Opinió

La Unió Europea és racista i hipòcrita

La humanitat pateix una altra guerra destructora de persones i béns, com totes, però a prop de casa nostra. Potser per això ens impacta més i se n’està parlant cada dia als mitjans de desinformació i a les xarxes socials. Les guerres actuals provoquen més morts de civils, de persones no implicades en els combats que de soldats. No es publiquen dades ni es té gaire en compte, però tota guerra provoca sofriments i patiments  greus a tothom. Angoixes, pors, abandonament del lloc de residència, pèrdua d’éssers estimats, pèrdua de suport emocional d’amics i familiars…

Aquesta guerra ens ha fet veure uns comportaments molt desagradables dels governants i d’una part important de les poblacions. Tothom vol la pau, es manifesta de paraula. Però no tothom actua igual davant la guerra, davant el patiment d’altres. S’ha pogut constatar la hipocresia, les mentides i el racisme estructural i institucional dels governs d’Europa que sembla que vulguin matar de ràbia i vergonya, per satisfer als que es beneficien dels negocis armamentístics i dels augments dels preus de les energies. (Un fill del president USA, Biden, està ficat en la indústria del gas, és curiós).

Cal acollir refugiats: és un deure humanitari. A més de cobrir les necessitat bàsiques, habitatge, roba, menjar… cal donar-los afecte, fer-los companyia, pal·liar el patiment de famílies separades. Però per què es pot fer amb ucraïnesos i no amb altres? Hi ha recursos per uns i no per tothom? Se seleccionen les persones?

Estem veient com arriben criatures d’Ucraïna i tenen plaça escolar assegurada prop de casa, beca de menjador, recursos per activitats, materials, traductors… Quina imatge es dona a les criatures i famílies que no tenen el mateix suport institucional i que porten mesos o anys a Catalunya?

El sistema és racista, i no un racisme light. Es deixa a la cuneta a moltes persones que també fugen de situacions molt greus. S’oblida que estan morint criatures a Síria i al Iemen des de fa anys. I en altres llocs del planeta. On estan els recursos, les ajudes, la solidaritat? Considerem als ucraïnesos dels nostres i la resta són ells?

La guerra a Ucraïna està matant criatures: els mateixos dies altres guerres han continuat matant o mutilant. Hi ha uns quants països que pateixen guerres, sobre tot al Iemen, on al llarg de la guerra, que dura ja set anys, hi ha hagut més de deu mil infants de menys de set anys morts o ferits.[1]

Des del món de l’ensenyament i l’educació hem de reclamar que acabin tots els patiments de criatures i adolescents per motiu de les guerres.

És impactant comparar el tractament mediàtic de les persones procedents d’Ucraïna amb les que fugen de països anomenats del sud o del tercer món.

Es diu que es podrà acollir cinc milions de refugiats, potser perquè són blancs, tenen ulls blaus i la majoria són cristians. Es deia “No es pot acollir tothom” perquè són molts, perquè són diferents i serà difícil que s’adaptin quan es parlava d’afganesos o africans. Els primers podran circular per tota la UE, els altres tindran (els que aconsegueixin superar les traves i entrar) limitats els seus moviments. Podran tenir permís de residència i de treball en 24 hores, mentre que abans s’afirmava que les normes legals ho impedien. No els fan fer controls de covid; si fossin africans hi hauria queixes i protestes.

Es poden boicotejar productes russos, si es proposa fer-ho amb els d’Israel, per exemple, seria antisemitisme: els palestins no són persones com els ucraïnesos. S’expliquen històries reals de la vida de les famílies que fugen dels bombardejos russos; qui fuig de les bombes americanes o de l’OTAN queda reflectit només en els números i gràfics periodístics. Hem vist moltes imatges de persones destrossades a Síria i Iemen, no n’hem vist tantes d’Ucraïna i tractades amb molt respecte. No es criminalitza a nens i nenes anomenant-los “menas” com llegim o escoltem molt sovint referint-se a infants d’altres col·lectius.

Les famílies amb criatures que fugien de la salvatge guerra de Síria, per què no van ser acollides? Països europeus amb governs racistes les van perseguir, fins i tot amb gossos, les van pegar… i els governs menys racistes simplement no les van deixar entrar, no les hi van donar asil.

Al nostre país no es tracta de la mateixa manera a qui vol entrar per Ceuta o Canàries; a les fronteres del sud són rebutjats, apallissats, perseguits, tirotejats…

Afirmem que a Europa hi ha democràcia i que això ens diferencia d’altres països. Democràcia implica igualtat, no racisme, ni sexisme, ni classisme. Apliquem-ho a Ucraïna: qui pot sortir del país? Importa el color de la pell: gitanos i africans tenen difícil o impossible entrar a Polònia. Importen les condicions econòmiques: els barris de treballadors continuen plens com abans de la invasió, les famílies de classe alta i mitjana poden viatjar i anar-se’n del seu país. Importa el sexe: els homes s’han de quedar, fer la guerra és quelcom masculí.

Tot l’esforç que es fa davant la guerra actual també es podria fer per altres refugiats que continuen arribant a Catalunya. Fins i tot alumnat que porta temps al país no té els mateixos ajuts i és malvist

Seria bo reflexionar: el sistema capitalista actual no necessita la democràcia. Els que tenen el poder econòmic manen per damunt dels governs elegits, que només actuen com a majordoms de la finca. La democràcia s’ha de lluitar a cada generació, no està aconseguida per sempre i també cal impulsar-la des de l’escola.

La majoria de centres escolars no fan distincions: acolliran ben correctament tot l’alumnat que hi arribi, sigui o no ucraïnès. L’escola moltes vegades actua a contracorrent. Sap greu, però, que tot l’esforç que es fa davant la guerra actual també es podria fer per altres refugiats per motius de guerra o econòmics, que continuen arribant a Catalunya. Fins i tot alumnat que porta temps al país no té els mateixos ajuts i és malvist per una part de la societat.

A les aules no podem desentendre’ns del que està passant, s’ha de continuar promovent el pensament crític, sense por a que diguin que s’adoctrina. Pensar críticament ens ajuda a assolir un nivell més alt de consciència; permet a l’alumnat reconèixer les interconnexions entre el que passa a l’aula i el que es viu a fora.

Cal contestar totes les preguntes dels infants o adolescents, encara que no siguin senzilles de respondre[2]; cal, fins i tot, provocar diàlegs sobre els fets perquè es puguin manifestar els sentiments o emocions presents. Cal ajudar-los com adults a elaborar els dols i donar-los explicacions racionals[3]. Escoles i instituts no ho poden compensar tot, però han d’ajudar el seu alumnat a entendre, a pensar, a ser solidaris amb totes les persones sense classificar-les prèviament.

[1] Segons la coneguda organització ACLED, que registra les morts de guerra a tot el mon, aquestes són les estadístiques del període inicial de la invasió d’Ucraïna (20 de febrer a 4 de març): 114 (Ucraïna), 23 (Irak), 511 (Iemen), 187 (Síria), 192 (Malí), 527 (Nigèria), 155 (República Democràtica del Congo), 180 (Somàlia), 112 (Burkina Faso). I si hi incluïm els conflictes interns, alguns dels quals són equiparables a la guerra civil, s’han de sumar: 258 (Mèxic), 242 (Brasil), 81 (Colombia), 124 (Mianmar), 38 (Afganistan).

[2] http://www.blogrosasensat.org/2017/08/profe-que-ha-passat.html

[3] http://diarieducacio.cat/profe-qui-son-els-dolents/