casa: moltes vegades no entenien el que explicava, de vegades no em sentien bé, en algunes ocasions havia de tornar a explicar el que estàvem fent… No oblidem que són infants, de 8 anys, i que els seus pares o mares treballen. La seva voluntat és molt bona però encara són petits i els queda un llarg camí per créixer a nivell tecnològic! De manera que, tot i que també estava a l’aguait dels alumnes que tenia presencials, la sensació que tenia era que no ho estava fent bé.
Veient com van anar les connexions d’aquell dia, l’equip directiu es va reunir i va organitzar un horari per la següent setmana. Em van posar mestres de reforç perquè vinguessin a l’aula a fer les classes presencials mentre jo realitzava les dues connexions diàries amb els de casa (una al matí i una altra a la tarda). Tant els alumnes de casa com els alumnes de l’escola feien el mateix (o això s’intentava!). D’aquesta manera, tot i haver de fer el traspàs als mestres que venien a reforçar-me i a quedar-se amb els alumnes presencials, la setmana va anar millor. Puntualment, es va fer una connexió simultània amb els alumnes confinats i els de l’escola i, com he dit abans, va ser força complicada de gestionar.
Val a dir que, si hi haguessin hagut només dos o tres grups més fent online/presencial al mateix moment, l’escola no hagués pogut fer aquests desdoblaments ni atendre com es va fer a tots els alumnes. A mitjans de novembre vam tenir dotze grups de primària totalment confinats alhora i aquesta organització hagués estat del tot impossible per falta de personal.
Víctor Martínez, director pedagògic de secundària
Escola Fedac Horta
En el nostre cas la connexió amb els alumnes que estan a casa es fa a través de la plataforma meet. Per sort, gairebé tots els alumnes disposen d’un equipament digital a casa, si no tenen l’oportunitat de fer servir de préstec el chromebook que utilitzen a l’escola.
En el meu cas el funcionament de la classe no varia gaire. Sempre que puc, projecto a la pantalla de l’aula els alumnes confinats, així els companys de classe els poden veure i la càmera de l’ordinador on es fa la videotrucada està de cara a la resta d’alumnes, així poden veure que van fent i dient.
Sempre abans de començar l’explicació, sobretot amb grups de 1r o 2n ESO, dediquem una estona a xerrar i explicar-nos com estem. Un cop començada la classe, intento que les explicacions siguin més breus de l’habitual i dediquem estona a fer tasques i corregir. Pel que fa a la participació anem alternant que vagin parlant un de l’aula i un dels que està a casa.
El sistema, tot i que segurament en el futur encara serà millor, permet que les classes es puguin fer amb molta normalitat. Cada cop els estudiants i professors anem normalitzant més el fet de tenir alumnes a l’aula i d’altres amb presència virtual. A diferència de les primeres connexions, tenir companys connectats ja no suposa una distracció com ho era al principi.
I sobretot trobem un avantatge important en les matèries que es treballen mitjançant projectes, on els diferents grup amb companys absents els connecten a un equipament i segueixen fent les tasques com si fossin tots a l’escola.
Dintre de les escoles fedac tot aquest procés va treballar-se molt durant el confinament de 2020, de manera que quan vam iniciar el curs passat ja teníem un pla d’actuació (PALSE) per quan es donaven confinaments de grup. Els alumnes des del primer dia tenien un horari amb hores de connexions, dossiers de tasques per avançar diferents matèries… Aquest curs ens trobem ja tots més adaptats i podem dir que la pandèmia ha suposat un salt endavant en l’ús de determinades eines tecnològiques que han arribat per quedar-se i poder seguir atenent els propers anys alumnes que hagin d’estar a casa, no per una pandèmia, sinó per qualsevol altre situació que pugui venir.
Si heu usat altres solucions per superar aquest repte, expliqueu-ho als comentaris!
